La meva mare, la Meritxell Rodés Cirera, és una dona que sempre ha estat vinculada dins del món de l’art visual i plàstic. Elabora obres artístiques de petit i gran format, bidimensionals i tridimensionals. Com també ensenya a crear-ne i, també restaura i conserva Bens Mobles.
Preguntes:
P.A. – Des de quan, aquesta vinculació pel món de l’art plàstic?
R.M. – Des de molt petita. Sempre m’ha agradat dibuixar i pintar i fer i crear manualitats. La meva mare sempre diu que encara no aixecava un pam de terra i ja dibuixava; allà on hi havia un bocí de paper i un llapis hi havia un dibuix meu.
P.A. – Com o per què vas prendre la decisió d’estudiar Belles Arts?
R.M. – Perquè sempre m’ha agradat dibuixar, pintar…
P.A. – Vas estar molts anys estudiant aquesta carrera?
R.M. – Els de la durada d’aquesta. En aquell temps 5 anys. Actualment és de 4 anys.
P.A. – Amb quants anys vas començar a treballar i on?
R.M. – Vaig començar a treballar als 14 anys com a professora d’infants en una escola Municipal d’Arts Plàstiques que hi havia a Balaguer fins l’any 2013 que és l’any que l’Ajuntament va decidir tancar-la.
P.A. – Sempre has treballat en aquesta escola?
R.M. – Hi he treballat fins que la van tancar.
Primer com a professora d’infants, després com a professora d’adults i jovent donant classes de dibuix artístic, dibuix lineal, tècniques pictòriques, modelat i restauració de mobles i més tard l’any 1996 com a professora i directora d’aquesta.
Tot i que compaginant horaris vaig treballar durant uns anys en un museu com a restauradora fins acabar l’obra a restaurar i també en un institut de Lleida donant classes de dibuix lineal i crèdits variables de plàstica a nens i nenes de 3r. i 4t. d’E.S.O.
Actualment treballo per encàrrecs.
P.A. – I què fas per encàrrecs?
R.M. – Allò que em demanen.
Algunes vegades són ninos de foam, altres consells per elaboració de quelcom relacionat amb l’art, altres recomanacions de productes pictòrics, ajuda per restaurar mobles o imatges…
P.A. – Passes moltes hores fent ninos de foam?
R.M.- Depèn de la dificultat d’aquests. No és el mateix fer “fofutxes” personalitzades que “fofutxes” bolígrafs o llapis.
Tant pot ser unes hores, tres o quatre com dies; un o dos dies dedicant unes quantes hores d’aquests, no les vint-i-quatre hores que té el dia.
P.A. – Moltes gràcies per contestar a les meves preguntes.
R.M.- De res, a disposar.
A.- La Meritxell m’ha explicat com va esdevindre la seva feina dins del món de les arts plàstiques. Feina que requereix molta paciència, creativitat i imaginació; i d’això la Meritxell en té a butxacons.

Ariadna Castelló Rodés 5è A