Resum:
Aquest llibre ens explica que quan diem a algú un mot res no l’atura. Les paraules es fiquen dintre dels altres per seduir, ferir, espantar, manar, convèncer, denunciar, excusar-se… Sense necessitat de fer cap regal ni amenaçar amb alguna arma. Al món de les imatges i de les emocions, s’hi afegeix el món de les paraules, dels mots, de les idees. Per pensar fem servir paraules, mots que ens tornen a la memòria, que s’encaixen… Quan rumiem dialoguem amb nosaltres mateixos. Pensar, organitzar, decidir… són accions que no podríem fer sense paraules. El cervell humà per funcionar bé, necessita paraules. Els bebès acabats de néixer ja es comuniquen plorant, amb un gest, amb somriures, a crits… Però no poden reflexionar ,ni fer projectes… Per això fan falta les paraules. Quan no en tenim prou amb les paraules per descriure el que ens passa, llavors ens cal el silenci. En aquest món hem de saber parlar… i saber callar…
Opinió Personal: Crec que aquest llibre està molt bé perquè t’explica molt bé el que llegeixes.
Tània Carmona
Opinió Personal:
Aquest llibre està molt bé perquè ens explica coses sobre la violència i la no-violència.
Resum:
Aquest llibre explica que hi ha coses que s’han inventat per substituir les batalles de la guerra. Molts esports són violents, fan patir, i la gent que els practica hi pren mal, i de vegades fins i tot hi arrisca la vida. La violència que esclata és un comportament típicament humà. Cal que siguem sensibles a qualsevol espurna per poder impedir ràpidament el naixement de la violència. Sempre hi ha motius per a la violència, i sempre n’hi haurà. De motius per estar furiosos, per estar enrabiats, en tenim cada dia.
Resum:
Aquest llibre ens explica com podem saber si una cosa és viva, i ho sabem si s’alimenta i creix. La vida dels humans és veure, créixer, menjar, respirar, dormir per a què el cos descansi… com els animals. Les persones ens morim, això no té remei. Tot el que canvia, es mor. Quan ens fem vells tenim els cabells grisos, la cara plena d’arrugues, no anem drets, no podem córrer, ens cansem molt aviat… També ens fem vells perquè hem crescut i ara som una persones velles. La mort és una altra part de la vida. Les persones normalmente es moren quan són velles, però hi ha vegades que la gent es mor per un accident, una malaltia… Molts pobles han buscat la manera de dir que hi ha vida després de la mort. Que l’ànima continua vivint dins d’un altre cos. Els éssers humans tenim por de que la gent que estimem i que ens envolta es morin. La mort és el que fa més por. El més important és el que passa a la vida abans de morir.
Opinió Personal:
Aquest llibre m’ha agradat molt perquè m’ha semblat molt interesant el tema del perquè ens morim.
Tània Carmona 6è.A