Redacció de la biblioteca
Respon
Arxiu de l'autor: Roger Roca Fabregat
El carruatge misteriós
En un hivern fred i humit va aparèixer en un poble un carruatge ple de monedes d’or.
La gent estava interessada per les monedes, però de cop i volta van aparèixer uns bandolers i els va robar totes les monedes.
Una persona vella va cridar:
– Ara, que pensava que ens podriam comprar roba nova.
La dent va reflexionar i es van posar molt tristos.
L’endemà uns quants homes van anar a buscar als bandolers durant una llarga estona.
L’aventura fantàstica que estàvem passant i amb muntanyes rocalloses va acabar de ser espectacular.
Al cap del temps els homes van trobar als bandolers i quan els bandolers es van adonar que eren més que ells es van rendir i els van tornar tot el que van robar.
L’endemà tots els homes estaven al poble i van repartir els diners.
La gent es van posar molt contents i es van anar a fer vestits al sastre, van anar a comprar roba etc.
Diari dels estudiants
El pas de primària a la secundaria es un gran canvi. Pases de ser el més gran de l’escola a ser els més petits de l’institut.
També tindrem més assignatures, més professorat, més hores de classe i més treballs i deures.
A més tindrem noves amistats i influència dels alumnes grans.
Roger Roca Fabregat
Visita de l’escriptor Emili Teixidor
L’escriptor Emili Teixidor ens va visitar a l’escola.
Quan va arribar va fer una petita explicació de la seva vida.
Després va dir que li fessim les preguntes. Una d’aquestes preguntes li va agradar molt. Quan es llegeix a plaer?
Ell va respondre: – Cada dia una mica i al final t’agrada.
Al acabar va signar autògrafs i escrivia un poema amb el nostre nom.
Em va agradar molt el poema, el vocabulari que utilitzava i el més sorprenent de tot que els llibres es tenien que repassar 13 vegades o com a mínim 7.
Excursió a la Garrotxa
El dimecres a dos quarts de vuit del matí vam marxar d’excursió a Olot.
En arribar a Olot vam fer petar la xerrada i jugar a la plaça. Després d’una estona vam visitar Besalú, allí unes guies ens van ensenyar uns banys jueus i d’altres coses. En acabar, vam dinar i vam anar a l’alberg. A la tarda vam fer un quadern sobre les places més importants …
I a la nit, feiem gresca i jocs. Era molt divertit.
El dijous al matí vam anar a veure els volcans: Croscat i Santa Margarida. A la tarda vam fer una bona caminada per visitar la Fageda d’en Jordà. I a la nit vam jugar al futbolin i vam fer més gresca.
El divendres va ploure. Vam anar a visitar una fàbrica d’embotits i una fàbrica de galetes.
Per la tarda vam pujar a l’autocar i vam tornar a Linyola.
M’AGRADAT MOLT AQUESTA EXCURSIÓ.
Recomano
Recomano
Voleu saber més coses de l’Emili Teixidor?
Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933), a més de la carrera de mestre va estudiar Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme. Conrea majoritàriament el gènere de la novel.la, entre les quals destaquen Sic transit Gloria Swanson (1979), premi Crítica Serra d’Or, i Retrat d’un assassí d’ocells (1988). S’ha especialitat en literatura infantil i juvenil, camp en el qual ha obtingut, entre d’altres, el premi de la Generalitat, el de la Crítica Serra d’Or, el Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Ha dirigit i presentat l’espai de divulgació de llibres Mil paraules de Televisió de Catalunya i col.labora assíduament a la ràdio. El 1992 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi. La novel.la El llibre de les mosques va ser guardonada amb el premi Sant Jordi, 1998.
El lleó-cadira
Hi havia una vegada un lleó que tenia el cap de cadira i el cos de lleó i els seus únics amics li deien:
-Lleócadira.
Ell no volia que li diguessin aquesta paraula però li sonava tant malament.
Tip que li diguessin això, va anar a la botiga de disfresses i va encomanar una carota de cara de lleó.
L’endemà va anar a buscar-la, se la va emprovar i no li anava bé. Es va posar molt trist i va pensar: – els meus amics no em voldran.
Quan els va trobar els hi va dir:
– Siusplau accepteu-me tal com sóc.
Els amics van respondre:
– No ho sabem ja ens ho pensarem.
El lleócadira es va alegrar una mica perquè encara no li havien dit que no.
Al cap d’una estona se’ls va tornar a trobar i el van acceptar.
El lleó es va posar molt content i va anar a jugar amb ells i ja sabia que eren molt bons amics.
FI
La cabana
Hi havia una vegada uns nens que tenien una cabana en un camp.
Un dia la mestra els va manar fer un treball, havien de buscar animals.
Un dels grups eren el Carlos, el Sergi, el Roger, el Nil i el Jordi.
Quan era l’hora del pati, van començar a petar la xerrada, decidiren el dia que anirien a buscar els animals.
El Sergi va dir:
– Quedem al sortir del cole i anem a la cabana !
Els altres van contestar:
– D’acord ens sembla bé.
Quan es va acabar el cole van anar a la cabana, i quan van ser allà van recordar-se que no podien caçar animals perquè no tenien els estris necesaris. El Carlos que pensava en tot havia portat d’amagat tots els estris necessaris.
Els nens es van dividir i van començar a buscar animals, al cap d’una estona es van reunir tots a la cabana, i van mirar tot el que portava cadascú.
L’endemà a primera hora del matí es van ajuntar tots i van reunir tots els animals.
La senyoreta els va dir:
– Què heu après?
I ells contestaren:
– A cuidar, respectar… la natura i desprès a tornar tots els animals al seu medi.
La senyoreta es va quedar sorpresa i els va felicitar. Va dir, quan acabem de fer l’estudi, els tornareu al lloc on estaven.
Al final els nens estaven molt contents, s’ho van passar força bé i la seva amistat va créixer.