Aquest objecte va arribar a les meves mans quan jo tenia dos anys i mig, i la meva germana quinze dies; el meu tiet i la meva tieta de Roda de Barà (Tarragona) arribaven amb el tren a l’estació de les Borges Blanques. I aleshores quan van baixar del tren portaven a les mans el Tobi, el meu osset de peluix. I ens vam tornar inseparables. A la meva germana Sara li van regalar un gatet de peluix que es diu Glinglin.
El Tobi és tou i molt suau, és de color mel; té els ulls igual que els meus, de color marró, té les orelles caigudes que quan saltes amb ell li volen, el seu nas és punxegut i negre com el carbó, té una cueta petiteta i els seus braços i cames són curtets.
Aquest objecte per a mi és molt important perquè el meu tiet es va morir ja fa uns quants anys, i cada vegada que l’abraço recordo el meu tiet fent-me bromes i fent-me riure. També és molt especial per a mi perquè em porta bona sort, i sempre me l’emportava a tot arreu on anava, per exemple: De vacances, d’excursió…
