Arxiu de l'autor: Nil Orrit Nabau

Les varetes perdudes

Publicat el per
1

 

 

Hi havia una vegada dues fades que es deien Anna i Juliana i un mag que es deia Jem que vivien en una
caseta en mig del bosc. Un bon dia la Juliana i l’Anna van rentar les seves varetes i les van deixar a la
finestra perquè s’eixuguessin i desprès van anar a dinar.
Quan estaven dinat el Jem va veure com un esquirol s’emportava les varetes de les fades i va cridar:
– Anna i Juliana un esquirol s’emporta les vostres varetes!!!!!!!!!!
Tots el van seguir fins que van arribar al castell.
Tots van pujar les escales del castell i es van trobar la bruixa amb les varetes a la ma que els hi va dir:
– Si em construïu una barca per travessar el llac hus tornaré les dues varetes si no m’he la feu no hus tornaré les varetes.
En Jem i les dues fades van tornar a la seva casa al bosc.
I es van preguntar:
– Com construirem una barca???
I en aquell moment l’Anna va dir:
– Ja ho se!!! Podem fer aparèixer una Barca de paper i així la bruixa quant hi pugi es desfarà la barca
I així ho van fer.
L’endemà van anar al castell de la Carmel·la i van fer aparèixer una barca ( de paper ) pintada de color marró.
La Carmel·la els hi va tornar les dues varetes i va pujar a la barca. La barca es va enfonsar i en Jem la Juliana i l’Anna es van posar a riure:
– Jajajaja!!!!!!!!!!!Jejejejej!!!!!!Jojojojo!!!!!!!!!!!
Tots tres van decidir que a partir d’aquell moment que viurien en aquell castell.
Hi van fer reformes i es van quedar a viure allí.
Van estar molt contents perquè la bruixa ja no els molestaria mes i també perquè tenien una casa nova.
Fi
NIL ORRIT NABAU

La pastisseria

Publicat el per
Respon
Un bon dia, un forner anomenat Manuel, i la seva dona anomenada Magda, es van llevar per obrir la pastisseria que tenien a Linyola. Com cada dia, van vendre moltes ensaïmades i barres de pa per moltes persones.
Al final del dia el forner i la seva dona van acabar molt cansats desprès de fer la feina de cada dia, i van anar a dormir  a casa seva. I com sempre el forner es va aixecar a la nit per fer les ensaïmades i el pa de cada dia, croissants, coques, bombons, pastissos…
L’endemà la Magda es va despertar va esmorzar i va anar a la pastisseria. Allà es va trobar el Manuel que encara no havia acabat de fer els pans, ensaïmades…I la Magda es va preocupar molt perquè si no havien acabat de fer els pans … no els podien vendre. Llavors ella va córrer ràpid a ajudar-lo perquè, així acabarien abans.
Però el temps anava passant i passant i ells no acabaven de fer mai el pa i al cap duna estona es donen conte de que els faltava farina???
I la Magda va anar corrents a cal flequer a buscar farina.
M’entres en Manuel  posava el pa al forn…I al cap de mitja ora va veure que la seva dona no arribava i es va preocupar molt i aleshores pensava:
-Si la Marta no torna no podrem vendre pa i no guanyarem diners. Pensava tot preocupat…
I en aquell mateix moment va arribar la Magda , i en Manuel va saltar d’alegria.
En arribar ella ja tenien el primer client i llavors van decidir de que en Manuel faria el pa i la Magda despatxaria.
I d’aquesta manera van poder despatxar i vendre pa.
I vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte ja sa acabat.
 
NIL ORRIT NABAU 

PARAULES noves, boniques i diferents

Publicat el per
2

 

Una vegada hi havia dos nens, que es deien Pep i Joan, que vivien en una casa a la ciutat.

Un bon matí se’ls va acudir anar a jugar al carrer però no podien perquè un home, amb la cara ferrenya, un posat sever i una veu aspra ,no els deixaria anar a jugar al carrer, perquè els nens sabien que els escridassaria i els hipnotitzaria.

Així que van decidir anar a jugar a dins de casa, perquè la mare no hi era i d’aquesta manera no els veuria i no els renyaria.
Van anar a l’habitació d’en Pep i van fer un partit de futbol. En Joan va xutar la pilota i va trencar la llum del sostre, i es va armar un gran terrabastall i una trencadissa enorme amb esquerdills per terra.

En Pep i en Joan es van posar les mans al cap, esporuguits de l’escridassada que els hi faria la mare. Però van agafar l’escombra i ho van escombrat tot, sense que quedes res al terra.
Van anar a baix a esperar la mare i de sobte una claror els va fer esparpellar els ulls. Era la mare que des de la voravia havia sentit aquell terrabastall.

Els nens enravenats van aguantar la escridassada que els hi va fer la mare, i van aprendre a no jugar dins de casa amb la pilota.

NIL ORRIT NABAU

 

 

 

 

 

EXPERI-MATES

Publicat el per
3
Als 11 anys, Thomas Gregory va travessar el canal de la Mànega nedant i es va convertir en el nedador més jove que ha aconsequit aquesta proesa. Quant temps va tardar a recórrer els 34Km de la travessia?
Pista: Thomas Gregory va tardar 15 minuts menys que les hores que té mig dia.
Nil Orrit Nabau.

Descripció d’una imatge

Publicat el per
2
En aquesta imatge es de dia, el cel es ben clar, hi ha tres núvols, al fons hi ha una muntanya que te neu al damunt i d’aquella muntanya s’ha desglaçat la neu i s’ha format una cascada.
A la vora de la cascada hi ha arbres que en aquest cas són ( pins). Darrere dels arbres hi ha una altra muntanya. També hi ha roques al costat de la cascada.
La cascada baixa amb molta força perquè fa pendent cap baix.
Critica: M’hauria agradat que hi hagués un tigre estirat damunt de les roques i també que la muntanya es veiés de mes a prop.
Nil Orrit Nabau

El diari de l’estudiant

Publicat el per
4

 Accions per combatre la sequera

Tot i que cada vegada som més els qui hem decidit canviar d’hàbits de consum i avançar cap a una altra nova cultura de l’aigua, encara són mes els qui pensen que la solució al problema, no està a les nostres mans.
L’ús agrícola representa gairebé tres quartes parts del total( cosa que no es veritat ). Amb el de degoteig d’una aixeta, a una gota per segon, malgasta 30 litres d’aigua diaris. Hi ha gent que gasta 27 litres d’aigua per fer servir un vàter com a cendrer.
Els airejadors o escumadors s’instal·len a la boca de les aixetes i es permet estalviar fins a un 40% del consum.
Litres d’aigua que gasten en una llar per dia:
Per veure 2 litres.
Per cuinar de 2 a 4 litres.
Per higiene personal 20,5 a 30 litres.
Pel vàter de 9 a 13 litres.
Per dutxar-se de 30 a 80 litres.
Per banyar-se 300 litres.
Per una rentadora de 20 a 30 litres.
Per rentar el cotxe 400 litres.

Hauríem de consumir menys aigua. 

 Nil Orrit Nabau

Refranys, dites i frases fetes

Publicat el per
2

– La guineu quan no les pot agafar diu que són verdes.

– Mes llarg que un dia sense pa.

– Pixar fora de test.

– La camamilla de Linyola cura tota sola.

– L’ovella que passa el març passa tot l’any.

– Aigua de març pluja als sembrats.

– Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs .

NIL ORRIT NABAU

Fórmula 86. Ratonizador de Acción Retardada

Publicat el per
Respon
Esto consiste en eliminar los niños de Inglaterra.
Cada bruja ira a una confitería y pondrá una dosis de la fórmula 86 (Ratonizador de Acción Retardada).
De esa manera los niños se comerán un bombón y a las nueve de la mañana en pocos segundos se convertirán en un ratón.
De esa manera se eliminaran todos los niños de Inglaterra.
La receta es:
Mirar un niño por un telescopio puesto al revés y luego se tiene que cocer hasta que esté blando que eran exactamente veintiuna horas de cocción y mientras se está hirviendo tenían que atrapar cuarenta y cinco ratones pardos y cortarles los rabos y freír-los con aceite para el pelo hasta que estén crujientes. Luego lo cocéis al vapor en gugo de rana. Un despertador para que se retarde…
Roger y Nil

L’ estació d’autobús

Publicat el per
Respon
Hi havia una vegada una fada que s’estava
esperant a la parada d’autobús.
Per allí va passar OT que va saludar la fada.
La fada ja n’estava tipa d’esperar l’autobús,
i va fer que l’escombra de l’Ot, es convertís
en una moto, perquè així aniria mes ràpid.
Ot es va quedar parat, perquè en comptes
de convertir la seva escombra en una moto,
podria haver fet apareixer la moto directe,
sense convertir res!!!

 

 

NIL ORRIT NABAU