Arxiu de l'autor: Nil Orrit Nabau

Marco Polo

Publicat el per
Respon

Títol: Marco Polo
Autor: Nuria Barba i Xavier Salomó
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…

Resum:
En Marco Polo va néixer a Venècia a la ciutat dels canals , el 15 de setembre de 1254.
Tot i que va néixer a Venècia, i en aquell temps era molt difícil viatjar, va tenir la immensa fortuna de conèixer moltíssim indrets increïbles de la Terra.
Tot va començar quant el seu pare, que era mercader, va organitzar una expedició per buscar seda, perles, pedres precioses, perfums… . En Marco polo tenia ànsia de conèixer mon, de visitar, països llunyans, d’admirar mesquites de Samarcanda i les princeses de Pèrsia, de muntar en camell i elefant, d’endinsar-se en els immensos deserts d’ Àsia, d’entrar en rics palaus de la Xina… i de moltes coses mes.
El pare de Marco Polo i el seu oncle ja havien realitzat viatges a Àsia abans del seu naixement. Cap a finals del 1271, van rebre valuosos regals del nou papa Gregori X com a encàrrec per portar-los al Gran Khan de la Xina.
Quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l’est. Van arribar a la Xina, recorrent tota la Ruta de la Seda. Va tornar a Venècia  pel mar de la Xina fins a l’estret d’Ormuz, on va seguir el seu viatge per terra fins a Venècia.
Quan va arribar va ser empresonat per les autoritats genoveses, i mentre va estar a la presó, va dictar a un escrivent professional les seves aventures.
Quant va sortir de la presó  ja tenia mes de 40 anys i va decidir que ja era massa vell per perseguir mes aventures.
Va conèixer una dona que es deia Donata, es va casar i va tenir tres filles: Fantina, Bellela i Moretta.
El 1325 va ser enterrat a la tomba que va fer construir a l’esglesia de Sant Llorenç

Opinió:
Crec que en Marco Polo es un gran personatge perquè es va atrevir a viatjar en aquella època que era una cosa gairebé impossible. Marco Polo ha sigut un gran personatge per a nosaltres.

Diari de l’estudiant

Publicat el per
Respon

Un alumne de Barcelona es proposa que el patí es quedi obert després de l’escola per anar-hi a jugar.
Nens que són o no de l’escola trenquen coses…(vidres, aixetes…)
També destroçen l’hort, les plantes…
Aquest alumne es proposa de que hi hagi un guàrdia que vigili a les hores que estigui obert el patí.

NIL ORRIT NABAU

Sortida al Camp d’Aprenentatge la Garrotxa (Olot)

Publicat el per
3
Els dimecres 7 de maig, els alumnes de 5è i 6è van anar a Olot tres dies.
Primer abans d’arribar a la casa de colònies, vam anar a un poblet anomenat Besalú, on hi havia un gran pont fet de pedra, els banys Jueus…On també hi vam dinar.
A la tarda vam anar a fer una descoberta la ciutat d’Olot, on vam veure places, monuments…
Després ens vam instal·lar a la casa de colònies ( Torre Malagrida ). Vam sopar i desprès de sopar vam fer gresca, vam jugar…
L’endemà al matí vam anar a veure el volcà Santa Margarida, on vam baixar fins al crater, vam veure una ermita que es deia Santa Margarida, i vam estudiar el volcà.
Després vam anar a veure un altre volcà, el volcà Croscat. On vam estudiar tots els tipus de pedres volcàniques i vam completar unes pàgines d’un quadern.
Quan vam acabar vam agafar una drecera per la muntanya i vam arribar fins al restaurant on vam dinar.
Després de dinar vam caminar una altra vegada per la muntanya, vam arribar fins a la fageda d’en Jordà.
Uns monitors d’allí, ens van explicar diferentes coses de la Fageda d’en Jordà: com era…I vam fer diferentes activitats.
L’endemà al matí, vam anar a un poble que esta situat a damunt d’una cinglera, que la va formar les colades de lava. Aquest poble es deia Castellfollit de la roca.
En aquest poble també vam veure el museu de l’embotit, on hi havia diversos tipus d’embotits. Mes tard vam veure una fabrica de galetes i ens van ensenyar tot el procés de les galetes. Ens feia venir la boca aigua!!!!!!!!!
A la tarda vam tornar cap a Linyola amb un regalet per a la família!!!
Ens ho vam passar molt bè.

Nil Orrit Nabau

Visita de l’Emili Teixidor

Publicat el per
2
El dimecres dia 30 d’Abril ens va visitar el sr. Emili Teixidor.
L’Emili era molt llest, tenia molt clar que per llegir i llegir amb plaer només hi havia un secret,: llegir cada dia uns 10 a 15 minutets.
El sr. Emili quan escrivia un llibre tenia dos ordinadors, un per escriure i l’altre per buscar informació.
Cada llibre que escrivia, se’l repassava de 7 a 13 vegades, per veure si tot rimava…
Hi ha escriptors que cada dia s’aixequen a la mateixa hora per escriure.
He deduït que ser escriptor no es fàcil.
M’ha agradat molt que el sr. Emili estigues una estona amb nosaltres, i que li hàgim pogut fer preguntes.
Nil Orrit Nabau.

Una gran escriptotra JOANA RASPALL I JUANOLA

Publicat el per
1

Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1913) és una escriptora i bibliotecària catalana. Es llicencià en biblioteconomia i el 1932 des de la revista Claror inicià una campanya demanant una biblioteca infantil a Sant Feliu de Llobregat, ciutat on resideix des d’aleshores. Durant la guerra civil espanyola treballà de bibliotecària, tot contribuïnt a salvar molts exemplars de llibres catalans de la destrucció. Després de la guerra va donar classes de català al seu domicili particular, cosa que continuà fent anys més tard amb l’assessorament d’Òmnium Cultural. Al Primer Congrés de Cultura Catalana formà part de la ponència El llibre de teatre infantil que ocasionà la col·lecció de teatre Edebe catalana.

Ha col·laborat habitualment en revistes locals i fou promotora del premi Martí Dot de poesia de Sant Feliu de Llobregat. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El lleó-cadira

Publicat el per
Respon
Hi havia un a vegada un lleó que el seu cos tenia forma de cadira.
I una vegada tota la seva colla, volien anar a menjar la Mona a casa d’uns amics, però no sabien com anar-hi.
Al lleó també li feia una mica de por anar a menjar-se la Mona amb aquella forma que tenia ell, però el que mes li preocupava era com hi anirien a menjar la Mona.
Vet qui que un matí es van repartir la feina, un anava a comprar, l’altre es preocupava de transport, un altre de parar taula…
I al lleó li va tocar preocupar-se del transport i no sabia com fer-ho.
A la nit mentre somiava se li va acudir que com que ell tenia forma de cadira podria transportar-los a tots. I així o va fer.
El dia de la Mona es va presentar sense res i els altres de la colla li van preguntar com carai anirien a la Mona.
El lleó els hi va dir que pugessin al damunt seu, que ell faria de taxi.
Tots van pujar-hi i el lleó els va portat a tots fins a casa dels amics.
I un membre de la colla li va dir:
– Escolta noi, podries fer de taxista no¿?
El lleó va anar a menjar-se la Mona i després va decidir que es dedicaria a fer de taxista.

 

Fi
NIL ORRIT NABAU

Refranys, dites i frases fetes

Publicat el per
2
REFRANYS:
– D’abrils i de senyors, n’hi ha pocs que no siguin traïdors.
– La camamilla de Linyola cura tota sola.
– Mare si em doneu marit no me’l doneu de Linyola que em faria escombrar l’era i anar al defora.
– Abans de parlar, pensar.
– L’ovella que passa el març passa tot l’any.
DITES:
– La guineu quan no les pot agafar diu que són verdes.
– Si trona per l’abril, be bon estiu.
– A Bellcaire són gent d’aire, a Bellmunt són gent de bé, a Linyola fan tabola i a Castellserà també.
– Aigua de març pluja als sembrats.
– Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs .
FRASES FETES:
– Pixar fora de test.
– Ser més tort que la carretera de Linyola.
– A Mollerussa a cavall d’una puça.
– Fer xup xup a la cassola.
– Mes llarg que un dia sense pa.
NIL ORRIT NABAU