Feliç any nou
Respon
Arxiu de l'autor: Núria
Poble
Imagino un poble
On les persones són poemes.
Jo vaig pel carrer llegint la gent.
Imagino una ciutat,
on les persones són diaris.
Jo vaig pel carrer fullejant la gent.
Imagino un país
On les persones són telèfons.
Jo vaig pel carrer trucant la gent.
Imagino un món,
On les persones són reals.
Núria Grau
Propaganda!!!
Haikús
El gat 2
Vet aquí que el nostres gat ja tenia la làmpara del menjar precuinat.
El gat tenia tanta gana que es va amorrar a la làmpara i… zzzhhhs, la làmpara se’l va xuclar. El gat va anar a parar al món de les “xuxes” (Xuxelandia). En aquell món tot era comestible fins i tot el water que era de xocolata. Hi havia milers de “guardaxuxes” que vigilaven els espais públics.
Va aprofitar el viatge i es va tancar en una cova plena de “Micados”. Obrir, olorar i menjar.
Tot cantant: -Na-na-na-na-nyam-nyam-nyam-nyam… 
Es va adonar que era en un espai públic hi havia de tocar el dos. Va anar corrent cap a la muralla “Xuxina” feta de torrons. Va travessat la muralla amb un núvol Super Sònic Power 2mil8. A l’altra banda hi havia el seu poble on res era comestible. I va dir:
– Torno a ser al meu poble. MI CASA!!!!
Clàudia, Rosaura, Helena, Carla,Núria, Gerard, Laura, Paula i Maries.
L’excurció a Olot!!!
El dimecres dia 7 de març els nens i nenes de cicle superior vam anar a Olot.
El primer dia abans d’anar capa a la casa de colònies vam anar a Besalú a veure el pont i els banys Jueus, amb teoria també havíem d’haver anat a veure l’església però no vam poder perquè vam arribar tard. Desprès d’això vam anar a dinar amb un lloc prop del riu. Quan vam acabar de dinar vam estar-hi una estona jugant. Llavors vam anar cap a l’autocar i ens va du cap a la casa de colònies on ens allotjàvem. Un senyora ens va explicar on aniríem aquells dies, a quina hora faríem els àpats, a on els faríem i que no estàvem sols que hi havia d’altres nois i noies. Quan va acabar d’explicar això vam marxar cap a Olot vam fer una descoberta i vam poder comprar el que volguérem. Tots contents vam marxar cap a la casa de colònies per triar les habitacions i per poder-nos situa una mica més.
El dia s’agüen ens vam pegar una bona caminada per anar a veure el volca Croscat i el de santa Margarida. Al de santa Margarida va estar molt bé però em va fallar les pujades i les baixades que hi havia, (feien por i tot). Al Croscat no tan era més pujadeta i mes baixadeta però era una mica rar perquè li faltava un tros de “paret”. Vam anar a un restaurant que a mi particularment no em va agradar, de primer ous farcits, de segon pollastre amb patates fregides i de postres gelat de terrina. A la tarda vam a anar a la fageda d’en Jordà, era molt maco perquè hi havia un silenci absolut, tots els arbres et tapaven el sol i feia un airet molt bo.
El divendres va fer un dia horrible, va ploure!!! Però vam anar a un poble molt maco que ens va alegra una mica el dia. Era Santfollit de la Roca. En realitat era un poble normal i corrent l’únic que tenia era que les cases estaven a punt de caure per un penya-segat. Allà molts nens i nenes van comprar xoriç i galetes.
Aquesta excursió no la oblidaré mai va ser una experiència més i inoblidable.
Núria Grau
