Alexandre va néixer a mitjans del segle IV aC, a Macedònia al nord de la península grega.
Els atenesos a partit del segle 467 aC van estar governats per Pèricles un líder que va aconseguir portar la seva polis i la cultura atenesa al punt de màxima esplendor. I és així com Atenes és la capital de Grècia.
L a mare d’Alexandre era una princesa, i el seu pare era Felip III.
Quan va tindre 14 anys se’n va anar a estudiar amb Aristòtil, el filòsof més gran de la història.
El seu pare es va morir dos anys després de la Queronia, assassinat a la boda d’una de les seves germanastres.
Alexandre amb 20 anys, va ser el rei de Macedònia.
Alexandre, va fundar un poble a peu del mar; el poble es va dir Alexandria.
Al segle V aC hi havia hagut grans batalles.
Una de les més famoses era la de la Marató. I d’aquí ve la cursa de la Marató de 42 Km.
Alexandre va morir el 30 de juny de l’any323 aC.

Opinió personal:Aquest llibre m’ha agradat molt, a Alexandre no el coneixia de res, però ara havent-me llegit el llibre, ja sé més coses d’ell.

Resum:Aquest llibre parla més que res de Déu. Ara en lloc de dir-li Déu li diem Hiavé. Hi ha gent que creuen en Déu, i d’altres no i creuen. Qui creu en Déu acostuma a resar cada nit, o anar cada diumenge a missa, i els que no hi creuen no fan res, passen de “tot”.
Hi ha els que se’n diuen sacerdots, que són els qui es comuniquen amb Déu.
Hi ha gent que fins i tot fan estàtues a honor a ell, i cada dia van a
adorar-lo.
Hi ha persones que diuen que a cada país hi ha un Déu, però no, no és així, per a tot el món només hi ha un Déu.

Opinió personal:A jo aquest llibre no m’ha agradat gaire. Jo el trobo massa cregut, parlava massa de coses religioses, i això a mi no em va.

Maira

Resum: Gandhi va néixer el 1869 a Porbanda, una ciutat situada a l’oest de l’Índia. Per tant era un indi.
Gandhi era un indi contra la violència, sempre ficava pau a les discussions que tenien els seus amics, familiars etc.
Es va casar i va tindre un fill, però gairebé mai estava amb ells, perquè anava a rodar pel món.
Una de les seves frases és: <>.
La dona de Gandhi es va morir el 1942, i ell va morir el 1948

Opinió personal: Aquest llibre l’he trobat una mica pesat però bé sempre hi ha d’haver llibres bons i llibres no tan bons.

Maira

l’èxit i el fracàs

Resum: Hi ha molts tipus d’èxit i de fracàs: l’escolar, el de casa, el de tot arreu que sigui teu, o hi vagis.

Si et portes bé faràs èxit, per exemple, amb el amics, però si et portes malament fas fracàs (com dèiem dels amics), no tindràs amics.    

Si al teu pare o mare li dius que vols allò i no t’ho donen, tu vas burxant, que si em portaré bé, que si jo que sé… fins que al final s’aconsegueix. Però tot allò que li has dit només dura un dia.

Però en canvi si tu et portes malament, pegues, insultes als pares i així segur que el que vols no t’ho donaran.

Opinió personal: JO opino que aquest llibre té tota la raó. Jo això de burxar també ho faig jejeje.

ANNA FRANK

Resum: Anna Frank era una nena com les altres però es va fer famosa pel seu petit diari que li va ficar Kitty.

Anna Frank va passaR la guerra, i va haver d’anar a un refugi, per      salvar-se. La casa la compartien amb una altra família que es deien els Van Pels. L’Anna Frank es va enamorar del fill Peter.   A la seva habitació hi havia tot de fotos de les reines de diversos països.

Va arribar un punt en què ja van poder sortir al carrer, anar al parc després d’anar al col·legi etc…

Opinió personal: El llibre amb si m’ha agradat molt, tot el que va dir, va ser tot veritat.

Hi ha pàgines que m’han fet pensar.  

LA VIOLÈNCIA I LA NO-VIOLÈNCIA

Resum: El llibre en concret parla de la violència.

Sempre hi ha algú que forma la violència.

Hi ha moltes maneres de provocar-la, mirant de reüll i fent carotes n’és una, perquè a la persona la mires de reüll i acabaràs pegant.

També hi ha la següent: passar directament a pegar. Aquesta és la que més es coneix. Al llibre hi surt una historieta que a una botiga de vendre pa , la dependenta, a la gent gran els  donava el pa recent fet, i en canvi a l’altra gent, els i donava el pa que li va sobrar el dia abans. Vam quedar en un acord, de que no anirien a buscar més pa, ni coques, ensaïmades, pastissos…

Fins que un dia la pastissera es va quedar arruïnada. Això es la no violència.              

Opinió personal: Aquest llibre m’ha semblat meravellós. Jo també estic contra la violència.  

Manar i Creure

Resum:aquest llibre m’ha ensenyat a quÈ no sempre haig de manar perquè  sinó al final em quedaré sense amics, però també ets ruc per si et fas creure. Mai t’han de fer creure sinó que tu has de fer el que vulguis.

També sempre hi ha una persona que la fas creure i aquesta persona ets tu,

perquè a la llarga la gent se’n cansa. Per exemple al llibre hi surt una petita història de 4 nens que es disposen a fer concursos de castells de sorra , total que n’hi ha un que vol manar i els altres accepten la resposta, però al dia següent el van deixar plantat perquè sempre era ell el cap de tot.

També hi sortia una historieta en la qual hi ha un nen que es diu Noè i té 5 any i diu que de gran vol manar, perquè veu als seus pares cada dia com el manen : fes el deures, posa la taula etc.

Opinió personal: Aquest llibre com he dit al principi m’ha ensenyat a què no sempre has de ser el cap de tot.             

Picasso

Picasso: Vaig néixer a Màlaga (Espanya)el 1881. El meu pare era professor de dibuix, va dirigir els primers passos artístics d’aquell que esdevingué una de les figures més representatives i influents del segle XX .

He passat per diverses fases: èpoques blava, rosa i precubisme, cubisme etc.

Els meus quadres eren a França (París) i jo volia que fossin a Espanya el meu país.

I per fi els vaig convèncer, segur que el que vosaltres coneixeu més és el Guernica. El Guernica és una gegantesca composició que pretén anunciar la Guerra. Si el voleu veure l’heu d’anar a veure al meu museu anomenat és clar com no, Picasso.

Durant la meva vida he tingut moltes males experiències i moltes d’alegres, per exemple unes coses alegres…: Que vaig tindre molta sort a trobar dones meravelloses i formar famílies, i ara tinc molts fills; la meva comunió que va ser l’any 1896, que vaig estudiar a l’escola de les Belles Arts de Sant Fernando (Madrid),al 1900 vaig fer la primera exposició. Al 1905 comença l’època rosa, al 1935 vaig pintar Les senyoretes del carrer d’Avinyó. El 1901 començà l’època blava.

Va néixer el meu primer fill Paulo, al 1935 va néixer la meva segona filla Maia, al 1937 vaig pintar el Guernica, al 1947 néixer el meu tercer fill Claude, al 1949 va néixer la quarta filla anomenada Paloma.

I altres de tristes com ara que l’any 1913 va morir el meu pare i l’any 1939 morí la meva mare.

I per desgràcia el 8 d’abril de 1973 em vaig morir

Ja us he explicar ena altra part de la meva vida.

Opinió personal: Aquest llibre ara ma ensenyat una altra cosa de la gran i meravellosa vida de Picasso.

Maira