Biografia

Pep Coll i Martí va nàixer a Pessonada l’any 1949. Fill de pares pagesos, és el segon de quatre germans. De l’escola del poble on va aprendre de lletra, va passar al Seminari de la Seu d’Urgell on cursà els estudis d’Humanitats, i d’aquí a la Universitat de Barcelona on es llicencià en Filosofia. D’ençà de 1980, treballa de professor de Literatura Catalana a l’IES Marius Torres de Lleida, ciutat on viu amb la Roser Trepat, i dues filles, la Bruna i la Nuri.

A part d’escriptor, té dues grans afeccions més: l’ensenyament de la literatura i la muntanya. La primera, més que no pas una activitat professional, és una vocació a la qual, des de fa 25 anys, es dedica amb cos i ànima. I pel que fa a la muntanya, li agrada enfilar-se als cims del Pirineu, sigui damunt dels esquís o calçat amb unes bones botes de muntanya.

Premis

·Premi Gran Angular de literatura juvenil (1991): Què farem, què direm?.
·Premi de la Crítica Serra d’Or a la millor novel·la juvenil (1993): Què farem, què direm?.
·Premi de novel·la juvenil Ramon Muntaner (1994): El Pont de Mahoma.
·Premi Octavi Pellissa a un projecte de creació literària (1996): El segle de la llum.
·Premi Lola Anglada de contes per a infants (1997): El tresor de la Nit de Nadal.
·Premi Sant Joan de la Fundació Caixa de Sabadell (2005): El salvatge dels Pirineus
·Premi Sant Jordi de novel·la (2007): Les senyoretes de Lourdes.

Obra

Novel·la

·La mula vella. Barcelona: Empúries, 1989.
·El Pont de Mahoma. Barcelona: Empúries, 1995.
·El segle de la llum. Barcelona: Empúries, 1997. ·L’abominable crim de l’Alsina Graells. Barcelona: Empúries, 1999.
·Per les valls on es pon el sol. Barcelona: Edicions 62, 2002.
·Els arbres amics. Barcelona: Empúries, 2004.
·El salvatge dels Pirineus. Barcelona: Edicions 62, 2005. ·Les senyoretes de Lourdes. Barcelona: Proa, 2008.

Narrativa breu

·Totes les dones es diuen Maria. València: Tres i Quatre, 1989.
·L’edat de les pedres. Barcelona: Empúries, 1990. ·Muntanyes Maleïdes. Barcelona: Empúries, Col. Narrativa, 1993.
·El rei de la Val d’Aran. Barcelona: Empúries, 2003.

Narrativa infantil i juvenil

·Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: Edicions del Mall, 1986; Barcelona: La Magrana, 1989.
·El secret de la moixernera. Barcelona: Empúries, Col. L’Odissea, 1988.
·Què farem, què direm? Barcelona: Cruïlla, 1989.
·La bruixa del Pla de Beret. Barcelona: Empúries, Col. Petita Odissea, 1991.
·Mi Long, el drac de la perla. Barcelona: La Galera, 1994. ·Muntanyes mig-maleïdes. Barcelona: Empúries, Col. L’Odissea, 1994.
·Les bruixes del Pla de Negua. Barcelona: La Galera, 1995.
·La fada del mirall. Barcelona: La Galera, 1996.
·El tresor de la nit de Nadal. Barcelona: La Magrana, 1998; Terrassa: Caixa d’Estalvis, cop. 1998
·La corona de Sant Nicolau. Lleida: Parques Nacionales, 2005.
·Mentre el món serà món. Barcelona: Empúries, 2006. ·L’habitació de ma germana. Barcelona: Empúries, 2008.

Teatre

·La morisca de Gerri [obra inèdita]. 2004.
·Miracles de Santa Maria d’Àneu [obra inèdita]. 1997. ·Crònica de Mur [obra inèdita]. 2004.

Crítica literària o assaig

·El parlar del Pallars. Barcelona: Empúries, 1991.
·Viatge al Pirineu fantàstic. Lleida: Diari Segre, 1994; ·Barcelona: Columna, 1996.

Obres traduïdes

A l’aragonès
Al castellà
A l’euskera

Altres

Narracions dins de llibres col·lectius Edicions

Núria i Maria F.

BIOGRAFÍA
Escritor italiano de libros infantiles nacido en Omegna. De padres panaderos, fue criado por una nodriza y con 9 años enviado a vivir con su tía. Permaneció hasta los 14 años en un seminario, obteniendo más tarde una beca para seguir estudiando, aunque siempre quiso ser músico. Se ganó la vida dando clases particulares y cuando Italia entró activamente en la II Guerra Mundial, Rodari fue rechazado por el ejército debido a su mala salud. Continuó con su carrera de maestro hasta que, a través de su vinculación con el Partido Comunista Italiano, comenzó a vivir del periodismo, editando el periódico Cinque Punte y siendo director de L`Ordine Nuovo de Varese. A través de este ejercicio de un periodismo comprometido, Rodari llegó a la literatura. Al principio firmó con el seudónimo de Francesco Aricocchi, con el cual publicó una recopilación de leyendas populares, Leyendas de nuestra tierra, y dos cuentos de corte fantástico, El beso y La señorita Bibiana. Posteriormente, siendo cronista del periódico L’Unitá, descubrió su vocación de escritor para niños.
OBRAS PRINCIPALES
Entre sus libros destacan:
El libro de las retahílas,
Las aventuras de Cipollino,
Jip en el televisor,
Cuentos por teléfono,
Gramática de la fantasía,
Cuentos escritos a máquina,
Cuentos para jugar,
La góndola fantasma,
Gelsomino en el país de los mentirosos
Las aventuras de Tonino el invisible,
Los enanos de Mantua,
Ejercicios de fantasía,
Los traspiés de Alicia Paf
PREMIOS
En 1970 recibió el máximo galardón al que un escritor para niños puede aspirar, el premio Andersen. El hecho de que desembocara en la literatura infantil a partir del periodismo, y no de la pedagogía, incide directa y favorablemente en su obra. En ella hay que descubrir todo el potencial liberador y verdaderamente revolucionario de su propuesta. Acercarnos al hombre vital y comprometido, al político, periodista, pedagogo y escritor que hizo de la palabra su acción.

Maria Fernández Armario

Qui sóc?
Em dic Dolors, vaig néixer a Girona, sóc psicòloga i em dedico a la literatura des de l’any 1985, en què vaig guanyar el premi J.M. Casero amb l’obra Albert. A partir d’aquesta data ja no he parat d’escriure i actualment compto amb prop de quaranta títols, alguns dels quals han estat reeditats diverses vegades. També he guanyat uns quants premis literaris. El conjunt de la meva obra forma part de la literatura infantil i juvenil, ja que, tot i que no descarto decidir-me algun dia a escriure literatura per a adults, sempre he manifestat que els lectors amb els quals em trobo més a gust són els més joves.
Sobre la meva vida
Vaig néixer a Girona el dia 1 de juny de 1956. Era un divendres, a tres quarts de vuit del vespre, i els meus pares van voler que el naixement fos a casa, al carrer Migdia. Sóc la gran de quatre germanes, amb les quals em vaig fer un tip de jugar quan érem petites. Vaig estudiar a les Carmelites de Girona, vaig anar a La Salle a fer el COU i després vaig passar a la Universitat, on em vaig decantar per la Psicologia. Em vaig llicenciar el 1978 i de seguida vaig treballar de psicòloga, sobretot en psicoteràpia amb infants i adolescents.

Els premis
1985 Premi Just M. Casero per Albert
1992 Premi Ciutat d’Olot per Frifrit
1996 Premi Folch i Torres per Contes a una cama trencada
1998 Premi Lola Anglada per Sopa de nit
1998 Premi Ciutat d’Olot per L’herba llunera i altres contes
2000 Premi Folch i Torres per La nit de les dues-centes mil llunes
2001 Premi Lola Anglada per L’home que estimava els núvols
2001 Premi Joaquim Ruyra per Sense cobertura

Els llibres
Fins ara he publicat aquests llibres…
? El drac de Bagastrà
? Canya Plàstica
? La lluna de les mil cares
? L’atzur màgic de l’enigma
? Albert
? Els joves de Bharuland
? El senyor dels punts suspensius
? Bufa, Buf!
? Què passa, Gil Microbi?
? Frifrit
? La boira més blanca
? Girona, una ciutat, una història
? Ni un, ni dos, ni tres
? Que se’n vagin els estranys!
? En Bufalletres
? Els carrers d’en Bru
? Contes a una cama trencada
? Tretze dies i una nit
? L’herba llunera i altres contes
? Els boscos blaus
? El nen de Ningú
? El malastruc
? Quan es cremen els gira-sols
? Sopa de nit
? La nit de les dues-center mil llunes
? Sense cobertura
? L’home que estimava els núvols
? Llibres personalitzats

Imagino un poble
On les persones són poemes.
Jo vaig pel carrer llegint la gent.

Una ciutat imagino
on la gent té casa per viure.
On tothom es diferent.

Imagino un món
On les guerres no existeixen,
On cada persona es important.

Carla i Maria

L’haiku, derivat de l’haikai, és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Abans de l’haiku, l’hokku va ser el primer vers de l’haikai no renga, A la fi de segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l’hokku i va crear l’haiku per primera vegada. El primer escriptor d’haikus és Shiki, reformador de l’hokku…
Alguns consideren que l’haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d’estar escrit en present i tenir una pausa al final d’un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són considerades de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l’haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l’haiku, així com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions, o la vida quotidiana de la gent.
En l’actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d’una forma molt menys estricta, respectant-ne únicament el format sil·làbic.
En català un dels primers introductors dels Haikús fou Agustí Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d’Arinsal, de 1981.

Maria Fernández

Sol surt,
Dia creix
Melodia neix.

Televisió engegada
Bosco molts canals
No m’agrada

Jugo a futbol
Corro molt
Marco gol.

Nit jove
Fantàstica radiant
Cel il·luminant.

Maria Fernández

Nom: Em dic… Mozart
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…

Resum
Wolfgang Amadeus Mozart va néixer a Salzburg (Àustria) el 1756.
Mozart va ser un dels grans compositors europeus de la historia. Des dels sis anys va voltar per tot Europa fent concerts amb la seva germana i sorprenent a tothom pel talent que va demostrar sent una criatura.
Tots nosaltres ens pensem que la seva vida era esplèndida i bonica però no es així, va passar moltes dificultats i va tenir molts enemics. Va patir diverses malalties i no va poder arribar a complir els trenta-sis anys. Però al llarg d’aquell temps va viatjar per tot el continent i va escriure música que avui toquen totes les orquestres del món. Unes de les seves obres són: La flauta màgica, la Petita serenata nocturna, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i moltes més.

Opinió
Aquest petit llibre sembla que per fora no digui gran cosa, perquè te poca lletra, hi ha molts dibuixos, es molt curt… I moltes coses més. Però si l’obres, el llegeixes i t’hi fixes, veuràs que aquest llibre diu molt més del que sembla i a l’hora es molt agradable de llegir i veure les fantàstiques il·lustracions que hi estan exposades. M’ha agradat moltíssim.

Maria Fernández

Nom: L’amor i l’amistat
Autors: Brigitte Labbé I Michel Puech
Col·lecció: Pensa-hi
Editorial: Cruïlla

Resum
El Manel estreny el peluix ben fort. Li encanta passar-se’l per la galta, és tan suau…
Al seu taller d’ebenisteria la Laia fa tamborets, prestatgeries, taules… Tot de fusta. Li agrada el tacte de la fusta, li encanta sentir-ne l’olor, donar-li forma.
Quan la Júlia es fica a la banyera, dins l’aigua calenta, plena d’escuma, se sent feliç i relaxada!
Les emocions del Manel, la Laia i la Júlia provenen del contacte que tenen amb el peluix, la fusta, l’aigua calenta… Tots hem sentit aquesta mena de plaer, descalços per l’herba, mirar la televisió, sentir tocar algun instrument… Tots aquets objectes ens produeixen emocions.
Aquest llibre tracata de l’amor i l’amistat, l’amor i l’amistat són coses ben diferents, a vegades perquè un nen i una nena estiguin parlant no vol dir que son novios com molts de nosaltres sempre diem, no, pot ser que sol siguin amics, companys o fins i tot que estiguin discutint!

Opinió
Aquest llibre m’ha agradat força, penso que es un llibre clar, es a dir que s’entén molt bé, es divertit i molt bonic. Sobretot m’han agradat les petites historietes que son divertides i a més a més expliquen molt sobre el tema del llibre.

Maria Fernández

Nom: La justícia i la injustícia
Escriptors: Brigitte Labbé i Michel puech.
Editorial: Cruïlla.
Col·lecció: Pensa-hi.

Resum
La Carme menja cogombre, per esmorzar.
El Raimon, quan porta bambes, va sense mitjons.
La Pilar va a l’escola a peu coix.
L’Alfred s’adorm sempre amb un dit a l’orella.
La Montse només escolta rock dur.
El Joan no vol anar a patinar.
La Victòria es pinta de negre les ungles dels peus.
Tot això, no és ni just ni injust. A la vida, per sort, no hi ha només coses justes d’una banda i coses injustes de l’altra. No ens veiem forçats a preguntar-nos, cada dos minuts si les coses són justes o injustes, ho fem i ja està. Nosaltres tenim la impressió que hi ha injustícies pertot: a casa, a l’escola, a la feina, tot el dia, contínuament. Quants cops al dia diem: No és just? Tot sovint, quan diem NO ÉS JUST més aviat volem dir M’EMPIPA.

Opinió
Aquest llibre m’ha agradat molt, penso que el tema de la justicia i la injusticia és un tema molt important, perquè la gent moltes vegades no és justa, i això et fa reconeixer algunes coses que has fet malament i que has estat injust amb alguna cosa.

Nom: Bonic o lleig
Autors: Brigitte Labbé I Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·leció: Pensa-hi

Resum
La lletjor física només existeix a primer cop d’ull. Perquè la lletjor de veritat d’una persona la trobarem en els seus actes, i no en un nas tort o en una boca massa grossa. I la bellesa autèntica no és la d’una cara bonica, sinó la d’allò que ens produeix emocions, plaer, joia. Aquest llibre parla del lleig i el bonic, tot i que una persona sigui molt guapa físicament, no vol dir que no tingui defectes, pot ser antipàtica, caòtica… Com per exemple un llibre, nosaltres sol ens fixem amb el de fora, si la tapa es bonica, si el llibre es gaire llarg, però el que importa més es l’escriptura del llibre, es a dir, el que conté.

Opinió
Aquest llibre ha estat bé. Penso que aquest tema no podia faltar en aquesta col·lecció perquè en aquest tema tothom fa el mateix, es fixa amb el físic tot hi que no es el més important de tot. Aquest llibre està molt bé perquè s’expressa molt hi ho diu tot molt clarament.

Maria Fernández Armario