LA LLUNA

Lluna tan riallera i clara

la més bonica i eixerida de la nit.

Cada dia desitjo tocar-te,

però quan hi arribo ja ha passat la nit.

De seguida es fa de dia,

de tu no he pogut gaudir.

Jo de nit dormo,

tu de dia no ets aquí.

Torna la nit

des del balcó et miro,

els ulls vermells se’m posen

en veure’t tant lluny de mi.

M’alegraria que de dia vinguessis,

per poder-te contemplar,

jugaríem a fet i a amagar

i de nit totes dues a dormir.

Jo sé què et passa, lluna estimada,
el meu cor es va enamorar de tu,
tu ets al cel i jo a la terra

tan sols ens podrem veurem i sentir.

Lidia Puigredón