Aquell moment d’extasí,
va ser meravellós.
Màgicament vaig viatgar
a la lluna per un instant.
Poder compartir amb tu aquell moment,
em va omplir de felicitat.
Sols et vull a tu,
t’estimaré tota l’eternitat.
Poder compartir amb tu els meus secrets
és un somni amb tots els trets.
Aquell moment d’exatasí
va ser meravellós.
El bes va ser esperat
i fins i tot somniat.
Poesia, Laia E 6è A
RESUM
Alexandre el gran va ser el fundador d’Alexandria.
Va fer projectes molt importants i va formar un imperi molt gran.
Alguns amics seus el van trair i d’aquí va començar a desconfiar de tothom.
Van guanyar moltes batalles i sovint eren els herois.
Alexandria va tenir la biblioteca més important de tota Roma però un desafortunat incendi la va cremar tota.
Li havia costat molt, però Àsia es trobava al seu abast i els perses havien estat derrotats, així que podia començar a construir el seu propi imperi .
El 30 de juny de l’any 323aC, Alexandre de Macedònia havia mort a la ciutat de Babilònia. Tal i com ell havia manat va ser enterrat a la ciutat que havia fundat: Alexandria.
Opinió personal: Està molt bé que aquest senyor hagués fundat Alexandria perquè ho trobo molt interessant.
Laia E
RESUM
Jules Verne va ser un escriptor i per a molts inventor de la ciència ficció.
A en Jules, li agradava molt viatjar, però el seu pare no el deixava.
Degut a això va haver d’imaginar tots els seus viatges.
Ell va ser l’inventor de “La volta al món en vuitanta dies”.
Molts dels seus llibres van ser traduïts a altres llengües i també van inspirar per fer pel·lícules.
Al ser més gran, ell es va casar i va tenir un fill.
Jules passava molt de temps amb els seus llibres i no en tenia suficient per al seu fill.
Jules, va morir i va ser enterrat a La Madeleine.
Va ser un escriptor molt famós i encara ho continua sent.
Laia E
RESUM
La mort és un sentiment terrible, horrorós.
Una cosa que neix mor, és a dir, que tot el que canvia, mor.
El que no viu no mor, perquè no experimenta cap canvi.
Ningú pot decidir quan li arriba l’hora de la mort, és una cosa incontrolable.
Una persona encara que estigui morta, si ha fet coses del nostre agrat, deixa la seva petja.
La persona està morta, però, el seu record encara és viu.
Opinió personal: Aquest llibre m’ha agradat. Si no saps perquè morim, aquí t’ho explica a la perfecció. El que neix mor, allò que no neix mai arriba a morir.
Laia E
RESUM
Alexandre el gran va ser el fundador d’Alexandria.
Va fer projectes molt importants i va formar un imperi molt gran.
Alguns amics seus el van trair i d’aquí va començar a desconfiar de tothom.
Van guanyar moltes batalles i sovint eren els herois.
Alexandria va tenir la biblioteca més important de tota Roma però un desafortunat incendi la va cremar tota.
Li havia costat molt, però Àsia es trobava al seu abast i els perses havien estat derrotats, així que podia començar a construir el seu propi imperi .
El 30 de juny de l’any 323aC, Alexandre de Macedònia havia mort a la ciutat de Babilònia. Tal i com ell havia manat va ser enterrat a la ciutat que havia fundat: Alexandria.
Opinió personal: Està molt bé que aquest senyor hagués fundat Alexandria perquè ho trobo molt interessant.
Laia Escribà Hidalgo
RESUM
El llibre explica la diferència entre tots els éssers humans.
Els humans tenim sensibilitat, amor, humilitat, solidaritat…
Ens enamorem, anem buscant la nostra meitat i quan la trobem recuperem la nostra felicitat.
Molts homes són masclistes, es pensen que les nenes no són éssers humans les tracten diferent.
Alguns animals, poden ser hermafrodites.
O sigui, que són mascle i femella alhora.
Al món ningú és igual perquè si ho fos, potser sí que al principi seria divertit, però ens acabaríem avorrint.
Fa alguns anys les persones no podíem elegir la nostra parella.
Els pares eren qui s’encarregaven de fer aquesta tasca, buscaven a gent amb un bon ofici i amb molts diners per poder mantindre als seus fills.
Opinió personal: Aquest llibre explica detalladament el nostre dia a dia i la diferència entre homes i dones.
Crec que està molt ben estructurat i que tots l’hauríem de llegir.
Resum: El llibre tracta sobre la violència i la no-violència.
Aquest explica històries sobre famílies o nens que es barallen per diversió però tot acaba en una competició.
Si ens diuen una paraula vulgar nosaltres ens hi tornem i allò ja no té sortida, tot segueix aquest cicle:
Una mirada de reüll que provoca un somriure sorneguer, un somriure sorneguer respost amb un insult, un insult porta a una empenta, una empenta que dóna lloc a un mastegot, un mastegot que genera un cop de puny, un cop de puny contrarestat amb un cop de cap, un cop de cap que fa sortir una navalla de la butxaca…
Tot acaba en un desastre pel qual, es millor solucionar les coses parlant tranquil·lament, que no pas en un mot violent.
Opinió personal: Personalment aquest llibre és molt important per recapacitar sobre els nostres pensaments, respectar als nostres companys, tenir la nostra pròpia personalitat, parlar per solucionar quelcom…
Laia Escribà Hidalgo
El otoño eufórico
Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Autor: José Hierro del Real
José Hierro del Real nació el 3 de abril de 1922 en Madrid i falleció el 21 de diciembre de 2002 en Madrid.
Laia Escribà Hidalgo