RESUM

El llibre ens explica la vida d’una gran escriptora, Agatha Christie. Va escriure moltes novel·les d’assassinats, però molta gent la coneix com la Reina del Crim; també va escriure teatre, i algunes novel·les s’han fet al cine. Sempre l’hi havien agradat les novel·les policíaques, i quan tenia una estona lliure sempre en llegia. Ella, va tenir molts fracassos abans d’arribar a l’èxit, va enviar alguns relats a les revistes però mai li publicaven. Ella, tenia trucs per a que els lectors s’enganxessin als seus llibres, i era que els donava pistes falses per desorientar-los i que no poguessin deixar de llegir ni un minut. Es va casar dues vegades, la primera el seu home se’n
va anar amb una altra noia, i la segona tot va anar bé. Dos dels seus personatges més famosos són Hercule Poirot, un detectiu eficaç i molt famós, i Miss Marple, una dona vella que vivia en un poble tafaner, i sempre descobria els casos abans que els mateixos detectius.

OPINIÓ

El llibre m’ha agradat bastant. Crec que mentre Agatha escrivia, s’ho passava molt bé perquè se sentia rodejada de intriga i misteri. També penso que no m’agradaria gaire llegir-me un llibre seu perquè tindria por; els resums de la biografia dels seus llibre ja m’han fet tremolar…

La meva biografia

La meva història és fascinant:

Amb imaginació
faig un món millor.
Sense gaire esforç,
sóc una princesa
que fa bategar cors.
Cantant,
els meus ulls
brillen com un diamant.
Pintant,
colors mai vistos
vaig trobant.
En un ras i curt,
respiro l’aire més pur.

I avançant, avnçant,
la meva vida real
vaig trobant.

Laia Martí García

Resum

Aquest llibre tracta de la violència i la no-violència.

Ens explica què és la violència calenta i la freda.

Ningú pot dir què és no-violent  perquè normalment,

els que ho diuen, no han sigut mai víctimes de res.

La violència no es fa per res, és provocada des

d’un bon principi. Amb un riure burlesc, una

empenta… Hi ha gent que per no fer servir la

Violència, fan servir la força moral,

però a vegades, fa molt més mal.

L’únic lloc on no hi ha violència,

és el cementiri.

Opinió

Aquest llibre m’ha agradat

força perquè m’ha

explicat com s’apaga des del començar,

una petita flama de violència.

També m’ha agradat perquè parla des del

punt de vista d’un psicòleg,

i m’agrada la forma en que s’expresen.

Jo el recomano.

Resum

Aquest llibre tracta de manar i creure. Ens explica que quan sóm petits,

ens sentim com esclaus obeïnt ordres dels nostres pares, germans, mestres…

Quan sóm petits diem que de grans, volem donar ordres,

però el que volem dir en realitat, és que no en volem rebre.

Hi ha gent que no vol manar mai per no ser el responsable i prefereix amagar-se,

i hi ha gent que vol manar perquè se sent més important.

Hi ha d’haver lleis i ordres per fer que el món pugui viure

en pau. Però ningú s’ha de passar.

Opinió

Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha explicat una miqueta com ha d’anar

el món amb tot això de la llei i les ordres.

Però hi ha gent que no li agrada manar perquè no li agrada donar ordres,

però tampoc li agrada rebre’n. Hem de ser lliures, però no gaire,

sinó tot seria disbauxa!

Tot i això, el llibre m’ha agradat i el recomano.

Resum

Aquest llibre tracta de la vida i la mort. Ens explica que hi ha morts que ens fan plorar més perquè “són més importants”.  Conta perquè ens morim i el que passaria si ningú es morís. I explica moltes coses més. Qui viu, mor. Una pedra no mor perquè no viu. I com que la vida són quatre dies, millor que la vivim contents i que sigui molt productiva!

Opinió

M’ha agradat molt aquest petit llibre perquè m’ha explicat coses que coneixia però què no hi pensava mai, i bé, he arribat a la conclusió de què en tot tenen raó. Només hem de matar a éssers vius per menjar, perquè és el cicle de la vida (matar a un mosquit empipador suposo que no compta). M’ha agradat llegir-lo. Jo el recomano.

Resum

Aquesta biografia explica la vida de Jules Verne. Va néixer en un poblet de França. Era un escriptor molt bo, tot i que li va costar aconseguir la fama, feia viure fascinants i diferents aventures a la gent que llegia els seus llibres. Ell tenia un imaginació desbordant, i els seus contes et poden transportar al futur, s’imaginava coses que encara no existien, com ara el submarí. Per aquesta capacitat es considerava un escriptor de ciència-ficció.

Opinió

El llibre m’ha agradat bastant. Crec que estaria bé que tots tinguéssim aquella gran imaginació. Ara que m’he llegit la seva biografia, tinc ganes de llegir-me alguns dels seus llibres!

Resum

Aquest llibre parla de riure i plorar. El llibret explica que el nostre cervell no controla si

volem plorar o riure, ho mana el cos. A vegades la gent plora o riu sense saber perquè,

i encara que vulguem no ho podem controlar. Potser és que se t’ha acumulat algun mal al

cor i ja no puguis aguantar més. La gent riu de mentida per ofendre els altres, o també

és una forma de dir: Sí, sí, molt graciós. Hahaha. O es plora de mentida per aconseguir

alguna cosa. Normalment t’agafen atacs de riure quan no et pots aguantar d’una cosa,

és com un alliberament. Els riures es fan per les equivocacions dels altres, no és que

vulguis fer mal, és que fa gràcia quan passa una cosa que no estava als plans. Plorar és

humà, i riure també, però no es pot riure de tot.

Opinió

El llibre m’ha agradat i ara sé perquè agafen els atacs de riure i

he aprés si era normal plorar sense cap motiu…

Tot no es fa per a què la gent es senti malament, i llavors

intentaré  no ofendre’m tant… serà complicat…

RESUM

Aquest llibre ens explica una mica la vida de Gandhi, un home hindú molt religiós que estava disposat a fer qualsevol cosa per la pau i la llibertat de la seva pàtria. Ell sempre intentava fer les coses pacíficament. A la seva època els britànics, feien injustícies molt grans als hindús per la simple qüestió de ser d’un altre color. Tot i que als hindús sempre els ajudava, els britànics mai deixaven que la Índia fos independent, no els hi feia mai favors. Ell ho arreglava amb una arma molt peculiar,  l’arma de la veritat; aquesta arma, normalment, ho solucionava tot. Era un home molt bo, sempre intentava que tothom tingués els mateixos drets i socorria a tot el món, sense distincions de cap mena.Quan ell va morir milions de persones van plorar per ell, perquè havia sigut Mahatma, “l’ànima gran”, i per damunt de tot, un senyor a qui respectar.

OPINIÓ

Crec que aquest llibre, tot i que només volia explicar la vida d’una persona, fa pensar bastant en què la majoria de coses, es poden resoldre parlant, sense força ni armes. M’ha agradat descobrir la vida de Gandhi perquè es va portar molt bé amb tota la societat, sense marcació. Era un home admirable. Tothom s’hauria de portar així de bé. Si tots ho féssim, al món no hi hauria tantes guerres.

M’ha agradat i el recomano.

Laia Martí

RESUM

Aquest llibre ens explica perquè existeixen els déus. No paren de repetir que és per donar sentit a les coses. Quan no sabien perquè plovia deien: – És obra de déu. Així les coses es solucionaven. La gent hi creia i encara hi creu perquè si els passa algun cosa, tenen la “seguretat” de que tot sortirà bé. Les persones no poden obligar a ningú a què cregui en el seu déu, ni en que cregui en déu i en què no hi cregui.

OPINIÓ

Ja he descobert perquè la gent creu en déu. És avorrit perquè sempre diu i repeteix el mateix, sembla un disc ratllat.

Ara sé que Déu era i és una explicació.

Laia Martí García