La nit està plena de misteris, els nens dormen, somien, també tenen malsons. Quan tothom dorm, vés a saber els misteris que hi ha a fora. La foscor fa por,… és tranquil·la i bonica? No ho sé. Els que tenen imaginació veuen un món de fantasia, els que estan cansats només volen dormir. Alguns éssers vius ho fan tot de nit i de dia dormen. Tothom ho veu amb uns ulls diferents. Potser que la nit sigui màgica, que els follets guardin el seu calder perquè de dia ningú els ha trobat, que els barrufets descansin als seus llits d’herbes dins els bolets que ells mateixos han plantat, i les papallones siguin fades, i amb el seu pols màgic de les ales curin les ferides dels animals que quelcom els ha passat. Potser que la nit solament sigui una capa de foscor acompanyada d’unes estrelles brillants. I també la lluna que brilla i dóna una mica de llum, gràcies a què de dia ha pogut absorbir alguns finets, i delicats rajos de sol. La nit és agradable per a mi perquè és tot tranquil, relaxant i l’aire que t’acaricia la cara, conté una dolçor que ningú et pot arribar a donar. Els poquets sorolls que hi ha, són com una nana que et canta la terra estimada. L’herba fresca, et fa pessigolles a les mans quan et deixes caure suaument i t’aguantes els braços, i les espatlles amb les mans. La mica de fresca que fa, et posa la pell de gallina i molt atentament mires el cel i penses: Quin món tan preciós i tranquil que és, però d’aquí unes hores, vindrà el senyor sol i farà fora l’agradable nit!
JOFRE BOSCH LÓPEZ
