Hi havia una vegada, un lleó que es deia Pere i vivia a la selva de l’Amazona. Però tenia un defecte: no s’acceptava tal com era, tot i que sabia posar-se d’una manera que semblava una cadira.

Ell quan era un cadell, no sabia que tenia aquest do però a mesura que es va anar fent gran ho aniria descobrint.

En Pere quan anava a caçar no li agradava gaire l’esport i no corria gaire i els altres animals se’n reien d’ell.

Ell va tindre una infància molt dura i un dia va estar-ne tip i va pujar a la muntanya a entrenar-se per millorar tot el que pogués per caçar.

Un dia quan es va despertar a dalt de la muntanya, es va veure com en forma de cadira!

I ell va pensar: Si m’entreno a semblar una cadira potser podria ser l’animal amb més traça d’aquest territori.

En  Pere que tenia molta voluntat es va quedar quaranta dies a la muntanya i quan va baixar sabia ser igual que una cadira. Com que feia dies que no menjava, va decidir provar la tècnica que havia estat entrenant.

Es va posar en la forma de sempre i va esperar fins que va passar una gasela i… li va saltar al damunt i la va caçar!!!!! I així va anar caçant antílops, zebres… fins que n’hi va estar tip.

 Estava orgullós de com caçava i com seia. Fins i tot li va vindre al cap una dita que diu:

Qui riu últim riu millor!!!! Gràcies a la forma que podia agafar s’havia convertit en l’animal més hàbil d’aquell lloc.

Jordi Lechosa Capell

Hi havia una vegada tres nens que es deien Jordi, Lluc i Sergi i volien ser detectius. Van decidir fer una penya , el Carlos, un altre amic, ho va trobar interessant i s’hi va afegir.

Un bon dia, van sentir una notícia que van atracar el Banc Central de Catalunya.

Ells quatre, van decidir descobrir el lladre. I van decidir anar-hi.

A la nit, van descobrir un passadís secret i van veure el mateix home que havien vist a la tele, el  que havia robat el banc. Van decidir actuar i perseguir-lo.

Aquell home va arribar a una fàbrica i va entrar. Els quatre nens van fer el mateix.

A dins, hi van trobar unes manilles i, van decidir enmanillar l’home.

Hi ho van aconseguir !!!

El van lliurar a la policia i, els amics  van estar satisfets perquè van ajudar a resoldre un cas

Jordi Lechosa Capell i Lluc Martí Not.

Hi havia una vegada tres nens, que es deien Jordi, Sergi i Carlos i que vivien en una costa de les Illes Balears. En aquell lloc hi havia un volcà que feia molts anys que no entrava en erupció.

Un bon dia, van sentir un gran terrabastall i una trencadissa impressionant de vidres i ells tres van anar a veure com el volcà erosionava i van avisar al poble que vivien perquè es posessin a cobert.

Quan ja havia acabat l’erosió, van anar a una part des d’on es veia tot el poble i van trobar moltes petjades. Ells tres van pensar:

-I si les seguim? I com que els agradaven molt els misteris les van seguir.

Quan ja no hi havia més petjades van mirar a l’horitzó i van veure el mar. Allí hi havia una barca i van veure com unes boies que marcaven el pas de la barca. Els tres nens, com que no sabien què fer van pujar-hi i van seguir les boies. Quan es van acabar totoes les boies van anar a parar a una illa desconeguda. Van entrar dins, i van veure dos homes corpulents amb unes cares ferrenyes que anaven cap a ells. Els tres nens estaven esporuguits.

Aquells homes, els van atrapar menys al Sergi que es va escapar cames ajudeu-me.

El Sergi va anar a veure l’illa desconeguda i va trobar en una muntanya artefactes de foc, petards i pols explosiva en una part camuflada. Ell quan va veure tot això, va exclamar:

-Ja ho se com ha passat l’erupció d’avui!! Han fet explotar totes aquestes coses hi han provocat una erupció artificial!!

Al Jordi i en Carlos, els van portar en una sala fosca i petita. Ells estaven esbalaïts.

En Carlos sempre portava una motxilla i normalment hi havia una llanterna i un mapa. Es va treure la llanterna de la motxilla i en Jordi va cridar:

Sé una manera de sortir d’aquí!

Resulta, que hi havia un passadís secret que comunicava aquell lloc espantós amb la sortida.

A fora, hi havia uns estris, una lupa, una bola i una llum que en Carlos  va agafar i  va fer un objecte  per hipnotitzar la gent i que ho va provar amb ell mateix. Funcionava perquè casi es va adormir ell mateix.

Allí hi havia els dos homes i el Carlos els hi va posar davant dels ulls allò que havia construït, els va hipnotitzar i també es van adormir.

En Jordi com que va trobar dos cordes els van lligar ben fort i quan es van despertar, ja havien marxat. De lluny es va sentir que un dels homes escridassava molt fort a l’altre.

En Jordi i en Carlos van anar cap a la platja i en Sergi ja hi era i es van trobar. Van estar molt orgullosos de tornar a ser junts.

En Sergi els hi va explicar tot el que havia descobert, i ells van pujar a la barca i van anar a explicar-ho tot a la policia i els i van dir que només pujaven aquella muntanya, que després agafessin la barca i travessessin el mar i allí hi havia dos homes lligats i que aquells eren els que havien fet l’erupció d’aquell matí.

Quan els van detindre, van sortir a la televisió i deia que eren uns delinqüents perillosos i que volien fer marxar la gent de les Illes Balears perquè a sota de la terra hi havia or.

Resolt el cas ja van tornar a fer vida normal.

Jordi Lechosa Capell 

Hi havia una vegada tres nens que es deien Pere, Carme i Imma, vivien a Catalunya. Els agradava molt viatjar i van anar a Nova York.

Quan van anar a buscar les maletes es van confondre, i en van agafar una que no era seva.

Quan els tres nens van arribar a l’hotel que s’allotjarien, van obrir la maleta i… era tota plena d’armes.

Al costat d’una arma hi deia el nom de l’amo i van veure que hi deia Antoni Gustau (Bar l’entrepà).

Ells com que ho van trobar rar, van mirar al llistí i van veure que era prop d’on eren.

Quan ja eren al davant, van trobar l’home que buscaven. Ells van fer com si no hagués passat res, però estaven una mica acovardits. Com que ja havien vist l’home que buscaven, van tornar a l’hotel per preparar un pla.

Van decidir que es dividirien en dos grups.
La Carme i la Imma anirien a avisar la policia per si els passava alguna cosa que estiguessin prop de la comisaria i en Pere, aniria a investigar més sobre aquell bar.

Em Pere, es va amagar entre unes cadires i anava buscant informació sobre aquell bar.

Quan va vindre l’amo de les armes, va descobrir a en Pere i ell com que era molt àgil, es va escapar d’aquell lloc.

En Pere va trucar a la policia i n’hi van passar dos cotxes a prop i al propietari el van detenir.

Al final van dir per la televisió que era un delinqüent perillós. Gràcies a aquells nens es va salvar la ciutat de Nova York.

Jordi Lechosa Capell

Recomano l’Home Gris al País de les Màquines perquè parla de la riquesa del món, de les seves cultures, paisatges i tresors, i sobretot de les diverses maneres de viure que tenen els pobles que l’habiten.

Aquest llibre m’ha agradat, perquè un es pensa que tot el món és igual que ell i quan viatja veu que no.

Jordi Lechosa Capell

Cada dia més o menys es fan 100.000  blocs.

Fins fa poc temps, les persones adoraven els diaris, però ara ha canviat. Ara és l’ordinador.

Quan entres a internet és tot un món: Hi ha blocs, vídeos, jocs… és impressionant!! Normalment tot això, més aviat ho creen els joves que no pas els adults. És un medi de comunicació grandíssim.

Ara en un bloc, pots posar el que et passi pel cap. És una manera de comunicar-te tu i el mestre, tu i els amics…

Ho torno a repetir: Internet és fabulós.

Jordi  Lechosa Capell

En aquest paisatge, hi ha moltes roques i muntanyes a la part de dalt.

És molt verd i sembla que ha de ploure.

Aquí hi ha molta molsa que et serviria per fer un pessebre fabulós.

El que més m’impressiona és la cascada amb aigua clara que baixa des de dalt. És meravellosa. Dóna molta vida.

Aquesta imatge m’ha cridat l’atenció perquè tot és verd i em fa pensar que si no contaminéssim tant potser tindríem el món ple d’aquest verd.

Jordi Lechosa Capell