Arxiu de l'autor: Jordi Lechosa Capell

Recomano aquest llibre…

Publicat el per
1

Nom: Déu i els Déus.

Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

Editorial: Cruïlla

Col·lecció: Pensa-hi

Resum:

Aquest llibre parla dels Déus.

En general aquest llibre ens diu que tots som lliures de pensar el que

volguem, i no cal forçar a tothom que s’apunti a aquella religió.

Cadascú és lliure de pensar el que vulgui i amb qui vulgui.

Hi ha cultures que tenen un sol Déu i n’hi ha que no els podries comptar. Però per aquesta raó no cal criticar. Per exemple, els catòlics tenen un sol Déu i potser que algunes altres religions n’hi tenen més d’un, i per això no cal estranyar-se perquè potser ells també creuen que aquella religió també és estranya.

Aquest llibre el missatge que vol expressar és que ens convida a respectar, a tolerar i a apreciar la llibertat d’escollir entre creure en un, més d’un o cap Déu. I per aquesta raó les persones no han d’estar barallades perquè un hi cregui o no i no cal caure en fanatismes. El que compta és que tothom siguem iguals, amb religió o sense.

 

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha fet reflexionar sobre aquest tema i apreciar altres cultures.

 

Jordi Lechosa Capell

HAIKÚS

Publicat el per
Respon

L’escola ha arribat,

sisena hora ens ha tocat

Qui l’haurà inventat?

__________________

Pau, felicitat, amistat,

paraules amb significat

fan el món més trempat.

__________________

L’amistat de veritat

es descobreix

si tens algú al teu costat.

__________________

Les estrelles brillants

dibuixen al cel

el meu estel.

__________________

Jordi Lechosa Capell

Recomano aquest llibre…

Publicat el per
Respon

Recomano aquest llibre: Charlie y la fábrica de chocolate. És en castellà.

Aquest llibre el recomano perquè encara que sigui molt llarg esta bé. També els que siguin amants de les gominoles,  els  agradarà perquè parla tot el llibre de xocolata, xiclets,… Però quan el llegeixes t’entra ganes de menjar xocolata.

Si heu vist la pel·lícula, us estranyarà perquè es una mica diferent .

Aquest llibre va d’un nen que és molt pobre però al final la seva vida canvia perquè va a veure la fàbrica de xocolata més coneguda del món, que ha estat tancada durant molt de temps.

Si el llegiu descobrireu això, com s’acaba i… més.

 Jordi Lechosa Capell

Vacances d’estiu

Publicat el per
Respon

A mig agost me’n vaig anar de vacances a Galícia.

Era un divendres al matí, em van fer aixecar a les set del matí i llavors ho vam agafar tot i vinga cap a Galícia. Com que havíem de parar cada tres o quatre hores, vam arribar a l’hotel a dos quarts de deu. Ens allotjàvem a Muros, a la Costa de la Mort (Rias Altas) .

Ho vam deixar tot a l’habitació i després vam anar a fer un passeig per estirar les cames i veure una mica la zona.

L’endemà, al matí vam agafar el cotxe i vam anar cap a Santiago. Primer vam anar cap a la catedral. Em va fer una mica d’impressió però de fora estava molt bruta. Vam entrar dins i de dins sí que era guapa, casi tot era d’or. També em va impressionar el botafumeiro que era molt gran. En una guia deia que per moure’l es necessitava quatre o cinc homes i que abans es feia servir l’encens perquè no es sentis la mala olor que feia la roba dels peregrins. Després com que hi havia una entrada per darrere, vam anar a tocar la petxina de Sant Jaume.

Demà al matí, vam anar cap a La Corunya i vam veure la Torre d’Hèrcules. Des d’allà dalt es veia tota Corunya.

Un altre dia vam anar fins al Cap de Finisterre des d’on es veien unes vistes molt maques.

Després vam anar cap a les Ries Baixes on vam veure Sanxenxo, O’Grove, L’illa de
la Toja, Pontevedra, Combarro (on hi havia molts “hórreos” que són com sitges per guardar blat, panís…), Baiona (que hi havia un castell immens), Tui (que hi havia una catedral preciosa), A Guarda (on vaig veure un poblat celta), Vigo (vam veure el barri de
la Piedra, on hi havia unes senyores obrint ostres i també en vam menjar.

De tornada vam anar a veure uns tiets que viuen a Pozondón (Terol) on vaig practicar molt el castellà.

Han estat unes vacances molt maques tant pels paisatges i rutes que hem fet com pel marisc que he menjat.   

Jordi Lechosa Capell 

Recomano aquest llibre…

Publicat el per
Respon
Recomano aquest llibre: La Penya dels Tigres: El secret del gat de la sort / Un mamut dins del gel.
Aquest llibre m’ha agradat perquè és tot el llibre d’animals. El primer llibre parla que un gat entra a casa de La Penya dels Tigres i resulta que d’aquell gat en trauran molt de profit perquè hauran de trobar una pedra preciosa.
El segon llibre parla que la penya dels tigres se’n va a passar uns dies a la muntanya i dins d’una cova troben un mamut que diuen que és veritat però total només és una enganyifa. És intrigant i interessant com la majoria dels de la Penya dels Tigres.
 
Jordi Lechosa Capell

Recomano: La volta al món de la Formiga Piga

Publicat el per
Respon

Autor: Emili Teixidor

Editorial: Cruïlla

Opinió: Recomano aquest llibre perquè la Formiga Piga fa un viatge: La volta al món amb el seu senyor.

Però aquest llibre, m’ha agradat perquè allí on va la Formiga Piga tot ho explica: tradicions, com viuen, etc… . Per això pots conèixer una mica més d’aquella ciutat o país on ella viatja.

Jordi Lechosa Capell

Vacances en un somni

Publicat el per
1

Una nit molt freda i humida, me’n vaig anar a dormir glaçat de fred. Com que tenia una manta molt dobla, extensa i calenta em vaig recuperar ràpidament.

Al cap d’una estona ja estava adormit. Vaig somiar que anava de vacances a Austràlia.

Quan hi vaig arribar, el primer que vaig fer es tapar-me perquè hi havia un clima, amb molta boira i tot semblava congelat.

Tot seguit vaig anar a l’hotel on m’havia d’allotjar. Primer de tot el que vaig fer, va ser anar a veure els animals, que més m’agradaven els cangurs. Pel camí vaig trobar un cangur que parlava. I li vaig dir:

– Perquè no puges al meu cotxe? I ell va contestar:

– D’acord, però m’hauràs d’ajudar a derrotar el bruixot que fa que tota Austràlia quedi plena de gel.

Primer de tot, el cangur li va explicar que uns dies abans feia molta calor però quan va vindre el bruixot tot ho va fer humit i per això el volia derrotar. També li va dir que el bruixot estava vivint en el castell de cristall que estava al final del carrer on era l’hotel on m’allotjava. Al final vam quedar per anar a veure el bruixot l’endemà al matí.

A les deu de la matinada dit i fet ens vam tornar a trobar i vam anar a veure el castell tenebrós.

Quan vam entrar, vam sentir una veu molt greu i horripilant:

-Si em voleu derrotar, haureu de desfer a l’home més pesant i forçut del món.

Primer va vindre un personatge alt, robust i de gel. Com que aquell per desgràcia li va xafar la cua del cangur, ell va treure foc pels queixals i amb aquell foc el va fondre. Ara només ens quedava el bruixot.

Quan va arribar, va tirar un encanteri i el cangur amb la seva cua va fer de raqueta i va tocar el bruixot que es va convertir en estàtua.

A tota Austràlia va començar a sortir el sol i a fer calor. Al final se

n’havien sortit!

Quan anàvem a acomiadar-nos va sonar el despertador i RRRRRRRRIIIIIIINNNNNGGGGGGG!!! Ja era hora d’anar a l’escola però només em recordava del viatge a Austràlia i que havia conegut un cangur molt trempat.

Jordi Lechosa Capell

El gat: Un conte boig

Publicat el per
Respon

Hi havia una vegada un gat que tenía molta gana, era negre, marró i tenia tres germans: en Pic, en Poc i en Puc.
Es passejava per les teulades per caçar animals i els seus germans sempre el seguien. Un dia va trobar un mapa del tresor i no l’entenien. Van anar a buscar un expert pel llegir-lo i van anar a casa d’una vella i no li va donar la gana de llegir-lo. Es deia Maruja, perquè tampoc sabia llegir.  La lletra estava malament. Ho havia escrit en Lluc.  Els gats van esgarrapar a la vella. I van decidir anar a buscar una altra persona, l’Indiana Jones, que vivia en una casa misteriosa. Als gats els hi agradaven molt les seves pel·licules, perquè sabien llegir mapes.
Es van posar dins d’una pel·lícula que tractava de trobar el tresor i els gats van viure l’experiència però van tenir un problema. Com sortir de la pel·lícula ? Estaven atrapats. Es van reunir per idear un pla.
Van pensar i pensar, van xerrar i xerrar però estaven colapsats i al final van decidir pujar en un elefant que el van trobar al mig de la selva.
Aquest elefant quan caminava se li sentia sorolls dins la panxa. Van baixar de l’elefant i li van donar un laxant d’elefants i va fer una gran cagada però no va sortir el tresor però a la fi va fer un pet que va esquerdar la pantalla i van sortir els gats i el tresor darrere. El tresor era una làmpara màgica que feia menjar precuinat.
I conte contat encara no s’ha acabat.


Els alumnes de 5è.

Text de sinònims

Publicat el per
Respon

En Ricard era un nen jocós i agradable.

Un dia observant per la finestra va veure un gos bufó i apomat que algú li donava puntades. Ell es va posar força nerviós perquè els animals eren una delícia per a ell. En acabar va anar a buscar aquell gos i va veure que tenia ferides lleus. Com que li agradaven molt els animals, va decidir anar a veure el veterinari xerraire.

Aquell senyor com que era afable, li va dir que aquell gos necessitava molta estimació. I ell va pensar:

-Segur que a casa em diran que no, però ho intentaré. Total avui és el meu aniversari i no han pensat a regalar-me res.

Va anar cap a casa i al final amb penes i treballs va aconseguir que li deixessin, però amb una condició, que el cuidés de perles.

L’endemà al matí, com que era dissabte i no tenia deures, va decidir jugar amb el Llampec, el seu gos. La primera vegada en Ricard li va tirar un pal i el Llampec era una mica caparrut i no el va voler agafar. Quan s’hi va acostumar només volia jugar a que li tiressin i en Ricard s’ho va passar molt bé per ser la primera vegada.

Després a l’hora de dinar s’ho van menjar tot.

A la tarda en Ricard va anar a passejar en Llampec. A casa li van dir que tornés aviat però pel camí es va trobar un nen de la seva classe que era alt, robust, esportista i també era el millor tocacampanes de Catalunya.

Amb ell es va entretenir molt i es va fer fosc. Quan va tornar a casa li va anar pels pèls que no li caigués una bronca de cal ample. Els va explicar als seus pares perquè feia tard.

Des d’aquell dia en Llampec i en Ricard ja no es van poder separar més.

 

Jordi Lechosa Capell