Si el vent fos sucre
El lleparia fins que estés tip
encara que sabés
que algun dia me’n atiparia.
Si el cel fos terra
Patinaria sobre els núvols
encara que sabés
que algun dia cauria.
Si l’arbre fos mestre
M’ajeuria al seu costat
i m’ensenyaria a ser persona
encara que sabés
que algun dia
tot això s’acabaria.
Si l’ocell fos mare
Acariciaria les seves plomes
mentrestant volarien pel cel
encara que sabés
que algun dia m’espavilaria.
Jordi Lechosa Capell
Nom: Saint – Exupéry
Autors: Meritxell Martí i Valentí Gubianas
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Aquest llibre parla d’un pilot molt famós que es deia Saint – Exupéry i que a més va ser un petit escriptor que va publicar “El petit Príncep ”.
Saint – Exupéry era francès i va néixer a Lyon (França) l’any 1900. I va desaparèixer l’any 1944 amb l’avió del model Lightning, el més ràpid en aquella època.
Quan era petit, en Saint ja no va veure el seu pare perquè es va morir quan era molt jove però ell va ser comte. Al seu castell de Saint Maurice van passar amb la seva família una molt bona temporada. Però l’angoixa va començar quan ell i un dels seus quatre germans, François van començar anar a l’escola. En Saint sempre passava d’escoltar i era molt desordenat. Llavors el mestre el castigava i, a més els companys de la seva classe se’n reien i sortia plorant de l’escola.
Però quan tenia dotze anys, va descobrir que prop del seu castell hi havia un aeròdrom i cada dia anava acostant-se més fins que un pilot li va dir si volia pujar a l’avioneta i ell tot confiat va dir que sí.
Quan va baixar, va ser una de les emocions més espectaculars que va tenir.
S’havia acabat l’estiu i les obligacions de l’escola van tornar a caure però aquell curs va ser un dels pitjors perquè li van posar un sobrenom: Nas – Banya de lluna i a més després de mig any el seu germà François com que arrossegava una malaltia des de petit va morir.
Quan tenia setze anys ja havia fet amics però la seva poca atenció continuava.
Va acabar batxillerat i va voler ser aviador i el van enviar a París per preparar-se per un difícil examen. Però com que va suspendre el van enviar a l’escola Naval.
La seva sort va millorar quan un company de la caserna li va dir que contractés un instructor privat però valia molts diners i ell no els tenia. Llavors l’instructor com que va veure que havia fet tants esforços per ser pilot al final li van donar el títol.
El van enviar a nord Àfrica per fer pràctiques i allí es va preparar per aviador militar.
Un antic professor li va donar un cop de mà i per fi va ser pilot del tot.
Va passar molt temps a l’Àfrica on va aprendre molt sobre els àrabs. I gràcies a aquesta experiència, publica Correu del Sud.
Quan va passar divuit mesos a Àfrica, l’envien a Amèrica on passa terrenys molt perillosos.
Coneix la seva esposa i com que no es veien gaire, li enviava animals de tota mena per allà on viatjava.
Quan França s’anava complicant gràcies a totes les indústries, ell es va posar a prova. Volia aconseguir que li diguessin el pilot més ràpid del món.
Aquesta oportunitat se li va presentar en anar a Amèrica en el millor temps possible, és a dir, un temps rècord.
Quan van arribar a Yucatán la gent l’adorava i ell va voler tornar a França però el que no s’esperava és que s’estavellaria pocs metres després.
Quan ja tenia uns quaranta tres anys, publicà “El petit príncep ”.
Tenia quaranta tres anys i poc més publicà “Ciutadella ” i fa el seu últim viatge amb avió amb el model Lightning, el més ràpid en aquella època. I amb aquell desapareix.
Però el veritable missatge va ser que si hi ha una persona que estima la vida no s’ha de rendir mai fins aconseguir el que un vol.
Opinió: Aquest llibre m’ha agradat moltíssim perquè m’ha transmès un missatge: Si vull ser i fer una cosa no he de parar fins aconseguir-la.
Jordi Lechosa Capell
get MORE SKINS from fancygens.com Jordi Lechosa Capell
Nom: Vincent Van Gogh.
Autors: Carme Martín i Rebeca Luciani.
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Aquet llibre parla de la vida de Van Gogh.
Vincent Van Gogh va néixer el 30 de març de 1853 en un petit poble de la regió holandesa de Brabant, anomenada Groot Zundert.
De petit ja era un nen amb molta intel·ligència però no li agradava cap assignatura en concret.
El seu pare era sacerdot i molt estricte i no el va ajudar gaire amb la seva carrera de pintor. En canvi la seva mare era al revés. El va ensenyar a estimar la natura i les obres d’art i sempre el va recolzar amb les seves idees.
El seu primer contacte amb l’art va ser als setze anys en una de les galeries més importants de tota Europa.
Quan va necessitar més inspiració se’n va anar a París on va conèixer Monet, Renoir, Seurat,….
Segons el seu estat d’ànim pintava els quadres d’una manera o altra: si estava trist tot ho pintava més o menys amb colors foscos: blaus, negres, grisos… i si estava content amb colors càlids: vermells, taronges, grocs,….
Ell es pensava que amb l’art milloraria el món i la gent no el va entendre, el tractaven de boig.
Van Gogh va tenir dos amors que no van anar massa bé i això el va afectar molt al seu estat d’ànim.
De fet va patir unes quantes crisis nervioses. I finalment va morir per un tret a l’estomac al juliol del 1890.
Van Gogh va tindre un germà que el va recolzar per tot: per diners, ànims, amistat, que no és rendís mai, en les seves obres, que ell continués sent d’aquella manera,…
Molts fets i aspectes de la seva vida i obra, van ser coneguts per les cartes que s’anaven escrivint entre ell i el seu germà.
En la seva curta vida només va vendre un sol quadre. En canvi avui és un pintor reconegut per tot el món.
Opinió: Aquest llibre està molt bé. Però l’únic que no m’ha agradat, ha estat que a ell el van tractar de boig i de mala persona però en el fons va ser artista perquè es pensava que canviaria la manera de ser del món.
Jordi Lechosa Capell
Els estudiants que vulguin obtindre un títol de qualsevol carrera, a partir del curs 2009-2010 durant els quatre anys d’universitat hauran d’estudiar fins a tenir el nivell adequat d’anglès.
Aquesta iniciativa europea, vol aconseguir que quan acabis la universitat tinguis un nivell elevat d’anglès. Això et facilitarà poder viatjar a un país estranger dominant la llengua, buscar informació i entendre-la sense problemes i trobar feina més fàcilment.
Normalment en cursos anteriors, els que arribaven a la universitat, tenien un nivell baix d’anglès, però al final el Consell d’Universitats ha decidit que si vols fer una carrera hauràs d’aprendre anglès correctament, tant si vols com si no ho vols.
Actualment les universitats, estan començant a preparar assignatures en anglès en els dos darrers cursos de carreres per complir l’obligació de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empreses que demana que els estudiants tinguin un nivell d’anglès equivalent al First Certificate.
Jordi Lechosa Capell.
Nom: Riure i plorar
Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum:
Aquest llibre parla de la llibertat de poder riure i plorar.
El cos humà és sensible a les altes temperatures, al fred, al picant, a l’amarg, al dur, al tou… Però no solament a tot això sinó que també ho és a les persones.
Per l’ aspecte que fan, podem decidir si aquella persona pot ser bona o dolenta.
Nosaltres sempre quan veiem una persona que ens fa mala espina normalment ens allunyem d’ella. A vegades tenim raó però de vegades no. Aquesta sensació ens fa tenir por i fins i tot ens pot fer caure alguna llàgrima.
A les persones moltes vegades ens prohibeixen coses com riure, plorar, cridar,… però nosaltres quan ho necessitem fem servir una acció d’aquestes. El cos ho fa automàticament.
El cos no és que ho faci amb mala intenció sinó que és la seva manera d’expressar-se.
No perquè t’aguantis la plorera ets més fort que d’altres sinó que és al revés. La persona que riu quan no pot més o plora perquè està molt aixafada és la més sàvia. Perquè quan tens alguna cosa que t’amoïna, has de compartir-la. La gent si no li expliques el que et passa, ells no saben de què plores, sempre es pregunten perquè plores.
Jo crec que a la vida per viure-la bé s’ha de ser feliç. Riure quan vols i plorar quan ho necessites. Ja n’hi ha prou de parlar de crisi perquè damunt de tot el que importa és que estiguem bé. Sempre es diu que tot el món està molt malament, però si hi donem alegria i ganes de fer bé les coses tot això desapareixerà. Poc a poc ho anirem superant.
Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè t’ajuda a veure que el món sense alegria no és res.
Jordi Lechosa Capell
Nom: Ser i aparentar
Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Aquest llibre parla de que no és el mateix ser que aparentar.
Hi havia una vegada una nena que anava pel desert i ja feia molta estona que havia deixat el campament. Portava una cantimplora però amb la calor se li havia assecat. Llavors ella va veure unes cinc palmeres i es va pensar que hi havia un oasi però en la realitat estava tot pelat. Va córrer cap a l’oasi (segons ella creia) i s’hi va tirar. Van passar dos segons i resulta que es va amorrar contra el terra. En la realitat l’oasi no hi és però quan tens molta set veus imatges imaginàries.
Les aparences enganyen i el que nosaltres creiem, normalment és molt diferent del que realment és. Les aparences falses amb el pas del temps van desapareixent, cosa que les aparences certes no s’esborren mai.
No ens hem de fiar de tothom. Només que tingui un bon aspecte no vol dir que sigui una bona persona.
Potser un dia pel carrer ens trobem un home o una dona que ens ofereix un caramel i com que va ben vestit o vestida li acceptem la oferta. En canvi si ens el donés un pobre potser no l’acceptaríem. El fet d’anar ben vestit, no vol dir que no ens vulgui enganyar.
A vegades, hem d’aparentar ser més amables, educats, generosos… segons en la situació que ens trobem, però això no vol dir que no sigui veritat sinó que ens esforcem i potser descobrim que una part de nosaltres també és així. D’aquesta manera ens anem coneixent a nosaltres mateixos cada vegada millor.
Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha fet pensar sobre que mai t’has de fiar de les aparences perquè a vegades tenen raó però la majoria de les vegades no.
Jordi Lechosa Capell
Nom: La natura i la contaminació
Autor: Brigitte Labbé i Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Aquest llibre parla de la contaminació.
Fa uns quants anys, un vaixell petroler va deixar anar molt de petroli a Galícia. Amb alguns els hi va fer malbé les vacances i tots estaven enfurismats, però el que no van pensar és que una mà de peixos es van morir. Moltes gavines van morir a causa del petroli. Sempre pensem amb la nostra pròpia persona i jo crec que hauríem de pensar amb que passaria si no hi hagués plantes, animals… Encara que ens semblin inofensius, sense ells no podríem viure. Llavors diríem… si ho haguéssim cuidat una mica més bé potser no haguessin mort!
Un altre exemple, uns ocells estan tranquils en un arbre i resulta que nosaltres els humans hi posem una barbacoa amb carn molt bona i… quina delícia! però el que no veiem és que dos pobres ocells que no en tenen la culpa estan respirant gasos tòxics i poden morir.
I el cas de la central nuclear de Txernòbil? Va ser un autèntic desastre per al nostre planeta.
Jo crec que hauríem de ser una mica més respectuosos i responsables amb la natura i ella al final encara que no ho notem ens ho agrairà.
Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè me’l vaig llegir a tercer i ara que faig sisè l’he entès més. Ha estat bé perquè m’ha fet visualitzar una mica el futur, menjar amb píndoles, aigua artificial….
Hem de fer el que puguem perquè la terra sigui un planeta net i ric en deixalles naturals.
Jordi Lechosa Capell