Mar-dona: – Què fas, galant mariner?
Poeta-mariner: – Anar a pescar els vostres fillets.
Mar-dona: – Als petitets, deixa-ls estar.
Poeta-mariner: – Perquè he de deixar-los?
Mar-dona: – Són petits hi han d’estar lliures.
Poeta-mariner: – Tinc tres fills i també són petits.
Mar-dona: – Ah! sí, porta’ls.
Poeta-mariner: – Si, dona, que em passaria.
Mar-dona: – Te’ls cuidaria. Bé, adéu, fins una altra dia!
Poeta-mariner: – Adéu!
Helena Batista
Quan va vernir l’Emili Teixidor a l’escola, els nens estaven contents amb l’Emili Teixidor i volien preguntar moltes preguntes a lEmili Teixidor.
L ‘Emili va respondre totes les preguntes que volien preguntar els nens, l’Emili va explicar coses importants dels llibres i de les formigues.L’Emili vivia a un poble a prop de Barcelona, va escriure molts llibres, treballava cada dia i diu que s’ha de llegir cada dia.
Quan vam acabar de fer preguntes, ell va sentar a la cadira per fer signatures als seus llibres que va fer ell pels nens, també a les llibretes dels nens, feia signatures o dibuixos.
Helena Batista Riera
