Creo que es un buen anuncio, que un hombre va a ver al niño más pequeño. Las frases que me han gustado más son:
-No te entretengas en tonterias y vete a buscar lo que te haga feliz, que el tiemp corre muy deprisa .
-Que él que tiene 102 años dice que lo unico que no te va a gustar de la vida es que te va a parecer demasiado corta.
Cro que nos quiere decir qu eno nos entretengamos en nada y estudiemos para una carrera y tener lo que nos haga feliz.
Gemma Martí Talarn
Nom: Charles Chaplin
Autor: Luis Luque
Editorial: Em dic…
Col·lecció: Parramón
Resum: Charles Chaplin com us penseu que era quant era petit, ric o pobre? Segur que més de vosaltres us deveu pensar que era ric. Doncs no, era pobre. Charles, quant era molt petit la seva mare va agafar un atac de bogeria, i a ell el van tindre de portar ha un orfandat. Quant la mare va estava més bé, ell va sortir de l’orfanat, tenia un germanastre més gran, que es deia Sydney, que el va tenir la seva mare amb un home ric que era lord milionari, aquest home la va abandonar. La mare va tenir de fer créixer als dos fills ella sola. En Syndey va anar a Africa i quant va tornar, la mare estava al sanatori i el pare feia poc temps que havia mort. Quant va tenir 12 anys va fer un obra, més tard li van donar de fer més papers Va anar als Estat Units. Allà va fer moltes pel·lícules. El seu germanastre va morir el 1965 a Niça, a França. Es va casar i va tenir filles, una d’elles, la Geraldine, va esdevenir un famosa actriu. El 25 de desembre del 1977, a Vevey, Suïssa, a l’edat de vuitanta-vuit anys, del somni de cada nit va passar al somni etern que és la mort. Però Charlot viu i viurà eternament en la historia del cinema i l’art.
Opinió: M’ha agradat perquè crec hem de ser curiosos amb el que va passar temps enrere, i saber més coses de la humanitat.
Gemma
Nom: El respecte i el menyspreu
Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Aquest llibre parla del respecte i el menyspreu. Algunes persones no respecten als companys, als amics, a la família… Hi ha persones que tracten a altres persones com objectes no humans i hauríem de respectar a tothom ja sigui d’on sigui. Si algú vol ser respectat ha de respectar als altres. Respectar vol dir educació pels altres. Les historietes parlen per exemple: d’uns nens que molesten a totes les noies o si algú et diu algun secret i et diu que no el diguis a ningú i confia amb tu l’has de respectar.
Opinió: M’ha agradat, per què hem de saber ser educats i no mal educats. I això hi ha persones que no ho entenen.
Gemma
Hola, sóc la Judit. I us explicaré una historia que em va passar ja fa temps, tot va començar quan…
Un dia d’estiu que era el meu aniversari, els meus pares em van regalar un armari, molt bonic, per la meva habitació nova. I els meus padrins un gosset petit molt mono. El gosset, pujava i baixava del armari continuadament. Un dia l’armari vaig veure que caminava amb quatre potes, i em vaig espantar molt. Vaig cridar al meu gosset però no contestava. Vaig pensar que potser l’armari era carnívor i tenia gana i s’havia menjat el gos. Per una part no m’agradava, perquè voltava per tota la casa i jo amb prou feines em podia vestir. Però per l’altra era útil, perquè quant anava a comprar roba amb la mare sabia si alguna cosa ja la tenia o no, també perquè així no havia de fer cues per aprovar-me la roba a les botigues. Aquest nou invent m’estava agradant. A les meves amigues podia explicar que tenia un gos-armari les altres no s’ho creien. Les vaig portar a casa i els ho vaig ensenyar. Totes elles també ho volien i ho van explicar a tothom, tots volien un gos-armari. Els hi vaig explicar com sabia de fer i tots passejavem pel carrer amb el gos-armari. Les coses es van complicar els gossos-armaris es barallaven i tot era un escàndol!!!. Havia de trobar la solució. Fins que un dia… La vaig trobar havia de fer un… GUEPARD-OS, així el gos sortiria de l’armari per intentar agafar l’os, però el guepard correria molt i així fins que el gos sortís, i ho va intentar i… Va funcionar!!! Ho va fer amb tots els gossos-armaris i tot va anar bé. I crec que es millor un armari i un gos separats que junts.
Gemma
Nom: Tenir temps i perdre el temps
Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa-hi
Resum: Tothom va amb presses,<<Vine de seguida!>>, <<Fes els deures de pressa!>>, <<Vinga posa’t l’abric!>>, <<De seguida faig el sopar!>>, <<Vinga a rentar-te les mans!>>, <<Acaba de menjar de seguida!>>, <<Agafa el telèfon!>>… Mai no sentim <<Posa’t l’abric en calma!>>…si diguessin això voldria dir que és mes important prendre’s temps per fer les coses. De vegades ens diuen que anem en calma i de vegades de pressa, què hem de fer? Prendre’ns-ho amb calma o anar de pressa?… Ningú no veu el temps, ningú no l’ensuma, ni el toca, ni el sent. El que veiem es que les estacions canvien.
En una historieta explica com la Maria veu uns dibuixos que li agraden molt i sempre els seus pares a mig dibuixos li diuen:
-Ves a fer els deures!
Ella tipa ja que sempre el mateix, decideix fer una cosa, treure la pila dels rellotges de la casa, de seguida va tornar a seure al sofà i la mare va mirar l’hora que era per controlar el peix i l’arrós, el pare que estava llegint el diari va mirar també el rellotge per veure començar les noticies de les vuit. Al cap d’una estona, se sent pudor, la mare mira el peix, se li havia cremat i l’arrós sortia de la cassola. El pare mira la tele i veu una pel·lícula, i pensa que la pel·lícula la fan desprès de les noticies de les vuit, a la Maria segur que li caurà una bronca. En una altra l’Arnau i els seus pares van a un parc d’atraccions i el bitllet val per tot el dia. L’Arnau està molt cansat i els seus pares també, i diuen:
-No, Arnau el bitllet val per tot el dia i s’ha d’aprofitar.
Opinió personal: M’ha agradat molt el llibre tenir temps i perdre temps, es molt important, i en aquest llibre hi ha unes frases que m’han agradat molt són:
El temps és l’amo!!!!!!!!! El temps és or!!!!!!!!!!
Nom: John Lennon
Autor: Carmen Gil
Editorial: Em dic…
Col·lecció: Parramón
Resum: John Lennon va néixer el 29 d’octubre 1940 enmig dels xiulets de les bombes. El seu pare Alfred era mariner mercant, i quant va néixer no era a casa. La mare del John Lennon no va poder treballar i cuidar-lo, de manera que va tenir de demanar a la seva germana, Mimí que el cuides. Els seus pares es van separar i es barallaven per a veure amb qui anava en John Lennon. Ell primer va dir amb el seu pare, sense pensar gaire, després quant va veure la seva mare sortint per la porta va córrer cap a ella plorant i li va dir que aniria amb ella. De petit deia que tenia visions i amb nou anys va entrar a la cuina i va dir que acabava de veure Déu. La seva mare es va ajuntar amb un home que es deia John Dykins i no va trigar gaire a tenir dues germanetes, la Júlia i la Jacqui. Va tenir d’anar a una altra escola perquè a la tia Mimí no li semblava prou bo la que hi havia a prop de casa. Quant va ser més gran es va enamorar de la Cynthia Powell, que tenia uns cabells llargs i rossos, que més tard es van casar i van tenir un fill, en Julià. A ell de petit li agradava molt la música i amb els seus amics van formar un grup. Primer el grup es va dir The Quarrymen. El 1958 va morir la mare del John Lennon, que en sortir de casa va travessar el carrer cap a la parada de l’autobús, un cotxe que venia a gran velocitat la va atropellar i va morir a l’acte. Hi va haver un grup que admiraven molt que es deia The Crickets (els grills) i com que a ell li agrada jugar amb paraules en lloc de dir-se The Beetles (escarabats) va unir la paraula amb beat (ritme) i d’aquí va sortir The Beatles. Van anar evolucionant i cada cop tenien mes fans, hi havia gent que feia cua des de la nit anterior per poder ser més aprop de la escenari. Més tard es van separar amb la Cynthia perquè es va enamorar de la Yoko, que es van separar divuit mesos, i després es van tornar a ajuntar i van tenir un fill, en Sean que va néixer el 9 d’octubre del 1975. La nit del 8 de desembre de 1980, un individu, a qui havia signat un autògraf unes hores abans, es va acostar al portal del edifici on vivien i li va disparar set trets. El 14 de desembre mig milió de persones es van aplegar a Central Park per retreure homenatge i tot el món es van guardar deu minuts de silenci.
Opinió: M’ha agradat, perquè sabem que va evolucionar la música, però alguns pot ser no saben qui la va evolucionar, i crec que s’ha de saber.
Gemma
Nom: Manar i creure
Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa–hi
Resum: Amb vint capitós ens expliquen historietes de manar i creure, com una de un nen que de gran vol manar, els altres li pregunten que vols fer? Jo de gran vull manar! contesta el nen. També que hi ha gent que te gossos per poder-los manar com fa l’Àngels al seu gos. Dintre de cada un de nosaltres, si ens hi fixem bé, ens adonarem que hi ha un tipus gandul i un que està carregat d’energia, un de nerviós i un de tranquil, un de poruc i un de valent, un d’ordenat i un de desordenat, un que vol i un que no vol, un que només busca passar-s’ho bé i un altre que sap que no sempre pot ser, un que no sap el que ha de fer i un altre que el nega a fer-ho, un assenyat i un eixelebrat, un fanfarró i un modest… Dins de cadascú, doncs hi ha tot de cares diferents, i sovint, a l’hora de prendre decisions, s’organitza un menta de discussió interna. I doncs, qui resol aquest desori? Qui fa d’àrbitre? Cal algun altre encara, per sobre nostre? Un altre cap? Qui mana, aquí? Si volem manar, si ens agrada ser caps, sempre trobarem algú a qui fer creure: a nosaltres mateixos. Potser això és el més interessant de la vida: ser cadascú el seu propi cap. Perquè, ben mirat com volem manar bé els altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?
Opinió: M’ha agradat perquè tothom ens agrada manar i busquem algú per poder-lo manar. Però nosaltres no ens sabem manar, doncs, com manarem als altres?.
Gemma