Thinglink of Messi
Respon
Arxiu de l'autor: David Castelló Rodés
SALVADOR ESPRIU: DAVID CASTELLÓ
JO, ELVIS RIBOLDI I EL RESTAURANT XINÈS
 |
| De Què llegeixes- cinquè |
Autor/Autora: Bono Bidari
Traducció: Sílvia Bastos
Il·lustrador/ Il·lustradora: Ramon Cabrera, Daniel Cerdà, Jaume Copons i Òscar Julve.
Editorial: La Galera, 2012
Disseny de coberta: Xavier Peralta
Descripció del llibre:
El llibre narra sobre un nen anomenat “Elvis”. Aquest passejant pel carrer es troba un cartell anunciant un nou restaurant, un restaurant xinès anomenat “El furor del Drago”. L’Elvis i la seva colla ja tenen ganes de provar-lo però aquest no té diners aleshores li demana al Sr. Lugosi, un aficionat a la fotografia, que els hi pagui el menjar a ell i als seus amics. L’Elvis vol fer un repte juntament amb els seus amics i és col·locar la mà dins de la peixera que està plena de gambes. En ficar a dins la mà, l’Elvis, quasi inunda el local. Els amos enfadats decideixen que per pagar-ho tot haurà d’anar fregant plats.
En arribar a l’escola es troben a un nou nen anomenat Sunte Lee. Aquest nou nen causa grans problemes a en Langunilla, el fill del professor Pinkerton. En Sunte Lee atreu a totes les nenes perquè aquestes volen saber com, què, on i què feia aquest a la Xina i això a en Langunilla li causa enveja. Aleshores en Langunilla fa comprar al seu pare un piano blanc, de gran cua, per fer un “concert versió” amb dos dits, per atreure a les nenes i sobretot a una nena que aquesta és la que li agrada més a en Sunte Lee. A l’Elvis també li fa ràbia saber la veritat de la seva companya.
De cop i volta van desapareixent gossos. La gent sospita de la família d’en Sunte Lee. Tot seguit s’organitzen unes manifestacions organitzades pel professor Pinkerton contra els xinesos perquè diuen que els xinesos mengen carn de gos. La manifestació continua evolucionant i ara ningú es dirigeix al local: “El furor del Drago”. L’Evis pensa que en Sunte Lee i la seva família no han sigut els responsables del gran rebombori.
A casa d’el professor Pinkerton s’està fent el “concert versió” amb dos dits organitzat per en Langunilla. Tot d’una se sent sorolls en una porta del passadís, l’Elvis vol saber què hi ha en aquella habitació. Primer li pregunten a en Langunilla i aquest els hi diu que no poden entrar en aquella habitació perquè el seu pare no hi deixa entrar a ningú. Tot seguit a l’obrir l’habitació es veu la veritat de tot plegat.
Finalment, el poble demana explicacions, coherents, de tot aquell gran rebombori que es va ocasionar en el seu moment.
Raons de la recomanació:
El llibre ensenya que tothom pot ser el culpable de qualsevol problema; que no cal que sigui gent de fora. Algunes vegades la persona que menys t’esperes és la qui la fa. Per això abans de jutjar algú cal tenir bones fonts d’informació i preguntar si cal abans de fer un fals testimoni i culpar innocents.
He de dir que és un llibre molt divertit, que hi ha molt d’humor i que les il·lustracions a mode de còmic fan més amena la lectura.
David Castelló Rodés 5è B
Setè viatge al regne de la fantasia
 |
| De Què llegeixes- cinquè |
Títol: SETÈ VIATGE AL REGNE DE LA FANTASIA
Autor/Autora: Elisabetta Dami
Traducció: David Nel·lo
Il·lustrador/ Il·lustradora: Danilo Barozzi, Silvia Bigolin, Carla De Bernardi, Federico Brusco i Arxiu Piemme. Color: Christian Aliprandi.
Dades editorials: Barcelona. Editorial Destino del Grupo Planeta S.A., octubre de 2012.
Descripció del llibre:
“Setè viatge al Regne de la Fantasía” És un llibre d’aventures molt entretenidor que narra una història divertida i emocionant en la que Geronimo Stilton, un ratolí més aviat distret, amb el cap als núvols, que viu a l’Illa dels Ratolins, concretament a Ratalona, i que dirigeix un diari que es diu L’Eco del Rosegador i que la seva gran passió és escriure. Es troba una tarda de juliol fent cua per comprar-se un gelat i assetjat per un grup de gent, que també fa cua, i que l’importunen insistentment demanant-li que escrigui un nou llibre d’aventures. Però el problema no és que siguin aquests els qui li demanen, sinó també els seus col·laboradors de la feina i el seu avi i nebot.
El gran handicap per a en Geronimo és que no sap què escriure i l’estrès no el deixa dormir.
El cas és que ell i el seu nebot van una tarda a la Platja de les Petxines Roses i en Geronimo s’adorm assentat en una gandula i sota l’ombra d’un para-sol i comença a somniar. En el seu somni es troba dins del món del Regne de la Fantasía, que com molt bé diu a la pàg. 32 “ És un regne infinit i sense confins, perquè la fantasia no té límits! Tot aquell que sàpiga somniar pot explorar-lo …” i en el seu somni apareix un cranc molt eixerit que li explica la dramàtica situació actual del Regne. També li diu que la Reina de les Fades, que l’anomenarà Cavaller dels Set Mars, demana la seva ajuda.
En Geronimo es trobarà enfrontant-se a innombrables perills i insídies del malvat Mag Perla Negra, que després de mil anys de reclusió ha estat alliberat i la seva ambició és aconseguir els Set Talismans del Regne de la Fantasía, i aquest, en Geronimo, haurà de recuperar els talismans que es troben custodiats en els diferents Regnes del Regne de la Fantasía. Per poder-los recuperar s’han de tenir certes aptituds ja que cada Talismà té un símbol diferent com ara: el primer és el de l’amor, el quart és el del coratge, etc.
El curiós del llibre és que hom llegint el somni que té en Geronimo, el què fa es llegir el que serà el llibre que tothom espera amb tant desig i desesperació.
Quan en Geronimo es desperta s’adona de què allò que ha somniat és el llibre que ha d’escriure per als seus estimats lectors i es tanca a casa seva i al cap de quatre dies ja el té enllestit per portar-lo a l’impremta.
Raons de la recomanació:
Us recomano aquest llibre perquè a part de ser molt divertit i entretingut i on la imaginació vola pels descosits, t’ensenya que les coses, els reptes i les situacions crítiques es solucionen amb l’ajuda dels altres sempre i quan tu a aquests els has ajudat; a la pàgina 268 bé ens diu: “ …qui dóna, rebrà, aquesta veritat es complirà!” i en la pàgina següent hi ha una cançó: “Cançó de l’amistat marina” que també ho diu. També en la pàgina 279 diu: “ Nosaltres els hauríem ajudat i ells ens ajudarien a nosaltres”.
David Castelló Rodés 5è B
EL JOC DE SABER MIRAR “EL MELENES”
El “Melenes” no és un nino qualsevol, és un nino de drap amb cabells de llana al que jo li tinc un efecte molt, molt especial.
Quan encara jo estaba dins de la panxa de la meva mare, aquesta el va fer cosint retalls de roba. I, quant vaig néixer, era el meu company del llit, sempre em feia companyia, sentat en un raconet del llit.
A mesura que m’anava fent gran el “Melenes” s’anava convertint amb el company de jocs, consol i d’anar a dormir. No em separava mai d’ell. Alla on anava, ell també venia.
Ara el tinc assegut en una de les estanteries de la meva habitació.
EL BOTÍN DE ATOLONDRADO
Título: EL BOTÍN DE ATOLONDRADO
Autor/Autora: Alfredo Gómez Cerdá
Ilustrador/ Ilustradora: Sara Rojo
Datos editoriales: Zaragoza. Edelvives (Col. Ala Delta), 2010
Descripción del libro:
“ El botín de Atolondrado” Es un libro de aventuras y mucho humor que narra la historia de un capitán pirata al que se conoce por varios motes, cada mote se debe a un aspecto de su carácter.
Dicho protagonista de esta historia es conocido como Pendenciero por como dice en la página 7-8 “Al abordar un navío, su voz se enronquecía……..y todo su cuerpo se ponía en gran tensión. … esos momentos cuando se ganó el sobrenombre de Pendenciero.”, también es conocido como Pierna Suelta, en la página 20 se narra que “…este mote no está del todo claro, pues no se sabe con certeza si se debía a su sueño tan profundo… se quitaba la pierna de madera y la dejaba en el suelo, evidentemente, suelta.”, otro mote por el que es conocido es el de Melancólico, en el capítulo 3 se nos explica el motivo de éste; también se le conoce por Llorón, pues en la página 53 bien se nos dice que este es otro sobrenombre del capitán; pero sobre todo, Atolondrado. ¿Cuál de todos esos motes le cuadraría mejor?
Tengo que añadir que los tripulantes de su navío y otros personajes que surgen en la historia también tienen motes como: Botines (marinero de mayor confianza del capitán), Cacas (el cocinero), Crustáceo (mujer de Atolondrado), Lapa (moza de un pueblo)…
Todos los tripulantes del navío junto su capitán se pasan varios meses navegando y abordando barcos pero de la misma forma que pendenciero es implacable a la hora de abordar barcos y atesorar un botín (botines muy curiosos como: un botín de instrumentos musicales, otro de libros, otro de corsés…), atolondrado lo es para perderlo, olvidarlo o dejarselo robar en un descuido.
El hecho es que cuando atolondrado regresa a su casa, su mujer, la Crustáceo que tiene más carácter que él y toda la tripulación junta, está muy enfadada con su marido porqué éste solo lleva corsés, recetas de cocina y un arcón con libros y riñe a éste por el descuido.
Por todo lo sucedido, Crustáceo toma las cartas en el asunto y decide cambiar las cosas.
Razones de recomendación:
Os recomiendo leeros este libro porque a parte de ser muy divertido te enseña cosas de moralidad como ahora: como dice en la página 71, cuando abordan un barco y el botín son corsés, que para unos piratas ¿qué son unos corsés? Narra “…-Es un botín magnífico… Todos podréis regalar a vuestras mujeres y vuestras novias un corsé como éste.”. Pero también al finalizar la historia te enseña una puesta en cuestión de los roles habituales de hombres y mujeres; pues en el capítulo 9 desde la página 114 hasta la última, la página118 bien dice: “…apareció crustáceo….Llevaba puesta la ropa de pirata de su marido…-Tu serás feliz en casa, viendo crecer a tus hijitos. Yo vendré a veros de vez en cuando…no me olvidaré del botín, ni permitiré que nadie me lo robe. …Atolondrado dejó de pensar en el loro sabelotodo y jamás volvió a preguntar por él. Le traía sin cuidado encontrarlo o no. Su mujer, la crustáceo, le había respondido a la pregunta tan importante que quería hacerle.
Y fue feliz viendo crecer a sus hijos, cocinando para ellos, entre viaje y viaje, regresase al hogar con botín a cuestas.”
David Castelló Rodés 5è B
PER MIL FORMATGES DE BOLA… HE GUANYAT LA LOTORATO!
 |
| De Què llegeixes- cinquè |
Títol: PER MIL FORMATGES DE BOLA…HE GUANYAT LA LOTORATO!
Autor/Autora: Elisabetta Dami
Traducció: David Nel·lo
Il·lustrador/ Il·lustradora: Larry Keys, Sara Copercini i Christian Aliprandi
Dades editorials: Barcelona. Editorial Destino del Grupo Planeta S.A., abril de 2008.
Descripció del llibre:
“Per mil formatges de bola… He guanyat la Lotorato!” És un llibre d’aventures que narra una història divertida en la qual Geronimo Stilton, un ratolí més aviat distret, amb el cap als núvols; que viu a l’Illa dels Ratolins, concretament a Ratalona, que dirigeix un diari que es diu L’Eco del Rosegador i que la seva gran passió és escriure, es troba un migdia en mig de la febre de comprar un bitllet de la Lotorato que aquell mateix dia, a les cinc de la tarda, pot tocar el premi de mil milions. Però a ell no li agrada això de comprar números de loteria com tampoc li agrada jugar-hi. Ell està convençut que la sort de debò és tenir una feina honesta; i també pensa que tal i com diu a la pàgina 11 “La sort és una cosa que es construeix en el dia a dia, honestament, tot contant amb l’esforç d’un mateix. Però aquell mateix dia quan es dirigia cap a l’oficina un paperet li va fregar el morro: era un número de la Lotorato, i se’l va guardar a la butxaca.
El fet és que el seu cosí Martin Gala va ser el guanyador i aquest fet va fer que els diners li pugessin al cap. Es va comprar les millors joies, els millors vestits, un helicòpter, un castell… i déu ni do de tot el que li va passar per voler molt més. Però tot i així la família ( en Geronimo, la Tea i en Benjamí) i els seus amics (la Musculeta, en Pepet, en Saltxixa…) no li van donar l’esquena.
Ja acabant la història, un dia en Geronimo , després de la feina es va dirigir al seu local preferit , a La Rateta de Copacabana. Aquell dia, en aquell local es feia un concurs d’una beguda que es deia Gingermiau i qui guanyava podria guanyar una tona de monedes d’or. En Fuet, el cambrer, li va oferir una d’aquelles begudes i Geronimo per fer-lo content li va acceptar tot i que a ell no li agradaven les begudes de moda, ell sempre volia beure el seu “Cheese on the rocks”. I vés per on sota el tap de la seva beguda hi havia un cap de gat amb l’escrit: has guanyat. En Geronimo s’havia convertit en el rosegador més afortunat. En Fuet el va felicitar i li va preguntar què faria; però ell li va dir que els diners no feien la felicitat, que ell ja era feliç amb el que tenia.
El fet és que ara en Geronimo va de tant en tant a un nou local que es diu Fuet Eixerit i on algú conegut li pregunta: -Li serveixo el mateix de sempre, senyor Stilton?
Raons de la recomanació:
Us recomano aquest llibre perquè a part de ser molt divertit t’ensenya moltes coses de moralitat, com ara: com diu a la pàgina 18 … no és amb els diners que s’arriba a la felicitat! O com diu a la pàgina 40 … Ara us diré un secret fonamental: la veritat,és ben elemental: estigues content de la teva persona, i la vida et somriurà i serà bona!!! O com també diu a la pàgina 100 …tots no som iguals, cadascú de nosaltres és diferent…. Cadascú de nosaltres ha de seguir la pròpia natura i acceptar com és.
Però una de les cites que m’ha agradat molt és una cançó que hi ha a la pàgina 106 i que diu així:
La vida no deixa mai de rodar,
Gira i gira sense parar.
Pot anar amunt i pot anar avall,
De vegades ho engegaries tot al carall!
Però no s’hi val a desesperar,
Sempre hi ha un amic que tard o d’hora acaba per millorar..
Recorda que la cosa més important
No és el diner ni un vestit elegant.
No és l’argent ni l’or…
L’amistat és l’autèntic tresor!
David Castelló Rodés 5è B