Iniciem aquest itinerari en una ciutat meravellosa, elegant, imperial, eterna … Una ciutat que podria ser ben bé el cor d’Europa, i que viu la música amb una enorme intensitat; que et sembla si la descobreixes escoltant aquesta Audició?
Efectivament, això és un vals, el conegut vals El Danubi blau de Johann Strauss, que ens remet directament a Viena, la capital d’Àustria.
El vals és una dansa de ritme ternari que es balla en parella i que és coneguda arreu del món. Curiosament el seu origen el trobem al país veí, Alemanya.
Segles enrere, mitja Europa ballava les contradanses, importades d’Anglaterra. Sota aquesta denominació (que prové de l’expressió anglesa “country dance”) s’hi trobaven una enorme quantitat de danses de diversos tipus, però totes de caràcter rústic, alegre i viu, que es practicaven bàsicament en el medi rural.
Una d’aquestes contradanses que es va fer molt popular a Alemanya, era el “Ländler”, una dansa de ritme pausat i compàs ternari que es ballava en parella. Aquest Ländler és precisament l’origen del vals, que es va popularitzar a finals del segle XVIII a Viena i poc després a Anglaterra.
Però aquest nou ball va trobar una forta resistència al principi, pel seu caràcter excessivament “sensual”. Al 1805, un viatger i historiador de l’època, l’anglès Burney, va definir el vals en una enciclopèdia, com a una “desenfrenada dansa alemanya de moderna invenció” i feia constar la preocupació que sentirien les mares angleses si veiessin les seves filles tractades amb tanta familiaritat en ballar aquesta dansa, per tal com ell l’havia vista ballar a un grup de joves alemanys… I és que per a la gent d’aquella societat de gust neoclàssic i ancorada en la moral de les grans monarquies i imperis del segle XVIII, allò devia ser un autèntic excés, una obscenitat: era la primera dansa social de renom internacional on hi havia un contacte físic entre els cossos dels balladors! Fins aleshores, totes les danses de l’alta societat i de l’aristocràcia europea eren molt “prudents i púdiques”, evitaven al màxim el contacte corporal i permetien només agafar-se de les mans (per exemple en el famós minuet); i ara el vals irrompia en els salons dels palaus europeus amb aquell aire tan sensual…
Curiosament, el mot “vals” (de l’alemany Walzer) significa rodar, donar voltes, rebolcar-se, i el seu caràcter més ràpid i desenfrenat va provocar aquestes viscerals reaccions de la societat del segle XVIII. Amb la Revolució Francesa i el nou panorama sociopolític (i fins i tot moral) d’Europa, el vals va ser no només acceptat sinó que es va convertir en el ball social més elegant i famós. La seva música s’ha immortalitzat gràcies a compositors clàssics com Johann Strauss, que va compondre desenes de valsos d’una gran qualitat i bellesa.
Carlos Fernández Batalla
