El meu millor regal no és una nina, un bicicleta, una tauleta o un ordinador…
El meu millor regal no es compra amb diners ni es troba a cap botiga d’arreu del món.
Per a mi, el meu millor regal és la meva família. El poder tenir un pare, una mare i vés per a on també tenir un germà.
És meravellós aquest regal que et pot oferir la vida. Doncs hi ha nens i nenes que no tenen aquest meravellós regal.
Aquests s’han de conformar amb educadors o altres persones que els hi donen un sostre, uns aliments i altres coses materials per a què no creixin sols al carrer. Però aquests no tenen el calor d’una família i l’estimació que et pot oferir aquesta.
La meva família és tot i jo per a ells sóc quelcom molt important.
Això m’ho demostren cada dia amb el seu saber escoltar i amb els seus fets.
Fets que algunes vegades no són de la meva manera de pensar però sé que en definitiva que aquella decisió és per al meu bé.
No sé quin pot ser el millor regal per a altres persones, però jo sé que el millor regal de tots per a mi, és poder tenir la família que tinc.
Arxiu de l'autor: ariadna.castello
SINÒNIMS i ANTÒNIMS
A mi m’agrada / m’encanta / em desagrada la dansa.
La mare em va apuntar, quan jo era molt petita, en una escola de dansa que hi ha a Balaguer.
Jo tenia dos anys i mig quan em vaig iniciar en aquesta disciplina.
Tot i la meva edat, tal i com diu la mare, em vaig integrar molt bé/ perfectament / malament.
Vaig fer moltes / nombroses / poques amistats.
Vaig a les classes de dansa, dos dies per setmana; duren una hora i mitja cadascuna, i a mi se’m fan curtíssimes / molt breus / llarguíssimes.
Com que l’escola depèn de la Royal Academy of Dance, anem totes uniformades. Totes portem el mateix mallot; les petites de color blau clar i les grans el portem de color blau fosc, mitges de color carn i sabatilles planes o de punta segons s’escaigui en el curs que una està. També hem de portar el cabell recollit.
He d’afegir que a la meva classe hi ha l’únic nen de l’escola.
Cada dos anys es fa una mostra de dansa al teatre de Balaguer. Això implica molts assajos però per a mi no és cap problema.
Cada mostra esmenta una història; aquest any es deia “Un conte mil amics”. Tots els balls feien referència a la història d’una noia que es deia Quimeta que es va endinsar dins d’un llibre. A l’entrar-hi / a l’encabir-se / sortir-hi es va trobar amb els “Nans Tancaulls”, amb “els soldadets”, amb les “nines” (jo feia de nina), amb els “ocellets”, “els cavallets de foc”, “les ratetes”…
Va ser genial. Jo vaig disfrutar molt ballant el meu ball amb les meves companyes; i a la gent que ens va venir a veure li va agradar moltísssim.
Ara solament espero la propera mostra de dansa.
POSA UNA TIETA ADELA A LA TEVA VIDA
AUTOR: Núria Pradas
ILUSTRADOR: Óscar Climent
EDITORIAL: Baula
ANY DE PUBLICACIÓ: octubre del 2009
L’aventura d’aquest llibre ens posa al mes d’octubre i l’explica la Nefer, una noia de 14 anys que té un germà anomenat Ramsi i, que té nou anys.
Un bon dia li apareix a casa seva una dona que segons ella és baixeta, tafanera i soltera, la tieta Adela, la qual es farà càrrec d’ells. l al marxar els seus pares que són egiptòlegs, i que per raons de feina, van al Caire a veure una mòmia, el seu germà desapareix; ja ho havia fet altres vegades però aquesta vegada tot semblava que era un segrest. I demanaven a canvi d’en Ramsi una estatueta, que tenia el seu pare, que era una deessa guerrera anomenada Neith.
Ella té un amic: en Roc, un noi de la seva edat, de cabells llargs i negres embullats, amb ulleres de cul de got i segons ella amb un somriure idiota d’orella a orella; però que li agradava molt a tot el món que envoltava als pares de la Nefer.
En Roc amb la Nefer i mitjançant les pistes que tenien, van mirar de trobar a en Ramsi.
Al veure que no se’n sortien li van explicar tot a la tieta Adela; també van trucar a la policia i van anar cap al Museu Egipci de Barcelona ja que semblava que la situació estava allí.
Però encara els hi queda bastant per trobar a en Ramsi. Hauran d’anar a varis indrets de Barcelona, com ara a la Plaça del Pi, la Plaça de Catalunya…Finalment el troben.
M’ha agradat molt perquè l’he trobat molt divertit.
LA DIADA DE SANT JORDI
Per a mi, la festa de Sant Jordi, significa un dia en el qual els catalans celebrem el dia del nostre Patró segons la tradició catalana.
Aquest dia la gent compra roses i llibres i els regala als seus éssers estimats.
El fet de regalar roses, és per la Llegenda de Sant Jordi i el de regalar llibres es va esdevenir per la mort de l’escriptor, famós pel seu llibre de cavalleries, “Don Quijote de la Mancha”, Miguel de Cervantes Saavedra. I és per això que en aquest dia se celebra de Dia de Sant Jordi i el Dia del Llibre.
Per tradició, l’home o el noi compra la rosa i la regala a la seva dona, les seves filles, a la seva xicota…, i la dona compra el llibre i li regala al seu espós, als seus fills…
Per a mi és un dia molt alegre i bonic. I el celebro amb la meva família de la següent manera: el meu germà i jo li comprem i li regalem una rosa a la mare; una rosa del color que a ella li agrada, i ella ens compra un llibre a cadascú de nosaltres. Ens compra el llibre que nosaltres triem.
A l’escola celebrem aquest dia, anant a veure les botigues del poble que venen llibres i roses. També el celebrem fent coses diferents dels altres dies d’escola.
Fem activitats manuals i també representacions de teatre que cada any toca fer a un cicle diferent. Aquest any li ha tocat de fer-ho al cicle inicial.
Aquests teatres els anem a veure al Poliesportiu, i també poden venir-los a veure la gent del poble. Normalment venen els pares, els padrins…
Alguns anys, venen mares i padrines a fer-nos uns tallers i normalment sempre ve algú a ensenyar-nos quelcom; aquest any a cinquè ha vingut el DJ Marc Marzenit.
Com ja he dit anteriorment, per a mi, aquesta diada és un dia molt bonic perquè és un dia que es viu diferent que els altres. Portem les roses a la mà amb una misteriosa alegria i rebem aquell llibre
mostrant-nos joiosos com si fos la primera vegada que ho rebem.
És un dia genial!
LA CANCIÓN DE SHAO-LI
“La Canción de Shao-Li narra la aventura de dos hermanos ( Natalia y Arion) que se hallaban perdidos en Londres. Allí se encontrarán con tribus urbanas y otros personajes.Los hermanos esperan convencidos ver a su madre y al compañero de ésta.Y Natalia a lo largo de su vagabundeo recurre a su amiga Shao-li hasta llegar al estudio Balloon’s para participar en un concurso.
LA FAMÍLIA ÓS I LA TEMPESTA GRAN
A GHOST STORY
Entrevista a la Sra. Meritxell Rodés Cirera
La meva mare, la Meritxell Rodés Cirera, és una dona que sempre ha estat vinculada dins del món de l’art visual i plàstic. Elabora obres artístiques de petit i gran format, bidimensionals i tridimensionals. Com també ensenya a crear-ne i, també restaura i conserva Bens Mobles.
Preguntes:
P.A. – Des de quan, aquesta vinculació pel món de l’art plàstic?
R.M. – Des de molt petita. Sempre m’ha agradat dibuixar i pintar i fer i crear manualitats. La meva mare sempre diu que encara no aixecava un pam de terra i ja dibuixava; allà on hi havia un bocí de paper i un llapis hi havia un dibuix meu.
P.A. – Com o per què vas prendre la decisió d’estudiar Belles Arts?
R.M. – Perquè sempre m’ha agradat dibuixar, pintar…
P.A. – Vas estar molts anys estudiant aquesta carrera?
R.M. – Els de la durada d’aquesta. En aquell temps 5 anys. Actualment és de 4 anys.
P.A. – Amb quants anys vas començar a treballar i on?
R.M. – Vaig començar a treballar als 14 anys com a professora d’infants en una escola Municipal d’Arts Plàstiques que hi havia a Balaguer fins l’any 2013 que és l’any que l’Ajuntament va decidir tancar-la.
P.A. – Sempre has treballat en aquesta escola?
R.M. – Hi he treballat fins que la van tancar.
Primer com a professora d’infants, després com a professora d’adults i jovent donant classes de dibuix artístic, dibuix lineal, tècniques pictòriques, modelat i restauració de mobles i més tard l’any 1996 com a professora i directora d’aquesta.
Tot i que compaginant horaris vaig treballar durant uns anys en un museu com a restauradora fins acabar l’obra a restaurar i també en un institut de Lleida donant classes de dibuix lineal i crèdits variables de plàstica a nens i nenes de 3r. i 4t. d’E.S.O.
Actualment treballo per encàrrecs.
P.A. – I què fas per encàrrecs?
R.M. – Allò que em demanen.
Algunes vegades són ninos de foam, altres consells per elaboració de quelcom relacionat amb l’art, altres recomanacions de productes pictòrics, ajuda per restaurar mobles o imatges…
P.A. – Passes moltes hores fent ninos de foam?
R.M.- Depèn de la dificultat d’aquests. No és el mateix fer “fofutxes” personalitzades que “fofutxes” bolígrafs o llapis.
Tant pot ser unes hores, tres o quatre com dies; un o dos dies dedicant unes quantes hores d’aquests, no les vint-i-quatre hores que té el dia.
P.A. – Moltes gràcies per contestar a les meves preguntes.
R.M.- De res, a disposar.
A.- La Meritxell m’ha explicat com va esdevindre la seva feina dins del món de les arts plàstiques. Feina que requereix molta paciència, creativitat i imaginació; i d’això la Meritxell en té a butxacons.
Ariadna Castelló Rodés 5è A
LA PALABRA MÁS HERMOSA
En el libro se narra el cómo dos hermanos gemelos resuelven un enigma muy extraño que les pone un profesor de su colegio para poder pasar de curso. Georgina y Daniel,tal y como explica el libro,se han ausentado de las clases del colegio para estar varios meses enfermos.A su llegada a la escuela se encuentran con que ya es final de curso y su profesora está de baja por enfermedad y le sustituye un profesor llamado “profesor Maestro”.Éste, para que los dos hermanos puedan pasar el curso, no les pone un examen,sinó una prueba. El”profesor Maestro”les entrega una cajita que se abrirá a las nueve en punto del día siguiente.En ella había una simple nota donde les decía que a las siete de la tarde de ese día debían entregar al “profesor Maestro”la respuesta de un enigma y para ello tenían que seguir unas pistas para dar con la respuesta de éste y así poder pasar de curso.
El libro nos enseña la constancia y el esfuerzo para encontrar la solución del enigma. También el compañerismo y el trabajar en equipo.
El enigma consiste en encontrar la palabra más hermosa.
Gracias a las cualidades citadas, los dos hermanos encuentran la palabra más hermosa y así es como se nos cuenta que han APROBADO.
Ariadna Castelló Rodés 5ºA
De 3 octubre de 2014 |
L’estel
Avui, quan m´he despertat al matí,he vist que damunt el meu llit hi havia un estel que brillava com un ardent.
La seva brillantor m´enlluernava i no gosava tocar-lo amb les mans.
Tot d´una, sento la mare que em crida per anar a esmorzar. Em vesteixo en un obrir i tancar d´ulls i corro més ràpid que un llamp a explicar-li el que he vist quan m´he despertat i encara està a la meva habitació.
-Caram!-Em respon la mare.
-Un estel que brilla i és igual com els que hi ha al cel? Potser és un estel màgic?
-Anem a veure´l com és?
Quan vam arribar a l´habitació,…oh!
Ja no hi era, havia desaparegut!
-No pot ser, jo l´he vist,mare!
-Potser t´ho has imaginat o ho has somiat aquesta nit -em diu la mare. Però no, perquè jo ho he vist amb els meus propis ulls.
La mare em dóna pressa, hem d´anar a comprar un munt de boles i cintes de molts colors per a decorar l´arbre,s´atansa el Nadal.
De seguida que arribem a casa m’afanyo per anar on està l’arbre i així guarnir-lo.
Aquella nit passa una cosa molt estranya a la sala on hi ha l’arbre.
L’arbre és ple d’estrelles de colors i amb boles de tots colors i a dalt d’aquest hi ha l’estel que aquell matí m’havia sorprès.
Els pares em van dir: -Això és la màgia del Nadal.