Arxiu de l'autor: Andrea

¡ Vacaciones 2011 !

Publicat el per
1

Este verano he ido a Tarragona a ver a ¡unos primos de Zaragoza y de Murcia!

En estos 10 días coincidió que hacían la “festa de San Magí”  y  fuimos a ver “castellers”, super magnífico, porqué allí tengo un amigo que es “casteller” y lo veo allí arriba  y si  digo la verdad a mí me hacía miedo y todo.

También la mayoria de los días he ido a la piscina con mis amigas, nos lo pasamos muy bien allí, porqué como ya podemos ir solas es diferente, no tenemos a nuestras madres que nos “vigilan”.

¡En resumen este verano para mí ha sido fantástico!

Andrea

Poema: Amistat

Publicat el per
Respon

No podem dir que tenim amistat ,

fins que no parlem o estem contactats.

Que et diguin que tens amistat

amb alguna persona

es un somni esperat!

L’amistat es el millor que hi ha,

pels amic i amigues, i molt més allà.

Sabeu que es l’Amistat?

es com uan gran felicitat,

com un somni robat!

Per fi l’amistat

ja ha arribat!

Andrea Chavarria Camacho

LA VIDA I LA MORT

Publicat el per
Respon

RESUM:

Diu que si un ésser viu o persona no viu no pot morir, i si un ésser viu o persona viu s’ha de morir per força.   

És del que tracta el llibre.            

Explica què és el CICLE DE LA VIDA.

Llavors per explicar-te això ho fa amb històries.

OPINIÓ:

És molt avurrit, només tracta de què si vius et mors i si no vius no mors!

Tanta cosa i només t’ensenya això.

No el recomano a ningú.

ACRÓSTICO

Publicat el per
Respon

Ilusión porque llega la navidad,

Lucimos sonrisas de alegria.

Unos dias especiales

Se acercan para

Invitar los días que estábamos esperando.

Oscureciendo la noche está, todos decimos:

Navidad, feliz navidad para todos los que estáis a mi alrededor.

Andrea Chavarria Camacho

CRISTÓBAL COLÓN

Publicat el per
6

Resum:

Aquest llibre parla de Cristóbal Colón. Parla de les aventures que ha tingut. Diu que quan ell va néixer ja van començar a explorar algunes de les illes com les Azores i les Canàries, però els barcos encara preferien quedar-se bastant al costat de la terra. Però ell ja s’anava allunyant més que els altres.

També diu que el seu passat i on va néixer i tot això no ho sap ningú i ell diu:

– Espero que aquests secrets mai es descobreixin.

Ell volia anar a les Índies, però de camí es va trobar Amèrica, com ell deia:

– Vaig trobar un món!!

Diu que va tindre moltes aventures, perquè va passar l’oceà Atlàntic, com deien ells “el mar tenebrós” .

Al final quan va dir que va trobar Amèrica es va convertir en un gran home.

Opinió personal:

La meva opinió és que aquest home va començar des de molt jove, amb només vint-i-cinc anys!! (al·lucinant, per a mi, bastant jove).

Ell era un jove amb ganes d’aprendre. I crec que va ser molt valent.

Andrea Chavarria Camacho 🙂

Poema de otoño

Publicat el per
Respon

EL VIENTO DE OTOÑO

  • El viento de otoño,

le despeina el moño

moñudo, moñón

de Doña Asunción.

  • A Don Barrendero

le esparce las hojas.

Cubre el pueblo entero

de sábanas rojas.

  • Roba los somreros,

les da volteretas:

son volatineros

de las plazoletas.

  • El viento que vuela,

como lagartija

se mete y se cuela

por cualquiera rendija.

  • Una vez al año

desnuda al manzano

desviste al castaño

después del verano

  • Y al salir la luna

le canta al oído

anciones de cuna

a un niño dormido.

Autora: Carmen Gil comenzó de maetra. Les hacia textos a sus alumnos.

Andrea Chavarria Camacho