Inicialment comença que en Gerónimo surt al carrer un matí boirós de novembre. En sotir del carrer hi sent una olor estranya i pudorosa….
Ell deia que segurament eren les clavegueres i va intentar esbrinar-ho d’alguna manera.
Resulta que era un ratolí de cabell gris amb un impermeable groc i també feia aquella pudor i es va preguntar qui devia ser, perquè amb aquella boira…
Resulta que era en Xafarot, un habitant del món de sota.
El món de sota és tot fosc i diuen que hi tenen una reina i li diuen la reina del Clavegueram.
Abans de baixar vam fer una aposta:-Si perdia jo em tocava carregar la motxilla, si perdia ell em donaria la seva cosa més valuosa…
-Resulta que vaig perdre jo!
-Em tocava portar la motxilla.. 🙁
Doncs vam baixar i vam anar pel canal on passaven totes les escombreries.La motxilla pesava molt, i ens vam topar amb algú que ens estava vigilant. Ens van portar a un lloc on hi havia torxes, i era on hi havia la reina!
En Xafarot es va enamorar però…
Feia bastanta por, ella va insistir a demanar-li que es casés amb ella, i sí, es van casar.