El dia 25 de desembre, va passar una cosa molt estranya. A les 11:00 de la nit vaig sentir una veueta que deia:
-Ei Paula, desperta. Vaig obrir els ulls i vaig veure una fada damunt del meu nas. Vaig tancar els ulls pensant que estava somiant però els vaig tornar a obrir i la fada encara estava al meu nas.
Aleshores li vaig preguntar:
-Com et dius? I ella em va respondre:
-Em dic Anna. I vaig afegir com és que sabia el meu nom i ella em va respondre dient-me que ella sabia tots els noms dels nens i de les nenes de tot el món.
Li vaig preguntar moltes preguntes i una va ser:
-Com és que has vingut aquí? I ella em va respondre:
-Perquè has d’ajudar al Pare Noel a repartir els regals de tots els nens i nenes del món, ja que està malalt. Llavors li vaig dir:- I per què ho he de fer jo? I va respondre:- perquè el Pare Noel t’ha escollit a tu i ara, hem de marxar sinó, no tindràs temps.
En aquell moment vaig sentir uns picarols i vaig mirar per la finestra i vaig veure el trineu del Pare Noel amb un follet i un sac enorme ple de regals. Llavors li vaig dir a l´Anna que jo no ho havia fet mai i ella em va respondre:
– Confia en mi i, a més a més, el follet t’ajudarà a fer-ho.
Aleshores vam pujar al trineu i vam començar a repartir els regals. Va ser molt divertit. Llavors vaig sentir el despertador i vaig comprendre que tot era un somni.
Paula Martinez Alfaro.
