Galileu

RESUM

Galileo Galilei va néixer a Pisa (Itàlia) el 1564, va ser físic, matemàtic, astrònom i filòsof. Va viure una època de molt interès pels invents i els nous descobriments en tots els aspectes, anomenada Renaixement. Basant-se en les primeres lents, va construir un telescopi prou potent amb el qual va fer les observacions que van revolucionar el coneixement de l’Univers. Moltes de les conclusions i teories de Galileu no van agradar a l’Església catòlica, pel qual va ser condemnat pel Tribunal de la Inquisició.

Es va convertir en un heroi i màrtir de la ciència. Va morir el 8 de gener de 1642 als setanta-set anys. Amb el temps li van acabar donant la raó i la Història el va reconèixer com el pare de la ciència moderna.

OPINIÓ

Reconec que la vida de Galileu va ser molt important per la història moderna, però en el text he trobat algunes paraules que no havia sentit abans i m’ha costat d’entendre’l una mica. El recomano, perquè és molt interessant.

ANNA DOMÍNGUEZ

La violència i la no-violència

Resum

Aquest llibre tracta de la violència i la no-violència.

Ens explica què és la violència calenta i la freda.

Ningú pot dir què és no-violent  perquè normalment,

els que ho diuen, no han sigut mai víctimes de res.

La violència no es fa per res, és provocada des

d’un bon principi. Amb un riure burlesc, una

empenta… Hi ha gent que per no fer servir la

Violència, fan servir la força moral,

però a vegades, fa molt més mal.

L’únic lloc on no hi ha violència,

és el cementiri.

Opinió

Aquest llibre m’ha agradat

força perquè m’ha

explicat com s’apaga des del començar,

una petita flama de violència.

També m’ha agradat perquè parla des del

punt de vista d’un psicòleg,

i m’agrada la forma en que s’expresen.

Jo el recomano.

Manar i creure

Resum

Aquest llibre tracta de manar i creure. Ens explica que quan sóm petits,

ens sentim com esclaus obeïnt ordres dels nostres pares, germans, mestres…

Quan sóm petits diem que de grans, volem donar ordres,

però el que volem dir en realitat, és que no en volem rebre.

Hi ha gent que no vol manar mai per no ser el responsable i prefereix amagar-se,

i hi ha gent que vol manar perquè se sent més important.

Hi ha d’haver lleis i ordres per fer que el món pugui viure

en pau. Però ningú s’ha de passar.

Opinió

Aquest llibre m’ha agradat perquè m’ha explicat una miqueta com ha d’anar

el món amb tot això de la llei i les ordres.

Però hi ha gent que no li agrada manar perquè no li agrada donar ordres,

però tampoc li agrada rebre’n. Hem de ser lliures, però no gaire,

sinó tot seria disbauxa!

Tot i això, el llibre m’ha agradat i el recomano.

La vida i la mort

Resum

Aquest llibre tracta de la vida i la mort. Ens explica que hi ha morts que ens fan plorar més perquè “són més importants”.  Conta perquè ens morim i el que passaria si ningú es morís. I explica moltes coses més. Qui viu, mor. Una pedra no mor perquè no viu. I com que la vida són quatre dies, millor que la vivim contents i que sigui molt productiva!

Opinió

M’ha agradat molt aquest petit llibre perquè m’ha explicat coses que coneixia però què no hi pensava mai, i bé, he arribat a la conclusió de què en tot tenen raó. Només hem de matar a éssers vius per menjar, perquè és el cicle de la vida (matar a un mosquit empipador suposo que no compta). M’ha agradat llegir-lo. Jo el recomano.

Jules Verne

Resum

Aquesta biografia explica la vida de Jules Verne. Va néixer en un poblet de França. Era un escriptor molt bo, tot i que li va costar aconseguir la fama, feia viure fascinants i diferents aventures a la gent que llegia els seus llibres. Ell tenia un imaginació desbordant, i els seus contes et poden transportar al futur, s’imaginava coses que encara no existien, com ara el submarí. Per aquesta capacitat es considerava un escriptor de ciència-ficció.

Opinió

El llibre m’ha agradat bastant. Crec que estaria bé que tots tinguéssim aquella gran imaginació. Ara que m’he llegit la seva biografia, tinc ganes de llegir-me alguns dels seus llibres!

Riure i plorar

Resum

Aquest llibre parla de riure i plorar. El llibret explica que el nostre cervell no controla si

volem plorar o riure, ho mana el cos. A vegades la gent plora o riu sense saber perquè,

i encara que vulguem no ho podem controlar. Potser és que se t’ha acumulat algun mal al

cor i ja no puguis aguantar més. La gent riu de mentida per ofendre els altres, o també

és una forma de dir: Sí, sí, molt graciós. Hahaha. O es plora de mentida per aconseguir

alguna cosa. Normalment t’agafen atacs de riure quan no et pots aguantar d’una cosa,

és com un alliberament. Els riures es fan per les equivocacions dels altres, no és que

vulguis fer mal, és que fa gràcia quan passa una cosa que no estava als plans. Plorar és

humà, i riure també, però no es pot riure de tot.

Opinió

El llibre m’ha agradat i ara sé perquè agafen els atacs de riure i

he aprés si era normal plorar sense cap motiu…

Tot no es fa per a què la gent es senti malament, i llavors

intentaré  no ofendre’m tant… serà complicat…

Gaidí

Va néixer a reus, 10 de juny de 1852.Fou un arquitecte Español de Barcelona, del modernisme català.Va ser un arquitecte català amb uns estudis inats de la geometria i el volum.Gràcies mab aquesta persona, a Barcelona tenim cases,esglesies,monuments…També es reconegut per la sagrada família de Barcelona. Es va enamorar de Barcelona als 17 anys, quan va arribar, quasi tots els monuments antics estan fets amb la seva imaginació.

galileu

Resum.

Galileu Galilei va néixer a Pisa, Itàlia el 15 de febrer 1564.

Es va distingir com a físic,matemàtic,astrònom i filòsof.

Durant la seva vida es va dedicar a inventar,descobrir i investigar.

Vivia amb una família senzilla en un monestir.

Primer va descobrir els pèndols i oscil·lacions, i cada cop inventava més coses científiques.

També va inventar el telescopi per la qual va descobrir Mart, també altres planetes com Venus Júpiter,estrelles… També calculava les velocitats dels canons i altres objectes. El 1613 va observar per primer cop i amb molt de compte el Sol i la Lluna. Finalment va morir el 8 de gener de 1642.

Opinió.

Trobo que aquest llibre és molt avorrit, millor que s’ho llegeixi la gent que vol ser científica.

També hi havia algunes paraules que no entenia.

amina drizi

Déu i els déus

Editorial: Cruïlla
Autors: Brigitte Labbé i Michel Puech

RESUM:

Aquest llibre, ha sigut molt interessant. Tracta dels Déus. Hi ha persones, que creuen que només hi ha un déu, altres, que n’hi ha dos, i altres, que no n’hi ha cap de déu.
Tots i totes tenim maneres de pensar diferents, però, això no vol dir que la nostra manera de pensar sigui la millor. Hi ha persones, que fan xantatge a d’altres persones perquè creguin amb la seva religió; això no està bé fer-ho, tothom és diferent i tothom pensa diferent. Algunes persones, abans de tenir un fill o filla i és la primera vegada, resen als déus o al déu, que tot surti bé. Aquest llibre, també ens explica, que hi ha coses que sabem, i coses que no ho sabem, ens ho creiem. Podem dubtar si el regal que ens portarà el Pare Noel o els Reis Mags ens agradi o no, no ho sabem, però sí que sabem, que vindrà Nadal, no ho sabem, ens ho creiem. Si en Miquel està enamorat de la Dolors, només ho sap la Dolors si ella també està enamorada d’en Miquel o no, no ho pot preguntar a ningú més que no sigui la Dolors. Ella, potser li dirà que també està enamorada d’ell, o potser no.

OPINIÓ:

És un llibre molt important, està molt bé el que diu, i també és molt real i té tota la raó.
De vegades, les persones no ens sabem comportar amb altres persones,
i no sabem tenir respecte a les maneres de pensar d’una altra persona,
mai ens hem de creure que la nostra manera de pensar és la millor.

Joana Sirera Fabregat