Manar i Creure

Resum:aquest llibre m’ha ensenyat a quÈ no sempre haig de manar perquè  sinó al final em quedaré sense amics, però també ets ruc per si et fas creure. Mai t’han de fer creure sinó que tu has de fer el que vulguis.

També sempre hi ha una persona que la fas creure i aquesta persona ets tu,

perquè a la llarga la gent se’n cansa. Per exemple al llibre hi surt una petita història de 4 nens que es disposen a fer concursos de castells de sorra , total que n’hi ha un que vol manar i els altres accepten la resposta, però al dia següent el van deixar plantat perquè sempre era ell el cap de tot.

També hi sortia una historieta en la qual hi ha un nen que es diu Noè i té 5 any i diu que de gran vol manar, perquè veu als seus pares cada dia com el manen : fes el deures, posa la taula etc.

 

Opinió personal: Aquest llibre com he dit al principi m’ha ensenyat a què no sempre has de ser el cap de tot.             

VICENT VAN GOGH

Resum:Vaig néixer l’any 1853, el 30 de març a Groot Zunder (Holanda), i l’1 de maig va néixer el meu germà Theo, però ell va néixer el 1857.

A mi m’agradava molt dibuixar però no era el meu.

Al 1862, vaig fer els meus primers dibuixos d’animals, al 1864 vaig haver d’estudiar francès, anglès i alemany al col·legi de Zevenberges perquè vaig veure que era molt necessari aprendre’n.

Amb el meu germà Theo ens enviàvem moltíssimes cartes per a donar-nos senyals de vida, jeje.

Els meus pares em van enviar a un orfanat de França , pel meu comportament.

1885 va morir el meu pare. Era una persona meravellosa. Uns del meus grans amics impressionistes van ser: Pissarro,  monet, Degas, Renoir i Seusat.

Al 1888 vaig tenir una gran crisi nerviosa i em vaig tallar l’orella.

El 1891 va morir el meu germà Theo i jo vaig morir un any abans el 29 de juliol de 1890.

 

Opinió personal: Aquest llibre no m’ha agradat gaire, però la frase que més m’ha agradat és:

HE OMPLERT EL MÓN DE COLOR, VIDA I ENERGIA.       

LA VIDA I LA MORT

 

Resum:Aquest llibre parla sobre la vida i la mort. Al llarg de la nostra vida hi, ha un punt en que ens morim.

Ens podem morir de vells, com molts casos, i és el més lògic, però hi ha vegades que ens morim en un accident o coses així. És més fort si et mors d’accident, perquè t’agafa de sobte, però la gent gran ja se sap que un dia o altra es moriran.

I la vida s’ha d’aprofitar perquè és el que he dit abans, que un dia o altre ens morim.

Al llibre hi surt una història, per exemple que dos nens que van a buscar bolets, no és cap disgust, però ara bé si

hi van i els arranquen malament i els hi tallen la vida.

I tot això ho van fer per guanyar diners, per fer viatges a les atraccions,… Aquells bolets eren vius però ara sún morts.       

 

Opinió personal: A mi m’agradaria viure fins als 100 anys però serà difícil, perquè nomes tinc 11 anys i encara em queda bastant vida.

Aquest llibre parla més aviat de la mort i l’he trobat massa trist.

Maira

Picasso

Picasso: Vaig néixer a Màlaga (Espanya)el 1881. El meu pare era professor de dibuix, va dirigir els primers passos artístics d’aquell que esdevingué una de les figures més representatives i influents del segle XX .

He passat per diverses fases: èpoques blava, rosa i precubisme, cubisme etc.

Els meus quadres eren a França (París) i jo volia que fossin a Espanya el meu país.

I per fi els vaig convèncer, segur que el que vosaltres coneixeu més és el Guernica. El Guernica és una gegantesca composició que pretén anunciar la Guerra. Si el voleu veure l’heu d’anar a veure al meu museu anomenat és clar com no, Picasso.

Durant la meva vida he tingut moltes males experiències i moltes d’alegres, per exemple unes coses alegres…: Que vaig tindre molta sort a trobar dones meravelloses i formar famílies, i ara tinc molts fills; la meva comunió que va ser l’any 1896, que vaig estudiar a l’escola de les Belles Arts de Sant Fernando (Madrid),al 1900 vaig fer la primera exposició. Al 1905 comença l’època rosa, al 1935 vaig pintar Les senyoretes del carrer d’Avinyó. El 1901 començà l’època blava.

Va néixer el meu primer fill Paulo, al 1935 va néixer la meva segona filla Maia, al 1937 vaig pintar el Guernica, al 1947 néixer el meu tercer fill Claude, al 1949 va néixer la quarta filla anomenada Paloma.

I altres de tristes com ara que l’any 1913 va morir el meu pare i l’any 1939 morí la meva mare.

I per desgràcia el 8 d’abril de 1973 em vaig morir

 

Ja us he explicar ena altra part de la meva vida.

 

Opinió personal: Aquest llibre ara ma ensenyat una altra cosa de la gran i meravellosa vida de Picasso.

 

 

Maira

 CRISTÒFOL COLÓN

 

Resum: El 1451 va néixer Cristòfol colon a Gènova, no se sap. El 1469 va viatjar al voltant de Gènova, i aquell any es va casar amb una princesa catòlica.

Al 1476 Colon es va posar a viure a  Portugal, des del el 1476 al 1483, es va. dedicar a navegar per  l’Atlàntic: des d’ Islàndia fins a Guinea .   Al 1479 Cristòfol va tindre el seu primer fill anomenat Diego, i al 1488 va néixer el segon fill anomenat Hernando. Els dos eren de diferents mares.   Al 1484 Juan II de Portugal va dir que no als plans que havia planejat  fer.  Al 1860 els reis catòlics van escoltar per primera vegada a Cristòfol. 

Al  1493 van triomfar a Barcelona.

Cristòfol Còlon va descobrir Amèrica al 1500.

I al 1506 va morir a Valladolid.

 

 Opinió: Jo opino que aquesta col·lecció t’ensenya molt dels famosos i descobreixes coses noves. És un llibre molt interessant.    

 

Maira Troyano Tapies

RIURE I PLORAR

Resum: Tracta d’explicar-nos com funcionen els nostres sentiments, perquè de vegades fem coses que no entenem.

De vegades riem del altres sense adonar-nos-en conte i al nen o nena li estem fent mal.

En definitiva ens explica, posant-nos exemples normals de la vida, el perquè de la nostra manera d’actuar , pensar, parlar, o fer depenent de la situació i del que sentim.

 

 

Opinió personal:jo opino que tot el que diu aquest llibre és veritat. Com ara jo me n’estic rient d’una nena i amb aquella nena li estic fent mal per dins.

ho sap massa bé.

       

 

Maira Troyano

La violència i la no-violència

Opinió Personal:
Aquest llibre està molt bé perquè ens explica coses sobre la violència i la no-violència.
Resum:
Aquest llibre explica que hi ha coses que s’han inventat per substituir les batalles de la guerra. Molts esports són violents, fan patir, i la gent que els practica hi pren mal, i de vegades fins i tot hi arrisca la vida. La violència que esclata és un comportament típicament humà. Cal que siguem sensibles a qualsevol espurna per poder impedir ràpidament el naixement de la violència. Sempre hi ha motius per a la violència, i sempre n’hi haurà. De motius per estar furiosos, per estar enrabiats, en tenim cada dia.

Qui és ?

És un nen. És alt i prim. Té la cara perfecta, els ulls marrons clars, les pestanyes llargues i fines, la boca gran, els llavis prims, les orelles normals, el nas petit i el cabell marró i llis.

Té els braços llargs i forts, les mans grans, i, els peus grans. Té l’espatlla recta i forta. La panxa, petita i una mica llarga té la roba a la moda, té la samarreta blanca amb lletres negres i uns simples texans molt moderns. I les sabates converses. El seu caràcter és molt simpàtic, i li agrada molt toca la guitarra i cantar.

Qui és?

És un famós personatge  de  cinema  àntic , és baixet  i prim . Té la cara ovalada . Té poc cabell  i de color negre . Els ulls són grans i vistosos .Les celles són llargues , té un bigoti  petit   . Normalment porta un barret negre i camisa .És un  humorístic , molt famós que ha fet més de 50 pel·lícules.