Aquest llibre tracta d’un cantant molt famós, creador dels beatles, és en John Lennon. John va néixer el 29 d’octubre de 1940 enmig de la segona guerra mundial.

Durant la seva vida va patir molt, per aquesta raó anava malament en els estudis i va començar a tocar la guitarra.

Va ser pare de dos nens, el primer és el Julian, que el va tenir amb la Cynthia(Cyn), i el segon és en Sean, el va tenir amb l’amor de la seva vida, la Yoko Ono.

M’ha agradat moltíssim, és el millor llibre de la col·lecció. M’ha fascinat la vida del John Lennon. És molt interessant, l’únic que és una mica trista perquè es mort molta gent, no pot estar amb el seu primer fill…

Espero que a tothom li agradi tant com a mi.

RESUM

Aquest llibre ens explica una mica la vida de Gandhi, un home hindú molt religiós que estava disposat a fer qualsevol cosa per la pau i la llibertat de la seva pàtria. Ell sempre intentava fer les coses pacíficament. A la seva època els britànics, feien injustícies molt grans als hindús per la simple qüestió de ser d’un altre color. Tot i que als hindús sempre els ajudava, els britànics mai deixaven que la Índia fos independent, no els hi feia mai favors. Ell ho arreglava amb una arma molt peculiar,  l’arma de la veritat; aquesta arma, normalment, ho solucionava tot. Era un home molt bo, sempre intentava que tothom tingués els mateixos drets i socorria a tot el món, sense distincions de cap mena.Quan ell va morir milions de persones van plorar per ell, perquè havia sigut Mahatma, “l’ànima gran”, i per damunt de tot, un senyor a qui respectar.

OPINIÓ

Crec que aquest llibre, tot i que només volia explicar la vida d’una persona, fa pensar bastant en què la majoria de coses, es poden resoldre parlant, sense força ni armes. M’ha agradat descobrir la vida de Gandhi perquè es va portar molt bé amb tota la societat, sense marcació. Era un home admirable. Tothom s’hauria de portar així de bé. Si tots ho féssim, al món no hi hauria tantes guerres.

M’ha agradat i el recomano.

Laia Martí

RESUM

Aquest llibre ens explica perquè existeixen els déus. No paren de repetir que és per donar sentit a les coses. Quan no sabien perquè plovia deien: – És obra de déu. Així les coses es solucionaven. La gent hi creia i encara hi creu perquè si els passa algun cosa, tenen la “seguretat” de que tot sortirà bé. Les persones no poden obligar a ningú a què cregui en el seu déu, ni en que cregui en déu i en què no hi cregui.

OPINIÓ

Ja he descobert perquè la gent creu en déu. És avorrit perquè sempre diu i repeteix el mateix, sembla un disc ratllat.

Ara sé que Déu era i és una explicació.

Laia Martí García

l’èxit i el fracàs

Resum: Hi ha molts tipus d’èxit i de fracàs: l’escolar, el de casa, el de tot arreu que sigui teu, o hi vagis.

Si et portes bé faràs èxit, per exemple, amb el amics, però si et portes malament fas fracàs (com dèiem dels amics), no tindràs amics.    

Si al teu pare o mare li dius que vols allò i no t’ho donen, tu vas burxant, que si em portaré bé, que si jo que sé… fins que al final s’aconsegueix. Però tot allò que li has dit només dura un dia.

Però en canvi si tu et portes malament, pegues, insultes als pares i així segur que el que vols no t’ho donaran.

Opinió personal: JO opino que aquest llibre té tota la raó. Jo això de burxar també ho faig jejeje.

ANNA FRANK

Resum: Anna Frank era una nena com les altres però es va fer famosa pel seu petit diari que li va ficar Kitty.

Anna Frank va passaR la guerra, i va haver d’anar a un refugi, per      salvar-se. La casa la compartien amb una altra família que es deien els Van Pels. L’Anna Frank es va enamorar del fill Peter.   A la seva habitació hi havia tot de fotos de les reines de diversos països.

Va arribar un punt en què ja van poder sortir al carrer, anar al parc després d’anar al col·legi etc…

Opinió personal: El llibre amb si m’ha agradat molt, tot el que va dir, va ser tot veritat.

Hi ha pàgines que m’han fet pensar.  

LA VIOLÈNCIA I LA NO-VIOLÈNCIA

Resum: El llibre en concret parla de la violència.

Sempre hi ha algú que forma la violència.

Hi ha moltes maneres de provocar-la, mirant de reüll i fent carotes n’és una, perquè a la persona la mires de reüll i acabaràs pegant.

També hi ha la següent: passar directament a pegar. Aquesta és la que més es coneix. Al llibre hi surt una historieta que a una botiga de vendre pa , la dependenta, a la gent gran els  donava el pa recent fet, i en canvi a l’altra gent, els i donava el pa que li va sobrar el dia abans. Vam quedar en un acord, de que no anirien a buscar més pa, ni coques, ensaïmades, pastissos…

Fins que un dia la pastissera es va quedar arruïnada. Això es la no violència.              

Opinió personal: Aquest llibre m’ha semblat meravellós. Jo també estic contra la violència.