RESUM :

Agatha era una escriptora britànica, nascuda el 1890 a Torquay. Era coneguda com, la reina del crim, la dama del misteri, i moltes altres denominacions. Va ser la creadora dels personatges Hercule Poirot i Miss Marple. Va escriure desenes de novel·les de misteri i novel·les romàntiques, poemes i obres teatrals, per exemple, Assassinat a l’Orient Express, Deu negrets van anar a sopar, Els tres ratolins cecs… , i es calcula que va publicar més de dos mil milions de llibres en quaranta-cinc idiomes.

Agatha era una dona senzilla, un xic tímida, i adorava els seus amics; i ella es considerava, a més, curiosa i molt però molt treballadora; també li encantava viatjar a llocs exòtics.

Va morir el 12 de gener de 1976, tenia vuitanta-cinc anys, i se’n va anar tranquil·la i satisfeta després de tenir una vida molt activa, gairebé de pel·lícula o novel·la. La van enterrar a l’església de Saint Mary, a Cholsey.

OPINIÓ :

ANNA DOMÍNGUEZ CAMARASA

Resum:

Charles Chaplin va néixer el 16 d’abril de 1889 a Londres, considerada la capital del món. Va ser actor de cine. Feia cine mut, i quan es veien les escenes, tocava un grup de música amb directe a la vora per animar les pel·lícules. De petit era pobre i vivia junt amb la seva mare  Hannah i el seu pare Charles Chaplin, també vivia amb el seu germanastre Sydney. El seu pare es va separar de la Hannah i ella es va tornar boja. La van posar al manicomi i a Charles i a Sidney a l’orfenat. Al cap d’uns anys van treure la mare del manicomi i els nens de l’orfenat. Un dia Charles va fer riure a unes persones i li van tirar monedes.

Aquell va ser el seu principi, i només tenia cinc anys. El van contractar en moltes companyies fins que es va fer ric. Feia moltes pel·lícules per any. A la gent li agradaven molt les seves pel·lícules, però hi havia gent que el criticaven. El 1952 el van expulsar dels Estats Units, i se’n va anar a Suïssa. Allí va morir el 25 de desembre de 1977.

Opinió:

M’ha agradat molt aquest llibre perquè he après moltes coses sobre la vida de Charles Chaplin. Jo no en sabia gran cosa però després de llegir-me aquest llibre, ja sé moltes coses sobre ell.

    Àlex Fernández Batalla

Resum: Cada dia fem servir la paraula i el silenci quan ens volem relaxar. Necessitem temps per parlar i temps per descansar i no fer servir la paraula. A vegades, la paraula és una arma per defensar-se, per exemple quan ets petit i no pots parlar perquè sols saps dir: “jiuhdbcksbd”, ningú entén el que estàs demanant. El silenci és important per escoltar i pensar , no sempre hem d’estar parlant!

Opinió: El llibre no és que sigui molt engrescat i divertit, però és veritat que hem d’estar més calmats i és una de les coses que jo precisament no faig! M’agrada molt parlar, explicar les coses, no m’agrada estar tranquil·la ni callada!

Helena Llordés Coca

ANNA FRANK

RESUM:   El llibre d’Anna Frank tracta de la seva vida tan lletja que va tenir. Va néixer a la Segona Guerra Mundial. L’Anna de petita va tenir una amiga anomenada Hanneli. Elles dos van passar per molts moments difícils. L’Anna va tenir una germaneta, el seu nom era Margot. Un bon dia al seu pare li van enviar una carta horrorosa. Aquella carta volia dir que havia d’ anar a parlar amb l’Adolf Hitler. L’Anna i la seva família van haver de marxar del lloc on vivien. Se’n va anar a la casa del darrera. Allà era on tenia l’oficina el seu pare i els seus companys. A la casa havien de parlar molt fluix, no els podia sentir ningú. Ella no li agradava gents està amagada de Hitler. No podia sortir al carrer, ni passejar pel parc, ni parlar amb les amigues, ni anar al cinema…      L’Anna a la casa del darrera va escriure el diari tan famós que tothom coneix.

OPINIÓ PERSONAL: Aquest llibre m’ha agradat molt. Perquè no sabia res de l’Anneliesse Marie Frank ( Anna Frank ). Jo no sabia que havia viscut a la Segona Guerra Mundial, ni com era la seva vida…       Jo recomanaria el llibre perquè és super bonic i et fa pensar com vivien abans, com vestien…

Mar Eroles Balagueró

                    Ser i aparentar (pensa-hi)

 Resum: Ser i aparentar és completament diferent. Ser és realment com ets. En canvi aparentar és el que tu vols ser. Hi ha persones que volen aparentar el que no són. Tothom alguna vegada ha volgut aparentar el que no és per exemple: t’has volgut vestir d’una manera diferent a la de sempre sols per aparentar als altres que ets modern quan amb veritat t’agrada anar vestit d’una altra manera.

Opinió: A mi aquest llibre m’ha semblat força bé m’ha fet pensar amb coses que jo mai hagués pensat, a vegades jo també he volgut aparentar el que no sóc per impressionar a la gent.                

                                                                                                                                                                      Júlia Bonjorn Boreu