Autor: Lluís Cugota i Teresa Martí
Col•lecció: Em dic…
Editorial: Parramón.

Resum:
Charles Darwin va ser un científic que va néixer a Anglaterra.
De petit no li agradava anar a l’escola però la caça i fer col•leccions si. Més tard va anar a estudiar a la universitat de medicina, però tampoc li va agradar. Després va estudiar matemàtiques, tampoc li agradava però va aprovar.
Al cap d’un temps li van enviar un carta sobre si volia fer un mapa d’Amèrica del sud i ell els havia de ajudar. Hi va anar i ho va explorar tot, va pensar que els humans havíem sortit del ximpanzés i els orangutans i havíem evolucionat.

Opinió:
Ha sigut un llibre una mica avorrit perquè tota l’estona parlava de l’evolució, els llibres que havia fet i la seva vida.

Jofre Pedrós Pujades

Aquest llibre parla de diferents històries sobre tenir èxit o fracassar. La primera història és d’una cantant famosa que és diu Jessye que té molt èxit però se li ha pujat al cap i creu que és la millor en tot i que al final acaba estant sola sense amics. Les primeres històries parlen de que encara que fracassis o tinguis èxit mai t’has de donar per vençut. Més endavant parla d’un noi que fa una festa i només venen cinc persones a ella però ell creu que hi ha un munt de gent. Amb això el llibre explica que hi ha diferents punts de vista per a cada cosa per a un seria fracassar i per l’altre tenir un èxit total.

OPINIÓ:

M’ha agradat aquest llibre perquè ens diu que encara que fallem una i altra vegada mai no ens hem de rendir com ho fa el noi de la portada que va amb tiretes de tan caure però encara segueix intentant-ho.

Últimament, s’ha debatut molt els preus pels productes produïts pels pagesos. M’he adonat que no es valora el producte de la nostra terra , i a la gent li és igual menjar productes estrangers que d’aquí.

Dissabte 20, es va fer una manifestació sobre això, denunciant els preus que cobren els pagesos, respectivament als que es cobren al consumidor. Pot passar de 10 cèntims, a 1 € des del pagès al consumidor. Tots aquests diners se’ls queden els intermediaris. Això obliga a importar, ja que, la feina de pagès no és rendible, i no es produeix prou menjar sigui carn, fruita, cereal o altres.

Volem menjar pa amb tomata estrangera ratllada, sucada al pa amb un pinzell? Són justos els preus que tenen els cereals, la fruita, la carn o altres productes d’aquí? Els pagesos són els que cuiden la terra, i per això ens hem de posar del seu cantó. Si volem menjar productes estrangers, que poden haver sigut ensulfatats amb productes il·legals o tòxics, no anem bé.

Joana Nabau Jové