Si jo fos un genet

Si jo fos un genet

estaria molt inquiet.

De vegades saltaria

i un bon nyanyo em faria.

Però el més important és anar a cavall

saltaria, galoparia per tota una vall.

Per l’estiu tota la cuca viu

i amb mosques i mosquits

néstariem ja ben tips.

Quan ja ens haurien picat

els matarien a grapats.

Un dia va ensopegar

i vaig caure al mig d’un pinar.

Tot saltant i galopant

passen els dies volant.

Al final acabem cansats

i cap a casa a sopar.

L’endemà al despertà vaig

continuar

i així no es va acabar

i sempre puc estar

se’n un genet

molt inquiet

que puja a un cavallet

que no pot estar quiet.

Saltant i galopant

els dies van passant…

Titulo: Cuatro ratones en el salvaje oeste.Escritor: Geronimo Stilton.Editorial: Destino.Colección: Geronimo Stilton.  

Resumen:Una vez Geronimo Stilton se fue con su familia, Tea, Trampita i Benjamín al salvaje oeste.Caminando llegaron a un pueblo que se llamaba Cactus City, era muy pequeño pero había de todo. Fueron a una tienda y se pusieron la ropa que se llevaba allí.Un día Stilton fue a un bar, pedio una manzanilla y le cayó, entonces al salir trepisó a Caraplato que era el ratón más grande i más fuerte del pueblo.Caraplato se enfado mucho y le dijo que harían un duelo.Cuado se reían de el resbalo con una patata y sin querer le dio una patada, choco de morros, le lanzo una sandía, entonces, toda la gente le aplaudieron y dijeron que era el ratón más fuerte de la ciudad entera.Un día vino el jefe de los pistoleros decía oro a cambio de agua, y les dijo que alguien se tenia que enfrentar a Bubi, si ganaba dejaría en paz el pueblo y si no se quedaría.Se entregó Stilton, entonces todo el pueblo fue a ver el reto, era muy lejos y atravesaron el Gran Cañón, fue una prueba muy difícil pero se lo pasaron bien.Llegaron al rancho de Mediarrata Medianoche, pregunto donde esta Bubi y era un toro bravo. Subió al toro, le persiguió y reboto contra la pared, entonces vio que en la oreja tenia una espina de cactus, la sacó y Bubi se calmó completamente.Entonces gano y dejo de molestar a cactus city, fueron a dar el agua a todo el pueblo y le nombraron sheriff, pero Stilton le dio la estrella de sheriff a Caraplato por que se lo merecía. 

Opinión: Me ha gustado mucho por que es de mucho humor, han hecho un viaje muy bonito y Geronimo deja de ser un covardica.

Nombre: El misterio de los cachorros desaparecidos
Autor/a: Pilar López Bernués
Editorial: Bruño
Colección: Alta///al
Resumen: Este libro habla totalmente de misterio.
Se trata de un grupo de amigos que se llaman Rafa, Ana, Nuria, Alex, Víctor y Jordi.
Ana acababa de mudarse a una casa muy acogedora con jardín, buhardilla y bosque al lado y en las afueras de Barcelona.
Cuando acabaron de mudarse, Ana propuso de invitar a sus amigos el viernes siguiente a toda su tropa y como le dijeron comenzó a llamar. Todos aquél día pudieron venir.
El viernes por la noche, ya habían venido todos menos Rafa (el más mayor), que venia con autocar.
La tropa incompleta, fueron a buscar a Rafa a la parada de autobús. Decidieron ir por el bosque y eso les costó muy caro porque como era muy frondoso y lejos de Barcelona la verdad es que allí te asustabas. De vuelta, se encontraron unos cachorros y los dejaron en el jardín pero les costó convencer a Carlos (el padre de Ana).
Llegaron a las diez y media y con invierno ya no se veía nada. Como los cachorros eran pequeños y recién nacidos, lloriqueaban y por eso hicieron turnos y cuando le tocó a Nuria, los cachorros los habían robado, ya no estaban en el jardín.
La mañana siguiente, fueron al polideportivo y encontraron a un niño que se llamaba Samir más o menos de su edad. Unos cabeza rapados, le amenazaron porque era magrebí y nadie lo vio pero todos llevaban pintadas nazis en los brazos con pintura permanente. Invitaron a Samir a su casa y resulta que los perros que habían acogido eran de él.
La mañana siguiente se fueron hacia el bosque y allí descubrieron a las cabezas rapadas enseñando a matar a perros cazadores. Pero suerte que Víctor y Jordi avisaron a la policía y todo se punió en orden: Los rapados en la cárcel y un amigo más para la tropa, Samir.
Aquél día se despidieron y sobretodo Ana y Rafa se dieron un beso muy fuerte porque como eran casi pareja, no habían tenido tiempo para hablar solos.

Opinión: Este libro me ha gustado mucho ya que habla de misterio. Primero no me interesaba y no lo leía pero al final me enganché y lo leí todo sin parar.

Jordi

Nom: Annelies Marie Frank
Autors:
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Anna Frank 12 juny 1929 – principis de març de 1945. És a dir, va viure uns quinze anys. Va ser una adolescent jueva que va escriure en el seu diari personal tot l’horror de l’època de Hitler.
El dotze de juny de 1929, va néixer a Frankfurt Anna Frank. La seva germana Margot era pacífica i tranquil·la i ella era tot el contrari: era hiperactiva. Sort que de gran es va anar calmant.
Sempre parlava i no callava mai. Mentrestant ella xerrava i jugava molt quan era petita, a Alemanya estaven passant fets horripilants. Adolf Hitler havia fundat el partit nazi i odiaven el judaisme, homosexualisme, discapacitats i gitanos. Però Adolf Hitler, no es va conformar amb Alemanya sinó que al final volia conquerir el món tal com també explica clarament una escena de “El gran dictador ”. També als jueus els va obligar posar l’estrella de Josep com a símbol jueu.
Les condicions de vida es van posar tan malament que es van haver de mudar cap a Holanda a veure la seva padrina i a més el seu pare es volia muntar una empresa de peptina, una substància que es posa a la melmelada casolana. Estava tant de bé amb l’àvia però es van haver de separar perquè van emigrar cap a Amsterdam.
Allí va conèixer una noia de la seva edat que coincidien amb grups de música, menjar i fins i tot era jueva. Es deia Hanneli.
El dia que va fer tretze anys, li van regalar molts regals però n’hi va haver un que li va cridar l’atenció: un diari. I aquell mateix dia va començar a escriure sobre l’horror del genocidi i tot el que estava passant en aquell món en aquell moment.
Als mestres els hi va fer una redacció perquè no callava i com que la va fer perfecte es van donar per vençuts. Li deien “l’Anna la parladora”.
La seva mare i el seu pare, ja havien començat a preparar un amagatall per situacions extremes i llavors va arribar una carta cap a la Margot i el pare de l’Anna. Allò volia dir que havien d’anar al camp de concentració. Llavors l’endemà al matí, després d’aixecar-se, van anar cap a l’amagatall. El lloc on es refugiaven, era al darrere de la empresa on treballava el seu pare i l’Anna ja li va posar un mot: La casa del darrere.
Allí també hi van tenir diferents jueus: com per exemple els Van Pels, una família que també era jueva i llavors un dentista.
Tots la criticaven i ella s’hi defensava severament. No van poder amb l’Anna.
Els Van Pels, tenien un fill i ella creia que era avorrit però quan va començar a xerrar, va descobrir tot el contrari: amable, simpàtic i generós. Cada dia s’inventava per anar-lo a veure i al final es van fer imprescindibles aquelles xerrades.
Mentrestant vivien en la casa del darrere, els seus protectors que eren els que portaven menjar, llibres, aigua… els van trair i va venir un policia de Hitler que els va capturar i els van portar cap al camp de concentració.
Allí els van separar homes i dones i l’Anna no el va tornar a veure mai més.
Al cap de dos mesos, a l’Anna i a la Margot les van traslladar cap a un altre camp i allí es van morir de tifus.
Una frase que m’ha cridat l’atenció és que els nazis van apagar la vida de l’Anna però no la seva veu perquè gràcies al seu diari explica l’horror que va passar en el món en aquells temps.

Opinió: L’Anna, tot i que va tenir una vida dificultosa per ser jueva va tirar endavant i no es va rendir i crec que això moltes persones no ho haguessin fet. Crec que aquest llibre és bo per aquesta iniciativa.

Jordi

Nom: Marco Polo
Autors: Núria Barba i Xavier Salomó
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Marco Polo va néixer el quinze de setembre de 1254 a Venècia i va morir el 1325 (no es sap el dia). És a dir, va viure setanta – un anys.
Marco Polo quan tenia cinc anys el seu pare i el seu oncle van viatjar cap a la Xina, on allí van conèixer un rei que els va tractar molt bé. Al cap de deu anys la mare de Marco havia mort i ell com que li havien promès a l’emperador que tornarien amb sacerdots van agafar a en Marco i se’l van emportar cap a la Xina. Pel viatge, havien trobat molts perills: atacs de lladres, tempestes, huracans,… i tot això va fer marxar tots els sacerdots que portaven cap a Xina. Quan per fi havien arribat, els van portar cap al emperador que es deia Gran Khan. Al seu oncle i al seu pare els van acollir de seguida i Marco també va ser molt benvingut.
Marco tenia ja uns vint anys, ell volia estudiar xinès i a més aprendre a tirar amb l’arc i allí li van ensenyar amb els millors mestres de tota la Xina.
Quan ja sabia molt bé l’idioma, el va enviar a que fes de secretari a tots els pobles del revoltant, o sigui que si els faltava alguna cosa, li comunicava a l’emperador i ell feia tot el que podia per acontentar-los.
El que li va fascinar més va ser la llibertat que tenien de creure en el que volia cadascú i a part també la muralla de Xina perquè ni que haguessis pujat a la torre més alta del món no la veuries tota i a més en aquell temps encara no s’havia acabada.
A la família de Marco, els va invitar a un dinar que va ser molt bo per les espècies d’aquell país i que a més tothom segons la importància estava classificat més a munt o més avall.
Dos anys després d’haver entrat al servei de Khan, Marco va ser enviat a l’Índia perquè Khan volia que Marco fos molt llest i a més perquè li tenia molta estimació. Allí va descobrir nous animals: elefants, rinoceronts,… però el que li va cridar més l’atenció va ser que per agafar diamants en aquella terra havien de tirar carn de la més bona perquè hi piquessin les àguiles i després quedaven els diamants enganxats a la carn. Però no s’hi tiraven perquè estava ple de cobres amb un verí mortal.
Quan tenia trenta cinc anys, van decidir tornar cap a Venècia, cosa que Khan no els hi va donar permís. Però com que el besnét de Khan volia casar-se li va enviar la princesa més vella de totes i Marco, el seu pare i el seu oncle van decidir acompanyar-la i aprofitar el viatge cap a Venècia. A Khan no li va fer molta gràcia però els va deixar marxar. Però abans d’anar cap a Venècia, els van donar una riquesa immensa i van anar cap a la ciutat dels canals.
Quan van arribar tenia trenta – sis anys i havia passat vint – i – quatre anys a la Xina! Llavors es va encoratjar per anar a la guerra de Gènova i allí el van empresonar. A la presó, va conèixer un escriptor on va escriure totes les aventures de Marco Polo que es diu així: “Llibre de les meravelles del món ”.
Quan va sortir de la presó, va conèixer una dona amb la qual s’hi va casar i van tenir tres filles: Fantina, Bellela i Moretta.
El 1325, va deixar el seu testament i poc després morí. Però la seva frase cèlebre va ser: “A vosaltres, reis, prínceps, mercaders i joves aventurers us deixo aquest relat que teniu entre les mans, perquè aprengueu a estimar i respectar les meravelles del món.”

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat perquè a mi també em fascina viatjar i per això l’he entès. Marco Polo va ser un home primer normal i després amb molta cultura gràcies al fet de viatjar i com diu aquest llibre només s’aprèn llegint, escoltant llengües diverses, i viatjant

Jordi

Nom: Pablo Ruiz Picasso
Autors: Eva Bargalló i Violeta Monreal
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Guardonada.
Resum: Pablo Ruiz Picasso va néixer el 25 d’octubre de 1881 a Málaga i va morir a Mougins el 8 d’abril de 1973 a França. Picasso és un dels pintors més reconeguts a Espanya.
Ell 1881 Pablo Ruiz Picasso va néixer a Màlaga i com que el seu pare ja era mestre de pintura li va donar l’amor per la pintura. De seguida, Pablo va mostrar el do que tenia amb aquell art i per això el van apuntar en una escola on ràpidament van saber el talent que tenia per ser pintor.
El 1892, el seu pare, va obtenir una plaça de professor a l’Escola de Belles Arts de Guarda, la Corunya. Allí els mesos que van passar a Galícia no van ser molt agradables per Picasso i la seva família perquè en aquells temps els mestres no guanyaven ni un ral. Després d’aquestes vacances a Galícia, a l’estiu van tornar cap a Màlaga i després van anar cap a Barcelona, a finals del setembre de 1895 i allí es van instal·lar al casc antic. En aquells moment Barcelona estava patint una transformació grandíssima. Fins i tot era la ciutat més modernitzada amb cultura i amb eines de treball. També igualava a França i Viena, unes de les capitals amb més cultura.
El carrer Reina Cristina, número 3, va ser la seva primera adreça a Barcelona.
El 1896 a les vacances d’estiu van marxar cap a Màlaga però abans va participar a la III Exposició de Belles Arts i Indústries amb el quadre de la primera comunió de la seva germana Lola que és diu “La primera comunió”.
El juny de 1987, va tornar a provar l’oli amb el quadre “Ciència i caritat” i ho va exhibir a l’Exposició General de Belles Arts de Madrid. Per això va obtenir la menció honorífica.
El 1898, encara era a Madrid i allí va agafar l’escarlatina. I el 1904, va anar cap a França i allí es va instal·lar definitivament.
El 1899, va tornar a Barcelona i va anar a la taverna que es deia “Els quatre gats” on va fer molts amics artístics.
L’any 1901, va començar l’època blava pels seus sentiments: es trobava sol i trist. Per això a tots els quadres d’aquella època el color predominant era el blau.
Però després, com tothom diu a mals grans cures grans, llavors va ser l’època rosa on expressava que estava content amb el que tenia i feliç amb el que l’envoltava.
El 1907 pinta el quadre “Les senyoretes del carrer d’Avinyó”. A molts no els va agradar aquest quadre ja que començava l’època del cubisme i l’abstracció. (O sigui fer un quadre amb figures geomètriques).
Entre els anys 1913 i 1914, va descobrir un nou estil: el colaix on als primers quadres surten la mandolina i la guitarra.
El 1917, se’n va anar cap a Viena on va conèixer la seva primera esposa: Olga Koklova. I amb aquesta ballarina van tenir un fill: en Pablo.
El 1936, va esclatar la guerra fins al 1939 i Picasso es va assabentar que les forces aèries de Hitler bombardejaven Guernica i va començar a pintar un quadre amb l’impacte que va tenir en sentir-ho. Per això el quadre es diu “Guernica”.
El 8 d’abril de 1973, mor a França de gran. Total que va viure 92 anys.
Però el que ens va deixar va ser uns 20.000 quadres. Apart també ell en principi era un nen més aviat pobre i que es va anar fent famós gràcies a pencar o sigui que sí que va ser un bon pintor però també s’ho va currar.

Opinió: Aquest llibre m’ha agradat molt ja que Picasso era d’una família miseriosa i gràcies al seu esforç personal va aconseguir ser el millor pintor d’Espanya.