Redacció de la biblioteca
Respon
Arxiu mensual: novembre de 2008
Danubi blau
Iniciem aquest itinerari en una ciutat meravellosa, elegant, imperial, eterna … Una ciutat que podria ser ben bé el cor d’Europa, i que viu la música amb una enorme intensitat; que et sembla si la descobreixes escoltant aquesta Audició?
Efectivament, això és un vals, el conegut vals El Danubi blau de Johann Strauss, que ens remet directament a Viena, la capital d’Àustria.
El vals és una dansa de ritme ternari que es balla en parella i que és coneguda arreu del món. Curiosament el seu origen el trobem al país veí, Alemanya.
Segles enrere, mitja Europa ballava les contradanses, importades d’Anglaterra. Sota aquesta denominació (que prové de l’expressió anglesa “country dance”) s’hi trobaven una enorme quantitat de danses de diversos tipus, però totes de caràcter rústic, alegre i viu, que es practicaven bàsicament en el medi rural.
Una d’aquestes contradanses que es va fer molt popular a Alemanya, era el “Ländler”, una dansa de ritme pausat i compàs ternari que es ballava en parella. Aquest Ländler és precisament l’origen del vals, que es va popularitzar a finals del segle XVIII a Viena i poc després a Anglaterra.
Però aquest nou ball va trobar una forta resistència al principi, pel seu caràcter excessivament “sensual”. Al 1805, un viatger i historiador de l’època, l’anglès Burney, va definir el vals en una enciclopèdia, com a una “desenfrenada dansa alemanya de moderna invenció” i feia constar la preocupació que sentirien les mares angleses si veiessin les seves filles tractades amb tanta familiaritat en ballar aquesta dansa, per tal com ell l’havia vista ballar a un grup de joves alemanys… I és que per a la gent d’aquella societat de gust neoclàssic i ancorada en la moral de les grans monarquies i imperis del segle XVIII, allò devia ser un autèntic excés, una obscenitat: era la primera dansa social de renom internacional on hi havia un contacte físic entre els cossos dels balladors! Fins aleshores, totes les danses de l’alta societat i de l’aristocràcia europea eren molt “prudents i púdiques”, evitaven al màxim el contacte corporal i permetien només agafar-se de les mans (per exemple en el famós minuet); i ara el vals irrompia en els salons dels palaus europeus amb aquell aire tan sensual…
Curiosament, el mot “vals” (de l’alemany Walzer) significa rodar, donar voltes, rebolcar-se, i el seu caràcter més ràpid i desenfrenat va provocar aquestes viscerals reaccions de la societat del segle XVIII. Amb la Revolució Francesa i el nou panorama sociopolític (i fins i tot moral) d’Europa, el vals va ser no només acceptat sinó que es va convertir en el ball social més elegant i famós. La seva música s’ha immortalitzat gràcies a compositors clàssics com Johann Strauss, que va compondre desenes de valsos d’una gran qualitat i bellesa.
Carlos Fernández Batalla
BubbleShare: Share photos – Craft Ideas
BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.
Binomi fantàstic: GOS LLAPIS
Hi havia una vegada un nen que es deia Josep i era jo. Tenia un gos que es deia Isaac. Un dia que el meu llapis de tant fer-li punta es va fer petit, vaig anar al garatge d’un senyor que en venia. Aquest senyor deia que els seus llapis eren màgics però ningú s’ho creia. En vaig comprar un i li vaig deixar una estona a l’Isaac. Més tard vaig veure una baralla per la finestra: el llapis s’estava menjant l’Isaac! Llavors, el llapis amb l’Isaac dins seu va mutar i es va convertir en el primer gos llapis del món! Jo l’utilitzava com un llapis normal però va resultar que no ho era.Cada vegada que jo feia una errada en el meu treball de l’escola, el gos llapis bordava i es pixava als meus deures. Per tant ho havia de tornar a fer una altra vegada. A més a més, el gos llapis tenia tinta en lloc de bava. Un dia, mentre era a classe escrivint amb el meu gos llapis, vaig fer una errada i el gos llapis em va bordar i em va espantar molt i la senyoreta em va renyar. I si no n’hi havia prou, el gos llapis es barallava amb els bolis del meu estoig i els va trencar tots.
Un dia va tornar a ser un gos normal, però ara el gos es va menjar el llapis màgic i va mutar amb el llapis gos. Aquest gos tenia els dits plens de llapis i ratllava tots els carrers. Com a conseqüència ho vaig haver d’esborrar tot. No ser que es pitjor si tenir un gos-llapis o un llapis-gos.
LLUC MARTÍ NOT
Binomi fantàstic: GOS LLAPIS
Una vegada hi havia un nen, un nen que es deia Pau. En Pau era ros, tenia els ulls blaus i era molt intel·ligent, tant, que havia inventat un GOSLLAPIS. Us preguntareu per què? doncs perquè aquest invent era un llapis,si, si, un llapis qualsevol com els que fem servir a l’escola, però era un gos!,
Ja ho sé, us estic posant la ment en blanc: el cas és que en Pau de gran volia ser inventor i un dia tenia ganes de clonar un gos però no li va sortir bé perquè al costat del gos hi havia un llapis i apa el gos va anar a parar dins el llapis. En Pau el va provar, va escriure una mica, va fer una falta i el gos, bé el Gosllapis es va fer un pipí al paper. Llavors en Pau va tenir que tornar a començar l’escriptura de nou.
En Pau en aquell mateix instant va tenir una gran pensada, fen molts Gossosllapis i fer-se milionari. Va baixar dels núvols, va anar a buscar uns quants gossos i també uns quants llapis i va començar a fer Gossosllapis. Quan els va acabar tots, va anar al carrer a vendre’ls, totes les mares n’estaven interessades, en canvi els nens no gens, no tenien ganes de quan fessin una falta d’orografia tinguessin que tornar a començar, però ja era impossible perquè totes les mares havien comprat un Gosllapis. En Pau es va anar enriquint cada vegada més i més i més, però sabeu que va passar…
Van començar a venir moltes mares a demanar explicacions perquè resulta que primer el Gosllapis anava perfectament però que quan els nens havien fet sis faltes el gos enlloc de fer pipi al paper el feien a la cara d’aquell pobre nen que estava fent els deures.
Les mares van tornar els llapis a en Pau els hi va tenir que tornar els diners. Es va quedar tan pobre com havia estat sempre. CONTE CONTAT US HA AGRADAT?
MARIA FERNANDEZ ARMARIO