Mozart
Respon
Arxiu diari: 25 novembre 2008
Vincent van Gogh
Títol: Vincent van Gogh
Autor: Carme Martín i Rebeca Luciani
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…
Resum:
Vincent, va néixer el 30 de març de 1853 en un petit poble de la religió holandesa del Brabant, anomenat Groot Zundert. Ere un bebè de cara allargada, i uns ulls clars, tenia els cabells vermellosos i ondulats.
El seus pare es deien Theodorus i Anna Cornèlia, dues bones persones Però amb un caracter rigid i conservador.
Ell va ser el gran de sis germans: Theodorus, Cornèlius, Anna, Elizabeth i Wilhelmina.
En la seva vida ha fet de tot: art, predicador en una religió minera, professor d’idiomes, venedor de llibres…però sobre tot, pintar ha estat la seva veritable passió
De petit sempre pintava dibuixos d’animals…
La rao de la seva vida es: pintar el que veia i com ho sentia!
Quant va acabar l’escola va treballar com aprenent a Goupilicie, marxant d’art.
Vincent van Gogh va conviure tota la seva vida amb la prostituta Sien i els fills que van tenir amb ella.
Ha estudiat francès, angles i alemany en una escola de Zevenbergen.
El 1883 va fer 250 quadres a Nuenen i es va aficionar als retrats i als autoretrats.
El 1889 va pintar l’obra Els gira-sols, va pintar La nit estrellada i Els lliris.
Finalment El 27 de juliol de 1980 es va disparar un tret a l’estomac i va posar punt i final a la seva vida.
Opinió:
Crec que aquesta persona estava una mica xalada, no m’ha agradat el final perquè es dispara un tret a l’estomac. Vicent van Gogh feia els quadres d’una manera especial:
– Pintar el que veia i com ho sentia!
Marco Polo
Nom: Marco Polo.
Autor: Núria Barba.
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Em dic…
Resum:
Va néixer a Venècia, l’any 1254. Quan jo tenia 15 anys el pare i l’oncle van venir d’un viatge de la Xina, em van explicar totes les seves aventures i que van conèixer el Gran Kublai Khan. Aquests els va fer prometre que tornarien i que portarien 100 sacerdots cristians per que ensenyessin la religió als tàrtars.
Van fer el viatge a l’any 1271, van estar 3,5 anys, van travessar tot el desert de la Xina i les muntanyes Hindu Kush i l’altiplà del Palmir que era la Ruta de la Seda, tot per arribar al palau del Khan.
Allí va conèixer moltes coses, per primera vegada va veure una mena de bitllets amb paper que aquí Europa no existia.
Amb els anys el Gran Khan el va anomenar governador i va començar ha fer els seus viatges, per la costa del mar de la Xina.
Va anar a l’Índia i en aquest viatges va veure i aprendre moltes coses que no sabria mai.
Després de 20anys de viure a la Xina el meu pare, l’oncle i jo vam decidir de tornar a Venècia, a la tornada va explicar les seves aventures però ningú el creia.
En una batalla contra els Genovesos el van tancar a la presó, allí va conèixer un escritor que es deia Luigi Rusticchello de Pisa, es va interessar amb les seves aventures i va escriure un llibre “Llibre de les meravelles del món” va sortir de la presó amb 40anys, és va casa va tenir tres filles i va morir l’any 1324.
Opinió:
M’ha agradat perquè he après moltes coses que no s’havia d’ell i va ser interessant els viatges que va fer en aquells països d’Àsia i tradicions i com era la Xina.
M’agradaria fer les seves aventures.
Miguel de Cervantes
TÍTOL: Miguel de Cervantes
AUTOR: Antonio Tello i Oscar Julve
EDITORIAL: Parramón
COL·LECCIÓ: Em dic…
Resum:
Miguel de Cervantes va néixer el 29 de Desembre (el dia de san Miquel) de 1547 a Alacà d’Henares (Madrid).
Ell va ser el quart dels sis fills que van tenir Rodrigo de Cervantes i Leonor de Cortinas.
La seva vida va estar plena d’incidents, ensurts i aventures moltes de les quals estan relacionades amb la seva extens obra “ Don Quijote de la Mancha”.
El 1551 ell i tota la seva família van anar a Valladolid, i va tenir la sort d’anar a col·legis i desprès a estudis superiors.
El 1566, quant tenia 19 anys vivien a Madrid desprès d’haver passat alguns anys a Sevilla i Còrdova. Tot i que no tenia diners per anar a la universitat va anar a una escola de Joan Lopez Hoyos. Era un home que li tenia molt d’afecte.
L’any 1569 va tenir una discussió , una mica poca-solta, però va acabar desenfundant les espases i fent un duel. El rei el va castigar en Miguel de Cervantes amb deu anys d’exili i tallant-li la ma dreta. Però ell va fugir a Roma.
Durant els anys 1571 i 1584 es va fer criat d’un monsenyor, va marxar a Nàpols, Es queda manc en la batalla de Lepant, Retorna a Espanya, i neix Isabel Saavedra filla de Miguel i Ana Franca que son un matrimoni segons ell no massa feliç. Per desgracia el 1585 va morir el pare de Cervantes, i el 1593 va morir la seva mare.
El 1605 va publicar la primera edició del “Quixot” i la segona part del “Quixot” va ser publicada el novembre de 1615 per Joan de la Cuesta.
El divendre 22 d’abril de 1616 es va tancar definitivament el llibre de la seva vida a casa seva, a Madrid.
Opinio:
M’ha agradat molt perquè he descobert que Miguel de Cervantes també era una persona estrambòtica com “Don Quixot” i també n’he après moltes coses d’ell.
Pablo Picasso
Nom: Picasso.
Autor: Eva Bargalló.
Editorial: Parramón.
Col·lecció: Em dic…
Resum:
Va néixer 25 d’octubre de 1881 a Màlaga. És famós gràcies als quadres que va pintar i de viure molts anys per poder conèixer moltes persones, ciutats…
El 1900 va anar a Barcelona, en una taverna que és deia els quatre gats va fer la seva primera exposició individual.
Després va anar a viure París, que per a ell era la ciutat de l’art.
Va ser l’època blava que pintava tots els quadres blaus perquè era una època molt trista per a ell, al cap d’uns mesos és va refer va començar l’època rosa que pintava tots els quadres rosa perquè per a ell començava la nova etapa de la seva producció.
L’any 1907 va fer un quadre que és deia les senyoretes del carrer d’Avinyó va revolucionar el concepte que fins aquell moment no és tenia del llenguatge artístic.
Al cap de 30 anys van bombardejar Guernica i és va inspirar en fer un quadre, que en aquest moments és el quadre més important que va fer.
Després d’una llarga vida dedicada a l’art, el 8 d’abril de 1973 és va morir amb 91 anys a Mougins, França.
Opinió:
M’ha agradat perquè ha fet quadres molt importants què és coneix per tot el món i he après moltes paraules noves com qui era el Greco, que vol dir marxant i algun refrany com als grans mals, grans remeis…
Marco Polo
Títol: Marco Polo
Autor: Nuria Barba i Xavier Salomó
Editorial: Parramón
Col·lecció: Em dic…
Resum:
En Marco Polo va néixer a Venècia a la ciutat dels canals , el 15 de setembre de 1254.
Tot i que va néixer a Venècia, i en aquell temps era molt difícil viatjar, va tenir la immensa fortuna de conèixer moltíssim indrets increïbles de la Terra.
Tot va començar quant el seu pare, que era mercader, va organitzar una expedició per buscar seda, perles, pedres precioses, perfums… . En Marco polo tenia ànsia de conèixer mon, de visitar, països llunyans, d’admirar mesquites de Samarcanda i les princeses de Pèrsia, de muntar en camell i elefant, d’endinsar-se en els immensos deserts d’ Àsia, d’entrar en rics palaus de la Xina… i de moltes coses mes.
El pare de Marco Polo i el seu oncle ja havien realitzat viatges a Àsia abans del seu naixement. Cap a finals del 1271, van rebre valuosos regals del nou papa Gregori X com a encàrrec per portar-los al Gran Khan de la Xina.
Quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l’est. Van arribar a la Xina, recorrent tota la Ruta de la Seda. Va tornar a Venècia pel mar de la Xina fins a l’estret d’Ormuz, on va seguir el seu viatge per terra fins a Venècia.
Quan va arribar va ser empresonat per les autoritats genoveses, i mentre va estar a la presó, va dictar a un escrivent professional les seves aventures.
Quant va sortir de la presó ja tenia mes de 40 anys i va decidir que ja era massa vell per perseguir mes aventures.
Va conèixer una dona que es deia Donata, es va casar i va tenir tres filles: Fantina, Bellela i Moretta.
El 1325 va ser enterrat a la tomba que va fer construir a l’esglesia de Sant Llorenç
Opinió:
Crec que en Marco Polo es un gran personatge perquè es va atrevir a viatjar en aquella època que era una cosa gairebé impossible. Marco Polo ha sigut un gran personatge per a nosaltres.
Poemes
John lennon
Nom: John Lennon
Autor: Carmen Gil
Editorial: Em dic…
Col·lecció: Parramón
Resum: John Lennon va néixer el 29 d’octubre 1940 enmig dels xiulets de les bombes. El seu pare Alfred era mariner mercant, i quant va néixer no era a casa. La mare del John Lennon no va poder treballar i cuidar-lo, de manera que va tenir de demanar a la seva germana, Mimí que el cuides. Els seus pares es van separar i es barallaven per a veure amb qui anava en John Lennon. Ell primer va dir amb el seu pare, sense pensar gaire, després quant va veure la seva mare sortint per la porta va córrer cap a ella plorant i li va dir que aniria amb ella. De petit deia que tenia visions i amb nou anys va entrar a la cuina i va dir que acabava de veure Déu. La seva mare es va ajuntar amb un home que es deia John Dykins i no va trigar gaire a tenir dues germanetes, la Júlia i la Jacqui. Va tenir d’anar a una altra escola perquè a la tia Mimí no li semblava prou bo la que hi havia a prop de casa. Quant va ser més gran es va enamorar de la Cynthia Powell, que tenia uns cabells llargs i rossos, que més tard es van casar i van tenir un fill, en Julià. A ell de petit li agradava molt la música i amb els seus amics van formar un grup. Primer el grup es va dir The Quarrymen. El 1958 va morir la mare del John Lennon, que en sortir de casa va travessar el carrer cap a la parada de l’autobús, un cotxe que venia a gran velocitat la va atropellar i va morir a l’acte. Hi va haver un grup que admiraven molt que es deia The Crickets (els grills) i com que a ell li agrada jugar amb paraules en lloc de dir-se The Beetles (escarabats) va unir la paraula amb beat (ritme) i d’aquí va sortir The Beatles. Van anar evolucionant i cada cop tenien mes fans, hi havia gent que feia cua des de la nit anterior per poder ser més aprop de la escenari. Més tard es van separar amb la Cynthia perquè es va enamorar de la Yoko, que es van separar divuit mesos, i després es van tornar a ajuntar i van tenir un fill, en Sean que va néixer el 9 d’octubre del 1975. La nit del 8 de desembre de 1980, un individu, a qui havia signat un autògraf unes hores abans, es va acostar al portal del edifici on vivien i li va disparar set trets. El 14 de desembre mig milió de persones es van aplegar a Central Park per retreure homenatge i tot el món es van guardar deu minuts de silenci.
Opinió: M’ha agradat, perquè sabem que va evolucionar la música, però alguns pot ser no saben qui la va evolucionar, i crec que s’ha de saber.
Gemma
Leonardo da Vinci
Nom: Leonardo da Vinci
Autor: Antonio Tello i Johanna A. Boccardo
Editorial: Parramon
Col·lecció: Em dic…
Resum:
Aquest llibre tracta de la vida de Lonardo da Vinci que va ser pintor, escultor, dissenyador i creador…
Leonardo da Vinci va transcórrer en la segona meitat del segle xv. Aquesta època se la va anomenar Renaixement perquè va significar el “renéixer” de la cultura, les arts i les ciències.
Va néixer a Vinci, un petit poble de la Toscana italiana molt proper a Florència, el 15 d’abril de 1452.
El seu padrastre era pastisser.
Per la seva diversió va aprendre a tocar el llaüt i a cantar boniques balades.
El dibuixos que ell feia al seu pare li agradaven molt. Va dir que tenia talent i que li convenia estudiar pintura i escultura en el taller d’un amic del seu pare. A l’any 1469 va ser aprenent de pintor de Andrea Verrocchio.
Ell i Sandro Botticelli, un amic que va fer al taller de pintura, anaven a les nits de festa a tavernes a tocar i a guanyar-se unes diners a les cuines, però un dia el seu mestre, com a càstig per golafre i amant del beure, li va fer pintar un àngel a l’església de San Salvi. Els altres alumnes van veure que era molt millor que el del mestre i des de llavors el seu mestre va reconèixer la seva superioritat.
El quadre de l’Anunciació que van acabar cap al 1475 va ser el fruit de la seva col·laboració amb el seu mestre.
L’any 1472 es va inscriure en el gremi de pintors de Sant Lluc. Per ell era el pas indispensable perquè els altres et reconeguessin com a pintor.
Va començar a fer el primer encàrrec important: pintar una taula per la capella de Sant Bernat del Palazzo Vecchino.
Al cap d’uns anys se’n va anar a Milà. Perquè allí podria impulsar el seu ofici.
Es va començar a dedicar a fer retrats que li permetien demostrar que els rostres humans són expressió del caràcter de cada persona. El seu primer retrat va ser fer Ginebra Benci.
Més tard es va presentar a Ludovico el Moro, com a enginyer constructor de ponts, fortificacions…, com a pintor i escultor… el van nomenar Conseller de fortificacions i mestre de festes i banquets de la cort dels Sforza.
Es va concentrar en la realització d’una estatua eqüestre que el duc volia per al seu pare però que no va arribar-se a fer perquè necessitaven el bronze per fer canons.
Al cap d’uns anys, com a mestre de les festes i banquets, va tenir l’ocasió de fer uns enormes palaus i de catedrals de massapà i gelatina, inventar-se els espaguetis, la utilització de tovallons i la forquilla de tres pues.
Tenia molta passió per les màquines i va dissenyar fortaleses, carros de combat…, que Ludovico va utilitzar contra els francesos. I també d’altres enginys: vehicle de dues rodes ( bicicleta), una nau, un vestit per submergir-se a l’aigua, el tirabuixó, el molinet del pebre …
Al cap d’uns anys va estudiar el cos humà per poder-lo pintar i esculpir a la perfecció, i també el dels animals per poder-lo comparar.
Cap a l’any 1489 mentre treballava en l’estuatua eqüestre, es va dedicar a estudiar amb intensitat l’anatomia, la fisiologia i les proporcions del cos humà. El que observava ho dibuixava i escrivia en un quadre que va titular De la figura humana. Va establir les proporcions de l’home perfecte.
Per encàrrec de la Germanor de la Immaculada Concepció, va pintar una altra vegada la Mare de Déu de les roques. El prestigi que va guanyar amb aquesta pintura Ludovico el va fer el seu pintor de cambra.
L’any 1490 va pintar el retrat de Cecilia Gallerani és a dir La dama de l’ermini i La bella Ferronière.
L’any 1495 va pintar un fresc L’últim sopar al Convent de Santa Maria delle Grazie.
L’any 1499 les tropes franceses va derrotar a Ludovico el Moro i es va quedar sense protector. Va marxar a Màntua i més tard a Florència.
Va pintar la Gioconda o Mona Lisa ( 1503 ) que és el més famós dels seus quadres. La dona d’aquest quadre és Lisa del Giocondo, l’esposa d’un ric mercader, però mai va lliurar el quadre a qui li va encarregar i durant anys hi va fer correccions. Va utilitzar la tècnica del sfumato.
Va treballar amb Miquel Àngel per decorar la sala del consell del Palazzo Vecchio, amb ell va aprendre nous camins expressius.
Més tard va pintar Joan Baptista.
Va passar els últims anys de la seva vida a Loira, va morir el 2 de maig de 1519.
Opinió:
M’ agradat molt. Crec que va ser un gran pintor i escultor.
El que no m’ha agradat es que va fer armes de guerra, però gràcies als seus invents ara podem tenir un bicicleta.
Quan he començat a llegir aquest llibre, no podia parar, perquè es molt interessant.
El recomano a tota la gent que li agradi pintar, dibuixar i crear.
Manar i creure
Nom: Manar i creure
Autor: Michel Puech
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Pensa–hi
Resum: Amb vint capitós ens expliquen historietes de manar i creure, com una de un nen que de gran vol manar, els altres li pregunten que vols fer? Jo de gran vull manar! contesta el nen. També que hi ha gent que te gossos per poder-los manar com fa l’Àngels al seu gos. Dintre de cada un de nosaltres, si ens hi fixem bé, ens adonarem que hi ha un tipus gandul i un que està carregat d’energia, un de nerviós i un de tranquil, un de poruc i un de valent, un d’ordenat i un de desordenat, un que vol i un que no vol, un que només busca passar-s’ho bé i un altre que sap que no sempre pot ser, un que no sap el que ha de fer i un altre que el nega a fer-ho, un assenyat i un eixelebrat, un fanfarró i un modest… Dins de cadascú, doncs hi ha tot de cares diferents, i sovint, a l’hora de prendre decisions, s’organitza un menta de discussió interna. I doncs, qui resol aquest desori? Qui fa d’àrbitre? Cal algun altre encara, per sobre nostre? Un altre cap? Qui mana, aquí? Si volem manar, si ens agrada ser caps, sempre trobarem algú a qui fer creure: a nosaltres mateixos. Potser això és el més interessant de la vida: ser cadascú el seu propi cap. Perquè, ben mirat com volem manar bé els altres si no aconseguim manar-nos a nosaltres mateixos?
Opinió: M’ha agradat perquè tothom ens agrada manar i busquem algú per poder-lo manar. Però nosaltres no ens sabem manar, doncs, com manarem als altres?.
Gemma