Vincent Van Gogh

Nom: Vincent Van Gogh. 

Autors: Carme Martín i Rebeca Luciani. 

Editorial: Parramón.

Col·lecció: Guardonada.

Resum: Aquet llibre parla de la vida de Van Gogh.

Vincent Van Gogh  va néixer el 30 de març de 1853 en un petit poble de la regió holandesa de Brabant, anomenada Groot Zundert.

De petit ja era un nen amb molta intel·ligència però no li agradava cap assignatura en concret.

El seu pare era sacerdot i molt estricte i no el va ajudar gaire amb la seva carrera de pintor. En canvi la seva mare era al revés. El va ensenyar a estimar la natura i les obres d’art i sempre el va recolzar amb les seves idees.

El seu primer contacte amb l’art va ser als setze anys en una de les galeries més importants de tota Europa.

Quan va necessitar més inspiració se’n va anar a París on va conèixer Monet, Renoir, Seurat,….

Segons el seu estat d’ànim pintava els quadres d’una manera o altra: si estava trist tot ho pintava més o menys amb colors foscos: blaus, negres, grisos… i si estava content amb colors càlids: vermells, taronges, grocs,….

Ell es pensava que amb l’art milloraria el món i la gent no el va entendre, el tractaven de boig.

Van Gogh va tenir dos amors que no van anar massa bé i això el va afectar molt al seu estat d’ànim.

De fet va patir unes quantes crisis nervioses. I finalment va morir per un tret a l’estomac al juliol del 1890.

Van Gogh va tindre un germà que el va recolzar per tot: per diners, ànims, amistat, que no és rendís mai, en les seves obres, que ell continués sent d’aquella manera,…

Molts fets i aspectes de la seva vida i obra, van ser coneguts per les cartes que s’anaven escrivint entre ell i el seu germà.

En la seva curta vida només va vendre un sol quadre. En canvi avui és un pintor reconegut per tot el món.

 

Opinió: Aquest llibre està molt bé. Però l’únic que no m’ha agradat, ha estat que a ell el van tractar de boig i de mala persona però en el fons va ser artista perquè es pensava que canviaria la manera de ser del món.

 

Jordi Lechosa Capell 

El plà de llengües pretèn que els joves perdin la por a l’angles

Els joves es pensen que les llengües estrangeres els poden dominar.

Ells tenen que parlar més en angles per perdre la por a no saber-ho. La generalitat va començar al 2005/06 per experimentar les llengües estrangeres. L’angles no és redueix a 2 o 3 hores a la setmana, sinó utilitzar la llengua amb normalitat.

Aquest curs, 800 centres d’educació suposa un augment d’un 60% al curs anterior. L’angles s’ha estudiat amb fluïdesa, per poguer-ho apendre-ho bé, i amb grup.

A les escoles i instituts en el plà de llengües estrangeres reben 2000€. A vegades l’angles no es pot estudiar bé. Els profesor d’angles fan el possible per que els seus alumnes puguin aprendre bé i proposem coses, com per exemple: socials amb angles.

Clàudia SM.

La feina i els diners

Brigitte Labbé i Machel Puech.

Editorial: Cruïlla.

Resum:

L’ésser humà ha anat fent canvis, no treballa nomes per alimentar-se i mantenir-se viu, sinó per transformar el món. Tots hem de treballar i diuen que és molt dur, però molt útil. No treballar ens pot posar malalts i també ens pot ofegar.

De vegades no cal treballar tant ofegat solsament, necessitem els diners per les coses més necessàries i prou.

La gent necessita que els altres treballin per intercanviar amb els altres el fruit del seu treball. Amb els diners, podem intercanviar coses sense problemes. Els diners són importants; perquè representen el treball de la gent, també ens dinen llibertat de “tenir”.

Opinió personal:

Aquest llibre no m’ha agradat gaire, perquè els diners en aquest món, no són el més important que hi ha. Crec que si ara treballem, quant serem grans, treballarem en el que més ens agradi i farem treballar la intel·ligencia.

Clàudia SM.