Encara dibuixen

paraules? 

Si em pessigues

potser m’ho creuré.

Que de nits

encara guixen

i no és per guanyar-se la vida?

Que per la tarda

encara somien

i no és per combatre la son?

Que de matins

encara s’alcen

i no és per rematar els mots

que ens queden al diccionari?

Que encara hi ha gent que escriu poesia?

Que encara n’hi ha més com tu

que fins i tot la llegeixen?

Deixa-ho. Va.

No cal que em pessiguis.

Si has fet moure una muntanya

jo et compraré un quilo de fe.