Encara dibuixen
paraules?
Si em pessigues
potser m’ho creuré.
Que de nits
encara guixen
i no és per guanyar-se la vida?
Que per la tarda
encara somien
i no és per combatre la son?
Que de matins
encara s’alcen
i no és per rematar els mots
que ens queden al diccionari?
Que encara hi ha gent que escriu poesia?
Que encara n’hi ha més com tu
que fins i tot la llegeixen?
Deixa-ho. Va.
No cal que em pessiguis.
Si has fet moure una muntanya
jo et compraré un quilo de fe.
mandreja l’arbre
l’herba creix silenciosa
em trec els mitjons
senyalo amb el dit
el sol cau aviat
el llençol de la onada
glaça la sorra
m’espolso la son
des que escombro la platja
espio els estels
és quan tanco els ulls
que m’enlairo sense ales
si els obro no et veig
el vent m’atrapa
arreplego una ploma
i començo a volar
llegeix el futur
perquè al fons de la tassa
mai queda cafè
una taca en el llibre
sé que m’escolta
quan miro l’espill
plouen flors al darrera
em giro i somrius
sense tovalló
giro full a la vida
i em xarrupo els dits
reposa discret
el barret a l’andana
charlot marxà nu.
la web es aquesta: http://30haikus.wordpress.com/
http://30haikus.wordpress.com/category/poesia/page/3/
Arnau Tassies Pons
Recomano aquest llibre: Charlie y la fábrica de chocolate. És en castellà.
Aquest llibre el recomano perquè encara que sigui molt llarg esta bé. També els que siguin amants de les gominoles, els agradarà perquè parla tot el llibre de xocolata, xiclets,… Però quan el llegeixes t’entra ganes de menjar xocolata.
Si heu vist la pel·lícula, us estranyarà perquè es una mica diferent .
Aquest llibre va d’un nen que és molt pobre però al final la seva vida canvia perquè va a veure la fàbrica de xocolata més coneguda del món, que ha estat tancada durant molt de temps.
Si el llegiu descobrireu això, com s’acaba i… més.
Jordi Lechosa Capell
A mig agost me’n vaig anar de vacances a Galícia.
Era un divendres al matí, em van fer aixecar a les set del matí i llavors ho vam agafar tot i vinga cap a Galícia. Com que havíem de parar cada tres o quatre hores, vam arribar a l’hotel a dos quarts de deu. Ens allotjàvem a Muros, a la Costa de la Mort (Rias Altas) .
Ho vam deixar tot a l’habitació i després vam anar a fer un passeig per estirar les cames i veure una mica la zona.
L’endemà, al matí vam agafar el cotxe i vam anar cap a Santiago. Primer vam anar cap a la catedral. Em va fer una mica d’impressió però de fora estava molt bruta. Vam entrar dins i de dins sí que era guapa, casi tot era d’or. També em va impressionar el botafumeiro que era molt gran. En una guia deia que per moure’l es necessitava quatre o cinc homes i que abans es feia servir l’encens perquè no es sentis la mala olor que feia la roba dels peregrins. Després com que hi havia una entrada per darrere, vam anar a tocar la petxina de Sant Jaume.
Demà al matí, vam anar cap a La Corunya i vam veure la Torre d’Hèrcules. Des d’allà dalt es veia tota Corunya.
Un altre dia vam anar fins al Cap de Finisterre des d’on es veien unes vistes molt maques.
Després vam anar cap a les Ries Baixes on vam veure Sanxenxo, O’Grove, L’illa de
la Toja, Pontevedra, Combarro (on hi havia molts “hórreos” que són com sitges per guardar blat, panís…), Baiona (que hi havia un castell immens), Tui (que hi havia una catedral preciosa), A Guarda (on vaig veure un poblat celta), Vigo (vam veure el barri de
la Piedra, on hi havia unes senyores obrint ostres i també en vam menjar.
De tornada vam anar a veure uns tiets que viuen a Pozondón (Terol) on vaig practicar molt el castellà.
Han estat unes vacances molt maques tant pels paisatges i rutes que hem fet com pel marisc que he menjat.
Jordi Lechosa Capell
Al setembre, el vi està per vendre.
Al setembre, vi per beure.
Al setembre, no fa cap arruga el ventre.
Allò que l’agost madura, el setembre ho assegura.
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral.
Bon temps pel setembre, millor pel desembre.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
Del setembre a la tardor, torna la calor.
El juny és blader i el setembre raïmer.
El setembre omple la caldera de bona fartanera.
Els bolets collits pel setembre al matí són frescals i al migdia els cucs se’ls mengen.
Valem més nuvolades d’agost que sol de setembre.
Carla Daviu Rosell