Una nit molt freda i humida, me’n vaig anar a dormir glaçat de fred. Com que tenia una manta molt dobla, extensa i calenta em vaig recuperar ràpidament.

Al cap d’una estona ja estava adormit. Vaig somiar que anava de vacances a Austràlia.

Quan hi vaig arribar, el primer que vaig fer es tapar-me perquè hi havia un clima, amb molta boira i tot semblava congelat.

Tot seguit vaig anar a l’hotel on m’havia d’allotjar. Primer de tot el que vaig fer, va ser anar a veure els animals, que més m’agradaven els cangurs. Pel camí vaig trobar un cangur que parlava. I li vaig dir:

– Perquè no puges al meu cotxe? I ell va contestar:

– D’acord, però m’hauràs d’ajudar a derrotar el bruixot que fa que tota Austràlia quedi plena de gel.

Primer de tot, el cangur li va explicar que uns dies abans feia molta calor però quan va vindre el bruixot tot ho va fer humit i per això el volia derrotar. També li va dir que el bruixot estava vivint en el castell de cristall que estava al final del carrer on era l’hotel on m’allotjava. Al final vam quedar per anar a veure el bruixot l’endemà al matí.

A les deu de la matinada dit i fet ens vam tornar a trobar i vam anar a veure el castell tenebrós.

Quan vam entrar, vam sentir una veu molt greu i horripilant:

-Si em voleu derrotar, haureu de desfer a l’home més pesant i forçut del món.

Primer va vindre un personatge alt, robust i de gel. Com que aquell per desgràcia li va xafar la cua del cangur, ell va treure foc pels queixals i amb aquell foc el va fondre. Ara només ens quedava el bruixot.

Quan va arribar, va tirar un encanteri i el cangur amb la seva cua va fer de raqueta i va tocar el bruixot que es va convertir en estàtua.

A tota Austràlia va començar a sortir el sol i a fer calor. Al final se

n’havien sortit!

Quan anàvem a acomiadar-nos va sonar el despertador i RRRRRRRRIIIIIIINNNNNGGGGGGG!!! Ja era hora d’anar a l’escola però només em recordava del viatge a Austràlia i que havia conegut un cangur molt trempat.

Jordi Lechosa Capell