En Ricard era un nen jocós i agradable.

Un dia observant per la finestra va veure un gos bufó i apomat que algú li donava puntades. Ell es va posar força nerviós perquè els animals eren una delícia per a ell. En acabar va anar a buscar aquell gos i va veure que tenia ferides lleus. Com que li agradaven molt els animals, va decidir anar a veure el veterinari xerraire.

Aquell senyor com que era afable, li va dir que aquell gos necessitava molta estimació. I ell va pensar:

-Segur que a casa em diran que no, però ho intentaré. Total avui és el meu aniversari i no han pensat a regalar-me res.

Va anar cap a casa i al final amb penes i treballs va aconseguir que li deixessin, però amb una condició, que el cuidés de perles.

L’endemà al matí, com que era dissabte i no tenia deures, va decidir jugar amb el Llampec, el seu gos. La primera vegada en Ricard li va tirar un pal i el Llampec era una mica caparrut i no el va voler agafar. Quan s’hi va acostumar només volia jugar a que li tiressin i en Ricard s’ho va passar molt bé per ser la primera vegada.

Després a l’hora de dinar s’ho van menjar tot.

A la tarda en Ricard va anar a passejar en Llampec. A casa li van dir que tornés aviat però pel camí es va trobar un nen de la seva classe que era alt, robust, esportista i també era el millor tocacampanes de Catalunya.

Amb ell es va entretenir molt i es va fer fosc. Quan va tornar a casa li va anar pels pèls que no li caigués una bronca de cal ample. Els va explicar als seus pares perquè feia tard.

Des d’aquell dia en Llampec i en Ricard ja no es van poder separar més.

Jordi Lechosa Capell