El dibuix
Aquell dia a la classe de dibuix havíem de fer el nostre autoretrat. Vaig tenir un cop d’inspiració i em vaig fer uns ulls de serp, unes orelles de gos, una boca de gallina i un coll que semblava un gat. El cap era com de balena i finalment em vaig fer un nas com la ceba.
Els cabells semblaven de macarrons. Les celles eren com sabates i les pestanyes de color taronja.
Veritat que em va quedar bé??
Completat per Maria Fernández Armario
Abril abrilet va matar sa mare de fred.
Abril, abrilet: al migdia calor i al vespre fred.
Abril finit, el camp florit.
Abril i senyors, tots traïdors.
Crema més el sol d’abril, que el de tot l’estiu.
D’abrils i de sogres poques de bones.
Gelada abrilera, fam al darrera.
L’ abril diu al maig jo no he pogut tu plou a raig.
L’ abril fa el pecat i el març és l’acusat.
La lluna d’abril, malures mil.
La rosa d’abril és la flor més gentil.
Neu a l’abril, pedregada a l’estiu.
Per l’abril cada ocell canta en son niu.
Setmana Santa en abril, any gentil.
Si no vols menjar sopes tot l’ estiu, sembra pèsols per l’abril.
Carla
Hi havia una vegada, un castell dalt d’una muntanya. Allí hi vivien uns nens, en Jan i la Jana, que tenien 7 anys.
Un dia, mentre estaven a punt d’anar a l’escola, es van tancar totes les portes, i els dos nens no podien sortir del castell. Estaven molt espantats perquè ningú no els podria salvar.
De cop i volta, per una finestra trencada, va entrar una bruixa molt i molt lletja que es deia Miralda, i que els va dir que si no s’escapaven moririen.
Però per darrere de la bruixa Miralda, va entrar una altra bruixa, però aquella era molt bonica i es deia Lara. Va paralitzar a la bruixa Miralda, i va aprofitar per salvar al Jan i a la Jana.
Va pujar-los al damunt de la seva escombra i van marxar lluny enllà.
I… els contes expliquen que la bruixa Lara i els dos nens no van tornar mai més, i que la bruixa Miralda encara està paralitzada al castell.
Carla
Un dia de setembre, al C/ Igor 36, va caure una teula al cap d’un nen.
Havent passat l’accident, van acostar-se una colla de veïnes que ho comentaven.
La Maria Teresa una d’elles digué:
-Ja m’ho pensava que passaria això!
-No m’extranya. Respongué una altra.
-Aquesta casa ja és molt vella i mig enderrocada.
-No sé com no ha passat a algú altre més aviat. Afirmava la Pepeta.
El nen, tot i l’alçada d la casa se’n va sortir prou bé. Solament va haver de posar-li 4 punts al front.
Les veïnes van continuar comentant la història.
-Iai!! Pobret. Se’n podia anar a l’altre barri!! Digué la Ramona.
-Ja tens raó, ja, gairebé no ho explica. Afirmà la Maria Teresa.
La veïna més obtimista les va tallar diguent:
-Ja està bé, aqui no ha passat res!!
Carla