Una vegada hi havia dos nens, que es deien Pep i Joan, que vivien en una casa a la ciutat.

Un bon matí se’ls va acudir anar a jugar al carrer però no podien perquè un home, amb la cara ferrenya, un posat sever i una veu aspra ,no els deixaria anar a jugar al carrer, perquè els nens sabien que els escridassaria i els hipnotitzaria.

Així que van decidir anar a jugar a dins de casa, perquè la mare no hi era i d’aquesta manera no els veuria i no els renyaria.
Van anar a l’habitació d’en Pep i van fer un partit de futbol. En Joan va xutar la pilota i va trencar la llum del sostre, i es va armar un gran terrabastall i una trencadissa enorme amb esquerdills per terra.

En Pep i en Joan es van posar les mans al cap, esporuguits de l’escridassada que els hi faria la mare. Però van agafar l’escombra i ho van escombrat tot, sense que quedes res al terra.
Van anar a baix a esperar la mare i de sobte una claror els va fer esparpellar els ulls. Era la mare que des de la voravia havia sentit aquell terrabastall.

Els nens enravenats van aguantar la escridassada que els hi va fer la mare, i van aprendre a no jugar dins de casa amb la pilota.

NIL ORRIT NABAU

Hi havia una vegada tres nens, que es deien Jordi, Sergi i Carlos i que vivien en una costa de les Illes Balears. En aquell lloc hi havia un volcà que feia molts anys que no entrava en erupció.

Un bon dia, van sentir un gran terrabastall i una trencadissa impressionant de vidres i ells tres van anar a veure com el volcà erosionava i van avisar al poble que vivien perquè es posessin a cobert.

Quan ja havia acabat l’erosió, van anar a una part des d’on es veia tot el poble i van trobar moltes petjades. Ells tres van pensar:

-I si les seguim? I com que els agradaven molt els misteris les van seguir.

Quan ja no hi havia més petjades van mirar a l’horitzó i van veure el mar. Allí hi havia una barca i van veure com unes boies que marcaven el pas de la barca. Els tres nens, com que no sabien què fer van pujar-hi i van seguir les boies. Quan es van acabar totoes les boies van anar a parar a una illa desconeguda. Van entrar dins, i van veure dos homes corpulents amb unes cares ferrenyes que anaven cap a ells. Els tres nens estaven esporuguits.

Aquells homes, els van atrapar menys al Sergi que es va escapar cames ajudeu-me.

El Sergi va anar a veure l’illa desconeguda i va trobar en una muntanya artefactes de foc, petards i pols explosiva en una part camuflada. Ell quan va veure tot això, va exclamar:

-Ja ho se com ha passat l’erupció d’avui!! Han fet explotar totes aquestes coses hi han provocat una erupció artificial!!

Al Jordi i en Carlos, els van portar en una sala fosca i petita. Ells estaven esbalaïts.

En Carlos sempre portava una motxilla i normalment hi havia una llanterna i un mapa. Es va treure la llanterna de la motxilla i en Jordi va cridar:

Sé una manera de sortir d’aquí!

Resulta, que hi havia un passadís secret que comunicava aquell lloc espantós amb la sortida.

A fora, hi havia uns estris, una lupa, una bola i una llum que en Carlos  va agafar i  va fer un objecte  per hipnotitzar la gent i que ho va provar amb ell mateix. Funcionava perquè casi es va adormir ell mateix.

Allí hi havia els dos homes i el Carlos els hi va posar davant dels ulls allò que havia construït, els va hipnotitzar i també es van adormir.

En Jordi com que va trobar dos cordes els van lligar ben fort i quan es van despertar, ja havien marxat. De lluny es va sentir que un dels homes escridassava molt fort a l’altre.

En Jordi i en Carlos van anar cap a la platja i en Sergi ja hi era i es van trobar. Van estar molt orgullosos de tornar a ser junts.

En Sergi els hi va explicar tot el que havia descobert, i ells van pujar a la barca i van anar a explicar-ho tot a la policia i els i van dir que només pujaven aquella muntanya, que després agafessin la barca i travessessin el mar i allí hi havia dos homes lligats i que aquells eren els que havien fet l’erupció d’aquell matí.

Quan els van detindre, van sortir a la televisió i deia que eren uns delinqüents perillosos i que volien fer marxar la gent de les Illes Balears perquè a sota de la terra hi havia or.

Resolt el cas ja van tornar a fer vida normal.

Jordi Lechosa Capell 

La Teia és una nena que té els ulls groossos i és molt riallera. No us cregueu que no és mandona perquè ho és molt. Ara té 10 mesos i encara no té dents i té la vista molt bona, és molt menjadora i no plora mai.  ah,  i és molt llesta.