Arxiu mensual: març de 2008

EMBARBUSSAMENTS I ACUDITS

Publicat el per
Respon 
EMBARBUSSAMENTS
A mi si que re m'hi fa que faci sol.
Tinc tanta sang que a les cinc tinc son.
ACUDITS
  Un borratxo li diu a l'altre:  - No beguis més que t'estàs tornant borrós.
 Una mare va amb la seva filla a la consulta del metge de capçalera i li diu: 

-La nena em té preocupada, doctor. Com pot veure, no para mai de somriure. 

 El doctor examina la nena i al cap d'uns moments recomana a la mare: 

-Escolti, senyora, i si provés d'afluixar-li les cues? 


Núria Grau


					

		
		
	


				
					
	

		

						
Imprimeixrealitat.

			
						

				Publicat el   per  			

			
						

				Respon			

					


				

			
Una vegada un noi anomenat Pep, que era molt presumit, de cabells rossos i ric, els va dir als seus amics, que tot el que volien es faria realitat. En Joan sempre volia fer quedar als seus amics amb ridículessa i llavors li va dir:


–         Demà per la tarda vindrem a comprovar  si  és veritat- Li va contestar:


–         D’acord podreu venir.


En Pep tenia una impressora que tot el que volia s’imprimia en realitat, per exemple , si volies una fàbrica de paper, la imprimies i  ja la tenies.


En Joan va voler  portar als seus amics perquè així farien més burla. Quan van venir en Pep els va oferir el que volien . Ells li van demana un deportiu i  la impressora va imprimir el deportiu tots van quedar parats i es van  burlar  d’en Joan. 


Conte inventat  us agradat?


Carlos Fernández Batalla.  


					

		
		
	


				
					
	

				
					
	

		

						
El lleó-cadira

			
						

				Publicat el   per  			

			
						

				1			

					


				

			
Hi havia una vegada un lleó que tenia el cap de cadira i el cos de lleó i els seus únics amics li deien:


-Lleócadira.


Ell no volia que li diguessin aquesta paraula però li sonava tant malament.


Tip que li diguessin això, va anar a la botiga de disfresses i va encomanar una carota de cara de lleó.


L’endemà va anar a buscar-la, se la va emprovar i no li anava bé. Es va posar molt trist i va pensar: – els meus amics no em voldran.


Quan els va trobar els hi va dir:


– Siusplau accepteu-me tal com sóc.


Els amics van respondre:


– No ho sabem ja ens ho pensarem.


El lleócadira es va alegrar una mica perquè encara no li havien dit que no.


Al cap d’una estona se’ls va tornar a trobar i el van acceptar.


El lleó es va posar molt content i va anar a jugar amb ells i ja sabia que eren molt bons amics.


FI


					

		
		
	


				
					
	

				
					
	

				
					
	

				
					
	

		

						
Les dos amigues

			
						

				Publicat el   per  			

			
						

				Respon			

					


				

			
Hi havia una vegada una nena que es deia Clara i vivia en un poblet que es deia Linyola, Tenia 10 anys sempre anava amb un jersei taronja, uns pantalons bloaus i unes sabates blanques. Tenia un gos a casa que es deia lucas . I la millor amiga de la Clara era l’Emi sempre bestia amb uns pantalons negres, un jersi blanc i unes sabates negres. Un dia en lucas va comencar  a cirre com un boij i l’EMi i la Clara el seguien, de sopte una llum magica les va emboltrar i va apareixer un mac que els i va dir :


-El vostre gos hos a portat al lloc de la magia i ara tindru poders magics.


 l’Emi i la Clara van anar a explicar el que els i havia passat les mares no s’ho van creure i les nenes els i van feru una demostracio salvant a una persona. I l’Emi i la Clara van salvar a molta gent i van ser molt felices.


Maria Perera Valles