Arxiu mensual: març de 2008

El lleó-cadira

Publicat el per
Respon
Hi havia un a vegada un lleó que el seu cos tenia forma de cadira.
I una vegada tota la seva colla, volien anar a menjar la Mona a casa d’uns amics, però no sabien com anar-hi.
Al lleó també li feia una mica de por anar a menjar-se la Mona amb aquella forma que tenia ell, però el que mes li preocupava era com hi anirien a menjar la Mona.
Vet qui que un matí es van repartir la feina, un anava a comprar, l’altre es preocupava de transport, un altre de parar taula…
I al lleó li va tocar preocupar-se del transport i no sabia com fer-ho.
A la nit mentre somiava se li va acudir que com que ell tenia forma de cadira podria transportar-los a tots. I així o va fer.
El dia de la Mona es va presentar sense res i els altres de la colla li van preguntar com carai anirien a la Mona.
El lleó els hi va dir que pugessin al damunt seu, que ell faria de taxi.
Tots van pujar-hi i el lleó els va portat a tots fins a casa dels amics.
I un membre de la colla li va dir:
– Escolta noi, podries fer de taxista no¿?
El lleó va anar a menjar-se la Mona i després va decidir que es dedicaria a fer de taxista.

 

Fi
NIL ORRIT NABAU

Refranys, dites i frases fetes

Publicat el per
2
REFRANYS:
– D’abrils i de senyors, n’hi ha pocs que no siguin traïdors.
– La camamilla de Linyola cura tota sola.
– Mare si em doneu marit no me’l doneu de Linyola que em faria escombrar l’era i anar al defora.
– Abans de parlar, pensar.
– L’ovella que passa el març passa tot l’any.
DITES:
– La guineu quan no les pot agafar diu que són verdes.
– Si trona per l’abril, be bon estiu.
– A Bellcaire són gent d’aire, a Bellmunt són gent de bé, a Linyola fan tabola i a Castellserà també.
– Aigua de març pluja als sembrats.
– Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs .
FRASES FETES:
– Pixar fora de test.
– Ser més tort que la carretera de Linyola.
– A Mollerussa a cavall d’una puça.
– Fer xup xup a la cassola.
– Mes llarg que un dia sense pa.
NIL ORRIT NABAU

Les varetes perdudes

Publicat el per
1

 

 

Hi havia una vegada dues fades que es deien Anna i Juliana i un mag que es deia Jem que vivien en una
caseta en mig del bosc. Un bon dia la Juliana i l’Anna van rentar les seves varetes i les van deixar a la
finestra perquè s’eixuguessin i desprès van anar a dinar.
Quan estaven dinat el Jem va veure com un esquirol s’emportava les varetes de les fades i va cridar:
– Anna i Juliana un esquirol s’emporta les vostres varetes!!!!!!!!!!
Tots el van seguir fins que van arribar al castell.
Tots van pujar les escales del castell i es van trobar la bruixa amb les varetes a la ma que els hi va dir:
– Si em construïu una barca per travessar el llac hus tornaré les dues varetes si no m’he la feu no hus tornaré les varetes.
En Jem i les dues fades van tornar a la seva casa al bosc.
I es van preguntar:
– Com construirem una barca???
I en aquell moment l’Anna va dir:
– Ja ho se!!! Podem fer aparèixer una Barca de paper i així la bruixa quant hi pugi es desfarà la barca
I així ho van fer.
L’endemà van anar al castell de la Carmel·la i van fer aparèixer una barca ( de paper ) pintada de color marró.
La Carmel·la els hi va tornar les dues varetes i va pujar a la barca. La barca es va enfonsar i en Jem la Juliana i l’Anna es van posar a riure:
– Jajajaja!!!!!!!!!!!Jejejejej!!!!!!Jojojojo!!!!!!!!!!!
Tots tres van decidir que a partir d’aquell moment que viurien en aquell castell.
Hi van fer reformes i es van quedar a viure allí.
Van estar molt contents perquè la bruixa ja no els molestaria mes i també perquè tenien una casa nova.
Fi
NIL ORRIT NABAU

La pastisseria

Publicat el per
Respon
Un bon dia, un forner anomenat Manuel, i la seva dona anomenada Magda, es van llevar per obrir la pastisseria que tenien a Linyola. Com cada dia, van vendre moltes ensaïmades i barres de pa per moltes persones.
Al final del dia el forner i la seva dona van acabar molt cansats desprès de fer la feina de cada dia, i van anar a dormir  a casa seva. I com sempre el forner es va aixecar a la nit per fer les ensaïmades i el pa de cada dia, croissants, coques, bombons, pastissos…
L’endemà la Magda es va despertar va esmorzar i va anar a la pastisseria. Allà es va trobar el Manuel que encara no havia acabat de fer els pans, ensaïmades…I la Magda es va preocupar molt perquè si no havien acabat de fer els pans … no els podien vendre. Llavors ella va córrer ràpid a ajudar-lo perquè, així acabarien abans.
Però el temps anava passant i passant i ells no acabaven de fer mai el pa i al cap duna estona es donen conte de que els faltava farina???
I la Magda va anar corrents a cal flequer a buscar farina.
M’entres en Manuel  posava el pa al forn…I al cap de mitja ora va veure que la seva dona no arribava i es va preocupar molt i aleshores pensava:
-Si la Marta no torna no podrem vendre pa i no guanyarem diners. Pensava tot preocupat…
I en aquell mateix moment va arribar la Magda , i en Manuel va saltar d’alegria.
En arribar ella ja tenien el primer client i llavors van decidir de que en Manuel faria el pa i la Magda despatxaria.
I d’aquesta manera van poder despatxar i vendre pa.
I vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte ja sa acabat.
 
NIL ORRIT NABAU 

embarbussament

Publicat el per
1

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
si el penjat es despengés
es menjaria els setze fetges
dels setze jutges
que l’han jutjat.

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un heretge,
setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
que encara penja.

M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit;
el dit que tu has dit, jo no l’he dit, perquè si jo hagués dit que tu l’has dit,
fóra ben dit per haver-lo jo dit.

Plou poc, però quan plou plou prou.

El cel està endormiscat.
Qui el desendormiscarà?
El desendormiscador que el desendormisqui
bon desendormiscador serà.

Codonys collia
la tia Maria de genollons,
collia codonys de genollons.

En Pere i en Pau pintors,
premiat per Portugal,
pinta pots i potinguetes
per posar pebre picant

Paula,
para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. En Pere i en Pau pintors, premiats per portugal,
pinten pots i potinguetes per posar pebre picant

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
si el penjat es despengés
es menjaria els setze fetges
dels setze jutges
que l’han jutjat.

Setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un heretge,
setze jutges d’un jutjat
mengen fetge d’un penjat
que encara penja.

M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit;
el dit que tu has dit, jo no l’he dit, perquè si jo hagués dit que tu l’has dit,
fóra ben dit per haver-lo jo dit.

Plou poc, però quan plou plou prou.

El cel està endormiscat.
Qui el desendormiscarà?
El desendormiscador que el desendormisqui
bon desendormiscador serà.

Codonys collia
la tia Maria de genollons,
collia codonys de genollons.

En Pere i en Pau pintors,
premiat per Portugal,
pinta pots i potinguetes
per posar pebre picant

Paula,
para la taula,
para-la bé que el pare ja ve.

Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.

laura monyarch tapies

Embarbussaments

Publicat el per
Respon

Com a ploure, prou que plou, Pau, però plou poc.

A mi si que re m’hi fa que faci sol.

Duc pa sec al sac, m’assec on sóc, i el suco amb suc.

Peret, treu-te el pot del pit, que put.

Senyor amo, l’una aca la he treta, l’atra aca la trac?
 

Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.

Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah!
A les sis tinc set el càntir és buit és nou i encara es deu.

Quan m’ajupia codonys collia
Quan m’aixecava, codonys agafava
De genollons, collia, collia
De genollons, collia, codonys.
 

 

acudits i embarbussaments

Publicat el per
1

acudit.

Un senyor truca a una adivina

i la adivina li diu per el telefon:

-qui es?

-Ostres quina M d’adivina.

Acudit

Hi havia un nenmolt tonto, tonto i molt tonto

que tenia la il·lusió de pujar a l’ AVE i va pujar sobre una gallina.

Acudit

hi havia tres amics un es deia TONTO un es deia NADIE i l’altre NINGUNO

un dia el NADIE va caure a pou i el NINGUNO l’intentava ajudar mentres el TONTO corria fins a la comisaria i lidiu al policia NADIE a caido al pozo y NINGUNO le esta ayudando.

-El policia pensant que aquest estava sonat li respon:

-Usted es tonto?

-Sí mucho gusto