EL LLEOCADIRA

Ja fa moooolt de temps a la selva hi vivien tota espècia d’animals: lleons, tigres, zebres, girafes… Però en aquella selva hi vivia un… LLEOCADIRA. Ell tenia el cap de lleó i el cos i les potes de cadira. Tenia uns quants problemes com: quan dormia havia de dormir plantat i si queia l’endemà no es podia aixecar, li costava molt. Aquest animal era diferent dels altres i clar com tots els animals havia d’anar a l’escola, aquell dia era el primer dia que anava a l’escola. Tots els animals se’n reien d’ell. Fins que un bon dia quan ja era gran va decidir anar a voltar el món a veure si així trobava un remei. Va anar a Polònia però tothom que el veia s’espantava. Va anar a Xina però s’amagaven d’ell i al carrer no hi havia ningú només ell de tanta por que tenien els xinesos. Va anar a Romania però també s’amagaven d’ell. Va anar Espanya però ningú no li feia cas. Va anar al zoo i tots els animals s’espantaven. Va anar a Paris, a Anglaterra i a molts llocs més però a tot arreu l’ignoraven. Finalment va anar a Catalunya a les ciutats però tampoc no li feien cas, es va aturar a les afores d’un poble, i… un nen se li va acostar!!! I el nen i el Lleocadira s’entenien. El nen li va arreglar el cos, li va fer més redó i li va ficar més fusta. Finalment ja podia dormir ajegut perqué l’endema s’alçaria perfectament. El lleocadira li va donar les gràcies i va tornar a la selva i tots es van quedar d’una peça.

Fi

LLeó cadira

Hi havia una vegada, un lleó que es deia Pere i vivia a la selva de l’Amazona. Però tenia un defecte: no s’acceptava tal com era, tot i que sabia posar-se d’una manera que semblava una cadira.

Ell quan era un cadell, no sabia que tenia aquest do però a mesura que es va anar fent gran ho aniria descobrint.

En Pere quan anava a caçar no li agradava gaire l’esport i no corria gaire i els altres animals se’n reien d’ell.

Ell va tindre una infància molt dura i un dia va estar-ne tip i va pujar a la muntanya a entrenar-se per millorar tot el que pogués per caçar.

Un dia quan es va despertar a dalt de la muntanya, es va veure com en forma de cadira!

I ell va pensar: Si m’entreno a semblar una cadira potser podria ser l’animal amb més traça d’aquest territori.

En  Pere que tenia molta voluntat es va quedar quaranta dies a la muntanya i quan va baixar sabia ser igual que una cadira. Com que feia dies que no menjava, va decidir provar la tècnica que havia estat entrenant.

Es va posar en la forma de sempre i va esperar fins que va passar una gasela i… li va saltar al damunt i la va caçar!!!!! I així va anar caçant antílops, zebres… fins que n’hi va estar tip.

 Estava orgullós de com caçava i com seia. Fins i tot li va vindre al cap una dita que diu:

Qui riu últim riu millor!!!! Gràcies a la forma que podia agafar s’havia convertit en l’animal més hàbil d’aquell lloc.

Jordi Lechosa Capell