Refranys, dites i frases fetes

REFRANYS:
– D’abrils i de senyors, n’hi ha pocs que no siguin traïdors.
– La camamilla de Linyola cura tota sola.
– Mare si em doneu marit no me’l doneu de Linyola que em faria escombrar l’era i anar al defora.
– Abans de parlar, pensar.
– L’ovella que passa el març passa tot l’any.
DITES:
La guineu quan no les pot agafar diu que són verdes.
– Si trona per l’abril, be bon estiu.
– A Bellcaire són gent d’aire, a Bellmunt són gent de bé, a Linyola fan tabola i a Castellserà també.
– Aigua de març pluja als sembrats.
– Com la llaurada de març, cap altra mai no en faràs .
FRASES FETES:
– Pixar fora de test.
– Ser més tort que la carretera de Linyola.
– A Mollerussa a cavall d’una puça.
– Fer xup xup a la cassola.
– Mes llarg que un dia sense pa.
NIL ORRIT NABAU

Les varetes perdudes

 

 

Hi havia una vegada dues fades que es deien Anna i Juliana i un mag que es deia Jem que vivien en una
caseta en mig del bosc. Un bon dia la Juliana i l’Anna van rentar les seves varetes i les van deixar a la
finestra perquè s’eixuguessin i desprès van anar a dinar.
Quan estaven dinat el Jem va veure com un esquirol s’emportava les varetes de les fades i va cridar:
– Anna i Juliana un esquirol s’emporta les vostres varetes!!!!!!!!!!
Tots el van seguir fins que van arribar al castell.
Tots van pujar les escales del castell i es van trobar la bruixa amb les varetes a la ma que els hi va dir:
Si em construïu una barca per travessar el llac hus tornaré les dues varetes si no m’he la feu no hus tornaré les varetes.
En Jem i les dues fades van tornar a la seva casa al bosc.
I es van preguntar:
– Com construirem una barca???
I en aquell moment l’Anna va dir:
– Ja ho se!!! Podem fer aparèixer una Barca de paper i així la bruixa quant hi pugi es desfarà la barca
I així ho van fer.
L’endemà van anar al castell de la Carmel·la i van fer aparèixer una barca ( de paper ) pintada de color marró.
La Carmel·la els hi va tornar les dues varetes i va pujar a la barca. La barca es va enfonsar i en Jem la Juliana i l’Anna es van posar a riure:
Jajajaja!!!!!!!!!!!Jejejejej!!!!!!Jojojojo!!!!!!!!!!!
Tots tres van decidir que a partir d’aquell moment que viurien en aquell castell.
Hi van fer reformes i es van quedar a viure allí.
Van estar molt contents perquè la bruixa ja no els molestaria mes i també perquè tenien una casa nova.
Fi
NIL ORRIT NABAU

La pastisseria

Un bon dia, un forner anomenat Manuel, i la seva dona anomenada Magda, es van llevar per obrir la pastisseria que tenien a Linyola. Com cada dia, van vendre moltes ensaïmades i barres de pa per moltes persones.
Al final del dia el forner i la seva dona van acabar molt cansats desprès de fer la feina de cada dia, i van anar a dormir  a casa seva. I com sempre el forner es va aixecar a la nit per fer les ensaïmades i el pa de cada dia, croissants, coques, bombons, pastissos…
L’endemà la Magda es va despertar va esmorzar i va anar a la pastisseria. Allà es va trobar el Manuel que encara no havia acabat de fer els pans, ensaïmades…I la Magda es va preocupar molt perquè si no havien acabat de fer els pans … no els podien vendre. Llavors ella va córrer ràpid a ajudar-lo perquè, així acabarien abans.
Però el temps anava passant i passant i ells no acabaven de fer mai el pa i al cap duna estona es donen conte de que els faltava farina???
I la Magda va anar corrents a cal flequer a buscar farina.
M’entres en Manuel  posava el pa al forn…I al cap de mitja ora va veure que la seva dona no arribava i es va preocupar molt i aleshores pensava:
-Si la Marta no torna no podrem vendre pa i no guanyarem diners. Pensava tot preocupat…
I en aquell mateix moment va arribar la Magda , i en Manuel va saltar d’alegria.
En arribar ella ja tenien el primer client i llavors van decidir de que en Manuel faria el pa i la Magda despatxaria.
I d’aquesta manera van poder despatxar i vendre pa.
I vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte ja sa acabat.
 
NIL ORRIT NABAU