Una vegada un noi anomenat Bojan li agradava molt el futbol, sense voler va fer un gran xut a la finestra i va fer una gran trencadissa i terrabastall tan impressionant que ho va sentir tot el poble, van quedar astorats.
El terrabastall tenia un so agut i els va hipnotitzats a tots.
El home de la finestra que tenia cara ferrenya i veu aspra tota l’estona parpellejava els ulls. El va escridassar molt severament.
El Bojan era un nen entremaliat i va fugir esporuguit.
Carlos Fernández Batalla.
Hi havia una vegada uns nens que van sortir per la nit, anaven amb bici, en un camp de moto cross.
Donaven voltes al circuit, i un dels amics va trobar una pedra, una mica grossa, i la va tirar a fora del circuit per no ensopegar, amb tanta mala sort que va tocar el vidre d’una de les botigues. Tot es va il·luminar i els nens van esparpellar. Va haver una trencadissa i un terrabastall molt fort.
El propietari de la botiga va sortir a escridassar-los amb cara ferrenya, to sever, veu aspra, i va començar a renyar-los.
Els nens desencongits i esbalaïts van trobar tots de esquerdills, pel terra i van demanar perdó però no els va servir de res. Ell continuava escridassant-los.
Al cap d’una estona l’home que era un hipnotitzador els va hipnotitzar.
Els nens estaven esporuguits per l’home i volien marxar. Després els va dir que ho tindrien que pagar, però ells pensaven que quan marxarien ja no els tornaria a veure.
Van marxar i l’home que era més llest que ells els va dir que si no el pagaven els hi diria als seus pares.
Els nens estaven atònits, no sabien que fer i van anant tirant per la voravia.
UN RATOLÍ A CASA!!
Una vegada hi havia dos germans, en Jan i la Martina.
Vivien amb la seva família, en una casa molt gran, als afores del poble.
Un dia, la Martina, estava jugant a la seva habitació i de cop i volta, va obrir l’armari i es va trobar amb un ratolí.
El TERRABASTALL va ser gran. La Martina va començar a correr entremig de les joguines i TRENCADISSA va, TRENCADISSA bé.
La seva mare, sense saber el del ratolí, va començar a ESCRIDASSAR-LA SEVERAMENT.
En Jan, HIPNOTITZAT i ATÒNIT, al mig del passadís, va veure com el ratolí, ASTORAT, corria escales avall.
El seu pare ESPORUGUIT a la sala de baix no entenia el que passava.
El ratolí va desapareixer tal i com va apareixer.
I…Ratolí va, ratolí bé, que aquest conte va acabar bé.
Carla
