Vine a escalfar-te amb el meu foc, perquè veig que estàs gelat i tens molt fred. Amic meu vine aquí ens ho passarem d’allò més bé, parlarem, cantarem i explicarem acudits, però sempre al costat del foc que ens escalfa. Quan ja no tinguem més fred marxarem a jugar al carrer, cridarem a tots els nostres amics i anirem als gronxadors per jugar tots plegats, quan es faci fosc tornarem cap a casa i ens tornarem a escalfar amb el meu foc.
Maria Fernández Armario
Ahir, quan tothom dormia menys jo…. vaig veure una persona molt sospitosa que anava amunt i avall per el meu carrer.vaig pensar que era un lladre pero quan estava a punt de dormir-me… una llum va sortir sota els seus peus i un bastó prim i llarg va apareixer davant seu. Era un mag! i…de sobte va començar a volar, jo rapidament em vaig posar les sabatilles i vaig sortir disparat com una bala a espiar aquell misteriós bruixot. El mag va convertir un cubell d’escombraries en una màquina enorme, parlava i deia: Benvingut mag maget, a quina època vols viatjar? Vaig suposar que era una màquina del temps.
El mag i la seva màquina van desapareixer i ara sempre miro per la finestra a veure si torna. Mai mes es va repetir el que va passar aquella nit del 31 d’octubre.
Gerard Soldevila Pelegrí
Avui m’he llevat,
i com cada matí,
la mare es aquí.
Em dona un petó
i una abraçada,
quin bo que em dona
la seva escalfor.
Avui m’he llevat,
i com cada matí,
la mare es aquí.
Quina olor més bona
serà l’esmorzar?
és pa torrat,
amb pernil salat!
Avui m’he llevat,
i com cada matí,
la mare es aquí.
Ella és la més tendra
és la meva mare,
i sempre estarà amb mi.
Maria Fernández Armario
