Author Archives: Santi

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Mas Pla de Llofriu, 1981). És l’escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d’una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d’on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l’aportació que fa d’aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s’ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l’escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d’Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d’Or. La seva obra es reedita constantment.


Per tenir més informació de Josep pla clica aquí.

Continue reading

Claudio Sanna. Alguerès

LAUDIO GABRIEL SANNA cantant i compositor de L’ALGUER – Sardenya. Canta antigues balades i cançons originals en català de l’Alguer, l’única ciutat de llengua catalana d’Itàlia. Al 1981 ha format Càlic, grup històric de la música sardo-catalana. Amb aquest projecte ha publicat 4 discos i participat a festivals internacionals en tota Europa. La música de Claudio Gabriel Sanna és indissociable de l’Alguer i de la sua marina: híbrida barreja secular de cultura sarda, genovesa, napolitana i catalana. L’ultim album és TERRER MEU, on l’autor deixa provisionalment de part lo treball de recuperació i recreació de la tradició i mos presenta les sues noves cançons. Mos parla del sou Terrer, en tots los sentits: dels sous territoris musicals i culturals i de la terra on és nat, L’Alguer, la Sardenya i la sua gent.

En la seva cancó Santa mare llengua ironitza en forma de rap sobre el paper que la companyia de baix cos RyanAir pot jugar en la salvació del català a l’Alguer.

http://www.myspace.com/claudiogabrielsanna

Joan Brossa

Miguel Poveda canta Final

“FINAL!”

Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

20 de novembre de 1975 Joan Brossa (1919-1998) Poemes escollits (1995)

Joan Maragall, el comte Arnau

EL COMTE ARNAU

I

Els timbals de l’orgia ofenen l’aire
de l’hora matinal, que encara guarda
les quietuds de l’aire de la nit.

I surt dalt del cavall el comte Arnau,
que porta la capa blanca,
i va a veure l’abadessa
del convent de Sant Joan.

Els pastors, per les muntanyes,
tots de lluny guaiten com passa;
els pagesos tots tremolen…
“És el comte Arnau!”

Continue reading

Joan Maragall, La ciutat del perdó

Aquest article intimista de Joan Maragall i Gorina (1860-1911) demanava el perdó de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) que estava a punt de ser afusellat pels fets de la Setmana Tràgica. Al mateix temps denunciava la greu responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana en els fets de la Setmana Tràgica (juliol-1909). Enric Prat de la Riba (1870-1917) no va deixar publicar aquest article.

Continue reading

Comentari d’un text literari

Aquí teniu l’esquema d’un comentari literari de text que serveix tant per un text narratiu com per un text poètic. Per poder fer el comentari bé us adjunto en document pdf un resum de teoria literària tant pel que fa a la narrativa com a la poesia.

Resum de teoria literària

  1. Numereu les línies
  2. Llegiu atentament el text i busqueu al diccionari el sentit de les paraules que no domineu prou.

1. Introducció: treballeu el context:

1.1 L’obra d’on procedeix el text, l’autor, el corrent estètic i l’època de l’autor.

1.2 El receptor real o destinatari (intratextual), la motivació literària de l’escrit.

1.3 El gènere, el subgènere i el tipus de composició poètica.

2. Contingut temàtic.

2.1 Sentit del títol

2.2 Tema i subtemes

2.3 Argument (només pels textos narratius)

2.4 Divisió en parts i justificar-les.

2.5 Anàlisi dels personatges: (només pels textos narratius)

  • Caracterització directa o indirecta.
  • Descripció física
  • Descripció psicològica
  • Actuació
  • Personatge pla o rodó
  • Funció: principal / secundari / fugaç

2.6 Temps (només pels textos narratius)

2.7 Escenari (només pels textos narratius)

2.8 Punt de vista narratiu: (només pels textos narratius)

  • En 1ª persona
  • En 3ª persona:
  • Narrador omniscient / Narrador objectiu.

3. Estructura de text (forma)

  • Poesia o prosa
  • narració /descripció / discurs
  • Organització gramatical ( oració simple / juxtaposició /coordinació / subordinació)
  • Funcions del llenguatge i modalitats de la frase (asseverativa, interrogativa…)
  • Freqüència de les categories morfològiques.
  • Estudi de la mètrica
  • Compte sil·làbic / Cesura / Rima / Versos catalans / Estrofes.
  • Recursos literaris.

4. Relació entre contingut i forma.

5. Conclusió

3.1 Valoració objectiva del text

3.2 Opinió personal

Comentari d’un text literari

Aquí teniu l’esquema d’un comentari literari de text que serveix tant per un text narratiu com per un text poètic. Per poder fer el comentari bé us adjunto en document pdf un resum de teoria literària tant pel que fa a la narrativa com a la poesia.

Resum de teoria literària

  1. Numereu les línies
  2. Llegiu atentament el text i busqueu al diccionari el sentit de les paraules que no domineu prou.
  3. Continue reading

Joan Maragall i el modernisme

Literatura Modernista

(les dades són tretes de la wikipèdia, ja veieu que no cal complicar-se massa la vida per trobar informació. La Wikipèdia és en general fiable però les dades que trobeu a internet no sempre ho són, cal vigilar…)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Modernisme_literari

http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall

En aquest document en word trobareu el que diu la wikipèdia i que és la base de la redacció.

La Literatura modernista: Joan Maragall

Tirant lo blanc, gènere literari

Es tracta d’un text narratiu i més en concret d’una novel·la. Les característiques dels textos narratius les teniu en les vostres redaccions o a la àgina 23 del llibre. Podeu ampliar amb el que explica el llibre de la narrativa (a partir de la pàgina 197 del llibre).

En relació al Tirant en concret us copiu un parell de fragments del que explica el Jordi Tiñena:

Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l’allunya de les novel·les de cavalleria de l’Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l’humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment.

Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector amb 1a presència, però, d’alguns narradors interposats en alguns episodis—, Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d’una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot plegat, procedent de l’observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos pel tractament psicològic individual que sovint reben els més importants. D’altra banda, el seu estil s’ajusta clarament al to dels episodis narrats; des del greu i seriós de les escenes cavalleresques i militars, fins al fresc, viu i intencionat dels episodis més humorístics o eròtics, des de la descripció del detall fins a la generalitat del conjunt i des de l’estil de les lletres de batalla fins a les metàfores militars de caràcter sexual.