Espera-m per sempre

Espera-m per sempre

Ella sempre arribava puntual, era d’aquelles persones a qui no li agradaba fer-se esperar.
Ara mateix podria estar estudiant l’examen de matemàtiques de demà, però preferia
Estar allà en comptes d’endinar-se en el món de les equacions. La seva mare sempre li deia el mateix:

-Quan em portaràs a casa un 10 de mates?

No era una noia que passés dels estudis, al inrevés, li agradava esforçar-se per treure  bones notes… però avui era un dia especial. Avui s’havia armat de valor; el valor que durant set mesos tenia amagat.

Només en arribr a casa  s’havia tancat a la seva habitació amb la intenció de trobar la roba perfecte que mereixia aquesta ocasió. Quan es va asseure a la taula els macarrons
que havia cuinat el seu pare semblaven glaçons.

-Això et passa per haver-te tancat a la teva habitació com un talp.

Va ignorar el riure del seu germà i els infinits retrets dels seus pares i va tornar a la seva habitació. En acabar de pentinar-se el cabell, va agafar la seva bossa amb les claus.
Abans de sortir es va essegurar que no hi havia ningú a prop per dir-li on anava i per
què. En tancar la porta va cridar un llarg “Adéu” i sense donar temps a escoltar la veu dels seus pares, va tancar-la.

Ja portava més de dues hores esperant senese cap indici d’ell. Sempre que veia a la llunyania una figura masculina, la seva cara s’il·luminava, però en segons es tornava a apagar va començar a fer-se de nit i ella continuava sense restre d’ell.

-Potser demà té un munt d’exàmens intentava convèncer.

Si per ells fos, estaria esperant eternament. Volia expressar d’una vegada tot el que pensava i sentia. Volia mirar a aquells ulls blaus que tants cops havia admirat, agafar-se en aquella jaqueta de cuir que ella sempre portava.com si el seu pit fos una diana, mena de fletxa va trencar
El seu cor. Ell havia arriba, no obstant no s’estava disculpant de la seva tardança sinó
Que estava unit els seus llavis amb els d’un altre.

Ella es va desplomar com si d’una nina gràgil es tractés. No es va tornar a saber res més d’ell.

Diuen que on arra mateix està situada l’estatua  de la Laia l’Arquera, ella va jurar qui mai més tornaria a esperar a ningú. Amb sort, l’haurien d’esperar a ella.

Andres Carbajo, Jiatai Lu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *