Laia l’Arquera 2

Explica la llegenda, que fa molts anys, en un poble de Catalunya, hi vivia una noia que es deia Laia. La laia vivia amb els seus pares en una petita casa de pagès. Li agradava molt cuidar de la seva encantadora gateta, la Mixi, però la  seva veritable afició era practicar el tir amb arc. Despres de la escola, sempre anava al bosc per poder practicar, disparant a les branques per fer caure els fruits dels arbres, i després menjar-se’ls.

Amb el pas del temps, la Laia va anar creixent i la seva habilitat amb les fletxes i els arcs, també.

Un dia, mentres feia la seva habitual vistita al bosc, la laia es va trobar amb uns homes armats que corrian en direcció cap al poble on ella vivia, lluro.ella morta per la por, es va amagar derrera una mata i els homes no la van veure. Eren els invasors dels quals tot el poble parlava.

La Laia no sabia què fer, podia anar a avisar a la gent del poble, però aquells homes eren més rèpid que ella, i només aconseguiria que també la matessin. L’atra opció que tenia, era quesar-se amagada en el bosc i viure del que caçava, però ella sabia que no podria fer-ho sabent que la seva família, els seus amics, la seva gent, estava vivint un infern. Però qué podia fer una noia de divuit anys amc un arc i fletxes? La laia no podia fer res davant d’aquells homes.

L’únic que podia fer era plorar i resar, plorar per la seva importència, per la seva família, pel seu poble, per la seva estimada gateta

a veure amb si mateix. Peròque despres de mitja hora,  De la no res, va aparèixer un àngel. La laia no podia creure’s el que veia. L’angel es va presentar, i li va dir que havia escoltat les seves pregàries i estava allà per ajudar-la. La L’àngel li va dir que podia demanar un desig que tingés a veure amb si mateixa, però que després de mitja hora, ella quedaria petrificada per tota l’eternitat. En el rostre de la Laia es va dibuixar un somriue, i li va demanar a l’àngel que li donés forces per poder derrotar els invasors amb el
seu arc i les seves fletxes. L’àngel sense pensar-s’ho dos cops li va consedir el seu desig.

La Laia, després d’acomiadar-se de l’angel, s’encaminà cap a lluro. Un cop allà, va començar a disparar les flñetxes a tots els homes que es torova en el seu camí. Aquells homes estaven atacant al seu poble, i calant foc a les cases de tots els habitants sense pietat. Veure la cara dels nens i nenes córrer per poder salvar la seva vida, era el potjor havia vist.

Tot i que la seva força era molt superior a la de qualsevol home, no era suficient per derrotar tots aquells homes. Els invasors la van acorralar, i just quan es disposaven a matar-la, La Laia es va convertir en una escultura de ferro gegant.

Tots els invasors van morir quan s’alçà l’escultura de la Laia l’Arquera, i e aquell moment la invasió va acabar. Per aixà, la gent del poble que no havia morit, va anar a reunir-se al voltant de l’ecultura i la van batejar com la defensora d’lluro.

Andres Carbajo,Jaitai Lu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *