L’altre dia em va comentar una de les meves companyes de primària, la Núria, que tot anant amb els seus alumnes de primer cap a la piscina, anàven parlant pel camí sobre què és el que els agradava més o menys de l’escola i una de les nenes va dir una frase que la vull compartir amb tothom al blocartístic amb lletres majúscules perquè em va arribar a l’ànima i em va encantar :
Pot una frase ser més genial ??
Ballarins fent les lletres de l’alfabet, que ho gaudiu!!
Dimectes 27, a la Gal·la de dansa que es va fer a l’escola, els nostres professors de l’àrea de dansa van llegir aquest comunicat , el vaig trobar preciós, us l’enllaço aqui, per celebrar el Dia Internacional de la Dansa, el 29 d’abril ! !
“Són poc freqüents els dies com avui. Són poc freqüents els dies en què tota la humanitat, sense excepció, pot compartir un mateix motiu de celebració. És aquesta una de les raons que fan del Dia Internacional de la Dansa un dia excepcional, un dia universal: tots el podem celebrar. Encara més, tots tenim el dret de celebrar-lo (quasi l’obligació!), perquè hi ha coses a la vida que mereixen ser celebrades i reconegudes per tal de preservar-les i poder-les apreciar millor.
Celebrem-lo, sí, celebrem que encara hi ha coses que uneixen a tota la humanitat; celebrem que ballar −allò que hem fet al llarg dels temps, que fem ara, a cada moment, i que farem sempre− és quelcom que ens apropa els uns als altres, que ens fa sentir més humans, més semblants entre nosaltres.
Celebrem que el món balla en tot moment, que cada segon que passa, a un indret o a un altre, sempre hi ha algú ballant, sempre hi ha una dansa que se suma a una altra, i a una altra, a incomptables danses més que fan que el món no només es bellugui, sinó que es mogui d’una manera humana.
Celebrem que tots podem ballar: només ho ha de desitjar el nostre cos.
Celebrem que tots podem gaudir de la dansa: només ho ha de voler la nostra mirada.
Tots ballem constantment al llarg de la vida. Fins i tot els que es pensen que no ho fan també ballen, sovint sense adonar-se’n (llàstima!). Si les coses que ens són comunes són aquelles que faciliten la comprensió, el diàleg i la construcció col·lectiva, celebrem, doncs, la nostra capacitat per ballar i aprofitem les nostres danses per crear un món millor, per gaudir de la dansa, sí, però, sobretot, per gaudir de nosaltres i entre nosaltres, per intentar que la humanitat balli en harmonia, que cap dansa no es quedi sense ser ballada i que cap ésser humà no és quedi sense la seva pròpia dansa.
Un any més, ajuntem-nos tots per celebrar la dansa i pensem que, si bé practicar-la és gaudir-la, compartir-la és, a més, una font de coneixement i un vincle humà únic i insubstituïble. Viu la dansa i dansa la vida amb la gent que t’estimes. La dansa ens uneix i, junts, hi tenim tots molt a guanyar.”
Xavier Martínez Torrejón – Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya
Anna Sánchez (vicepresidenta de l’APdC) i 5 ballarins de Vàrium faran la lectura escenificada d’aquest missatge el 29 d’abril a les 17.30h al Graner (IIla Philips, c/ Amnistia Internacional 8-14, de la Zona Franca de Barcelona).
Makiko, l’autora del “Proyecto de las mil grullas”, ens envia un missatge al nostre Blocartístic , enllaçat al article on feiem la presentació , el seu missatge és el següent:
“Muchos, muchos, muchos arigatos “
Estem contents que li hagi agradat la nostra col·laboració !!!
Aviat penjarà les fotos que li vam enviar de les grues fetes a l’escola.
I finalment, tots plegats, han decorat el seu passadís amb un gran mural fet de figures extretes d’alguns dels seus quadres, sols, estrelles i llunes, mans estampades, línies i planetes i alguns esquitxos…
Mireu com els ha quedat de maco!
Cal dir que la idea la vaig treure d’un blog amic “Blocartístic. Visual i plàstica a l’Oriol Martorell”, on els treballs de la Carme em serveixen sovint d’inspiració. Us el recomano! |
Aquest és el vídeo de Sadako. Japó continúa molt present en el nostre cor…
Us desitjo a tots i a totes molt bones vacances. Uns quants díes de descans ens aniran molt bé per agafar forces pel que ens queda de curs.
Us deixo amb una genial frase d’Einstein que m’agrada molt :
“La imaginació és més important que el coneixement”
He trobat aquesta curiositat a la web Negro*Eiffel, com fer plastelina cassolana:
Ingredients:
2 tasses de la farina
2 tasses d’aigua
1 tassa de sal
2 cullerades d’oli de canola
1 cullerada de crema de tàrtar
colorant d’aliments o altres agents del color desitjat com el suc de pastanaga, etc
Passos a seguir:
1. Barrejar tots els ingredients en una olla a foc lent i removi fins que la massa es desenganxi de la cassola i formi una bola.
2. Treure la massa calenta i col.locar-la i pastar, es divideix en boles per pintar.
3. Fer un forat al centre de cada bola i es posa el color que desitgi en cada secció i després s’ha de pastar cada bola de nou amb el color. (És possible que vulgueu utilitzar un embolcall de plàstic o guants en aquesta etapa)
4. Voila! La plastilina està a punt per jugar. Assegureu-vos de guardar-la en un recipient hermètic.
Fotos de Rachel Jones – Eiffel Negro.
Una fantàstica web "L'Art de Mirar", una web on les pròpies autores defineixen de la següent manera:
Elaborem materials i recursos destinats a infants, joves, famílies i educadors que amb mitjans i tècniques diverses i des de diferents formes de mirar, despertin l’interès i la curiositat vers l’art i la cultura, com a experiència emocional i cognitiva, ètica i estètica.