Paisatges imaginaris

Els nens i nenes de 5è han estrenat els nous faristols que tenim a l’aula per a dibuixar aquests paisatges imaginaris…

Els nostres noms en lletres grafiteres

Els nens i nenes de sisè han fet els seus noms amb lletres a l’estil grafiteres…

Dibuixos a cegues

Els nens i nenes de quart han experimentat a dibuixar el seu autoretrat amb els ulls tancats i sense aixecar el retolador del paper… el resultat sorprenent i divertit…

De què fa gust la lluna?

Els nens i nenes de primer han iniciat el curs escoltant el conte “De què fa gust la lluna?” i aqui veureu de que fa gust la lluna dels nens i nenes…

Bon Inici de curs 2017-2018

Un nou curs, amb noves il·lusions i nous alumnes a la nostra escola !!

Un regal pels nens de sisè

Els nens i nenes de cinquè han fet aquest bonic present pels alumnes de sisè , una foto en un bonic marc, amb dedicatòria personalitzada.

Cadires de 5è B

Els nens i nenes de 5è B han dibuixat aquestes cadires del natural.

Tapes d’àlbum de 3rB

Els nens i nenes de 3rB han fet aquestes boniques tapes d’àlbum amb el paper que ells mateixos van confeccionar al Molí paperer de Capellades i els pètals que han premsat a casa. Tota una preciositat!!

Cadires de 5è A

Els nens i nenes de 5è A han dibuixat aquestes boniques cadires.

Impressionisme

Els nens i nenes de 6è B han fet aquestes boniques pintures impressionistes basant-se en les pintures de Monet. Activitat realitzada a Art in English.

KIRIKÚ

Després de veure la pel·lícula de Kirikú, els nens i nenes de 1r B han dibuixat el que més els ha impressionat…

Quart dibuixa la cadira

Els nens i nenes de 4t ha dibuixat aquestes magnífiques cadires. Moltes felicitats a tots!!!

Dibuixant la cadira

Els nens i nenes de segon han fet aquests magnífics dibuixos de la cadira…

La Gala de Dansa vista pels nens i nenes de 2n

Així expressen les emocions els nens i nenes de 3r

Així expressem les nostres emocions

Els nens i nenes de quart han expressat així les seves emocions.

Impressionisme

Els nens i nenes de 6è dansa han fet aquestes boniques tapes d’àlbum inspirades en els quadres de Monet.

Com expressem les emocions

Els nens i nenes de segon han expressat així les seves emocions.

Els millors reis de la meva vida

Amb profunda tristesa per la mort d’en Carles Capdevila, periodista intel·ligent i sensible. He tingut la sort de ser la mestra d’un dels seus fills i compartir una petita part del seu camí com a pares. Una abraçada forta pels seus fills i la seva dona.
La vida que aprenc (Arcàdia) és el títol del nou llibre del periodista Carles Capdevila: un recull d’articles que parlen de la memòria íntima, la bona companyia, l’educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Escoltem com ell mateix llegeix un dels articles del llibre, acompanyat de les il·lustracions de Marta Bellvehí.
[youtube]https://youtu.be/1ZiT9BREGPI[/youtube]
Sopàvem d’hora, a les set del vespre, i hi havia èpoques que el pare després encara baixava al taller a fer feines pendents. Jo a vegades li feia companyia i tafanejava, sempre després de fer els deures. Tenia molt clar que de gran seria fuster, com ell, com l’avi, com el besavi. N’estava orgullós, d’un pare artesà que sabia fer portes, finestres, taules, cadires, mobles a mida. Aquell desembre l’home estava atabalat fent una taula de ping-pong, un encàrrec que li havia fet un client important. Era la primera que feia a la seva vida, i havia de ser professional. Llavors no hi havia Ikeas ni Decathlons, i els clients confiaven en ell.

El vaig ajudar, alguna nit, o almenys ell em feia sentir útil, com si ajudés. La va fer pintar, verdíssima, amb línies blanques, li va quedar fantàstica. Feia molt de goig. I la taula va desaparèixer del taller. No recordo què havia demanat jo aquell any per Reis. Encara arrossegava el trauma d’un Scalextric que m’havien portat l’any anterior, la pista més senzilla.

El dia 6 al matí ens van dir que pugéssim a les golfes. Les havien estat arreglant, i es veu que els Reis havien aprofitat la novetat per deixar-hi els regals. Vam córrer escales amunt, amb el meu germà. I allà, a dins d’una nova habitació feta a mida, hi havia la taula de ping-pong professional. L’havien encarregat els Reis per a nosaltres, per al meu germà i jo. I ells hi van afegir la xarxa, les raquetes i pilotes. Aquell dia ho vaig entendre tot. Vaig confirmar per sempre més que els Reis existeixen, i sobretot vaig entendre el perquè de la seva màgia. Confien els encàrrecs als millors professionals del món. Per això, tot i els riscos evidents, van decidir que la nostra taula l’havia de fer un fusteràs de la talla del pare. D’això fa més de quaranta anys i la taula està forta com el primer dia. Els Reis van triar bé.

Trobat a Catorze.Cultura viva.